Síndrome antifosfolipídica
| Tipus | malaltia autoimmunitària, malaltia autoimmunitària del sistema cardiovascular i malaltia  |
|---|---|
| Especialitat | hematologia |
| Classificació | |
| CIM-11 | 4A45 |
| CIM-10 | D68.61 |
| CIM-9 | 795.79 |
| Recursos externs | |
| OMIM | 107320 |
| DiseasesDB | 775 |
| eMedicine | 333221 |
| Patient UK | Antiphospholipid-syndrome |
| MeSH | D016736 |
| UMLS CUI | C0085278 |
| DOID | DOID:2988 |
La síndrome antifosfolipídica (SAF), o síndrome d'anticossos antifosfolipídics, és un estat autoimmune i hipercoagulable causat per anticossos antifosfolípids. L'SAF provoca coàguls de sang (trombosi) tant a les artèries com a les venes, així com complicacions relacionades amb l'embaràs, com ara avortament espontani, mort fetal, part prematur i preeclàmpsia severa.[1] Encara que l'etiologia exacta de l'SAF encara no està clara, es creu que la genètica té un paper clau en el desenvolupament de la malaltia.[2] Els criteris de diagnòstic requereixen un esdeveniment clínic (és a dir, trombosi o complicació de l'embaràs) i dos resultats positius en anàlisis de sang espaiats almenys tres mesos entre ells que detectin anticoagulant lúpic, anticossos antiapolipoproteïna o anticossos anticardiolipina.[3]
La síndrome antifosfolipídica pot ser primària o secundària. La primària es produeix en absència de cap altra malaltia relacionada. La secundària es produeix amb altres malalties autoimmunitàries, com el lupus eritematós sistèmic.[1] En casos rars, l'SAF condueix a una insuficiència orgànica ràpida a causa de la trombosi generalitzada; això s'anomena síndrome antifosfolipídica catastròfica (SAFC o síndrome d'Asherson) i s'associa amb un alt risc de mort.
La síndrome antifosfolipídica sovint requereix tractament amb medicaments anticoagulants com l'heparina per reduir el risc de nous episodis de trombosi i millorar el pronòstic de l'embaràs.[4] Estudis mostren que el tractament d'heparina en combinació amb aspirina permet reduir significativament la possibilitat d'avortament espontani.[5] L'acenocumarol i la warfarina no s'utilitzen durant l'embaràs perquè pot travessar la placenta, a diferència de l'heparina, i això pot comportar malformacions en el fetus.[6]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Levine, JS; Branch, DW; Rauch, J «The antiphospholipid syndrome.». N Engl J Med, 346, 10, 2002, pàg. 752-63. DOI: 10.1056/NEJMra002974. PMID: 11882732.
- ↑ Islam, Md Asiful «Genetic risk factors in thrombotic primary antiphospholipid syndrome: A systematic review with bioinformatic analyses». Autoimmunity Reviews, 17, 3, 2018, pàg. 226–243. DOI: 10.1016/j.autrev.2017.10.014. PMID: 29355608.
- ↑ «Aps | Action». Apsaction.org. Arxivat de l'original el 2013-07-25. [Consulta: 6 novembre 2013].
- ↑ PD Ziakas, M Pavlou, M Voulgarelis «Heparin treatment in antiphospholipid syndrome with recurrent pregnancy loss: a systematic review and meta-analysis». Obstet Gynecol., 115, 6, 2010, pàg. 1256-62. DOI: 10.1097/AOG.0b013e3181deba40. PMID: 20502298.
- ↑ M Empson, M Lassere, J Craig, J Scott «Prevention of recurrent miscarriage for women with antiphospholipid antibody or lupus anticoagulant». Cochrane Database Syst Rev, 2, 2005. DOI: 10.1002/14651858.CD002859.pub2. PMC: 6768987. PMID: 15846641 [Consulta: 6 febrer 2024].
- ↑ BC Gärtner, CB Seifert, DV Michalk, B Roth «Phenprocoumon therapy during pregnancy: case report and comparison of the teratogenic risk of different coumarin derivatives». Z Geburtshilfe Perinatol, 197, 6, 1993, pàg. 262-5. PMID: 8147045.