Tàrtar dentari

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Plantilla:Infotaula malaltiaCarrall
modifica
Tipusplaca dental Modifica el valor a Wikidata
Especialitatodontologia Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIAPD82 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
Enciclopèdia Catalana0167461 Modifica el valor a Wikidata
MeSHD003728 Modifica el valor a Wikidata
Placa del tàrtar

El tàrtar dentari o càlcul dentari és placa dentària mineralitzada.

A diferència de la placa dentària, que s’ha d’eliminar regularment amb una bona higiene bucal, el tàrtar no es pot pas més llevar amb un raspall de dents. El descalçament, descarnadura o recessió gingival es tracta per una desincrustació, mitjançant dispositius d'ultrasons i curetes.

Formació[modifica]

El tàrtar es forma principalment a la superfície lingual (és a dir, al costat de la llengua) de les incisives baixes. De fet, la saliva de les glàndules sublinguals conté una gran concentració de calci, cosa que facilita la mineralització. També s’observa a la superfície bucal (és a dir al costat de la galta) de la primera molars més alta. Si es diposita més rarament en un altre lloc, pot afectar totes les dents en cas d’higiene bucal deficient.

El tàrtar es forma més o menys ràpidament segons l’individu. El fenomen depèn de diferents factors:

  • qualitat del raspallament: es lleva més placa dentària, donc es pot formar menys tàrtar;
  • característiques de la saliva (pH, capacitat d’amortització, quantitat, etc);
  • acció d'agents exògens. Així, tabac, radiació o certs fàrmacs indueixen una disminució o una supressió del flux salival i per tant un augment del risc de desenvolupament de placa bacteriana i, en conseqüència, del càlcul.

La placa dental es diposita a la superfície del tàrtar dental El tàrtar, normalment clar, pot ser acolorit per sang o bé pel consum de productes com el te, el cafè o el tabac i presentar tons més o menys prop del bru fosc. Aquesta mena de coloració es pot observar en càries o càries aturades.

Localització[modifica]

El tàrtar es pot dipositar a tota la superfície de les dents. Cal destriar:

  • càlcul supragingival: és el que es pot veure a ull nu. Sol tenir una color blanquinosa;
  • càlcul subgingival: és el càlcul que es diposita a la rel de la dent, protegit de la geniva, en la zona de la butxaques periodontals. Sovint és molt més fosc. Aquest tàrta és el més damnós: els bacteris es protegeixen dins de la butxaca i gradualment la flora aeròbica esdevé flora anaeròbia, més patògena. Demés, com que hom no ho veu, no se n'adona.

Composició[modifica]

El càlcul dental és més complex que el tàrtar que hi ha a la plomeria, està compost per 75% de substàncies minerals (carbonat càlcic, fosfats de calci i de magnesi, sals de zinc, manganès i coure, etc.) i matèria orgànica (productes de bacteris, elements d'origen sanguini i saliva) i aigua a 15%.

Profilaxi[modifica]

La millor manera d’evitar la forma de tàrtar és la bona higiene bucal, amb un raspallament suau, d'almenys dos minuts, dues vegades al dia, i l’ús de fil dentari cada dia, i fer una visita cal dentista un cop a l’any si més no (2 vegades preferentment). També es recomana una desincrustació o tartrectomia regular. No sols s’han de raspallar les dents, sinó també les genives, per exemple amb un raspall de dents amb cerdes més suaus. Es recomana l'ús de fil dentari per a eliminar la placa entre les dents, puix que el càlcul es desenvolupa fàcilment en espais estrets.

Vegeu també[modifica]