Vés al contingut

Tahaa

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula geografia políticaTahaa
Imatge
Tipusilla Modifica el valor a Wikidata
Lloc
Map
 16° 36′ S, 151° 30′ O / 16.6°S,151.5°O / -16.6; -151.5
Entitat territorial administrativaFrança d'ultramar
Col·lectivitatPolinèsia Francesa Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població5.003 Modifica el valor a Wikidata (55,47 hab./km²)
Geografia
Part de
Superfície90,2 km² Modifica el valor a Wikidata
Mesura12 (amplada) × 13 (longitud) km
Banyat peroceà Pacífic Modifica el valor a Wikidata

Imatge satèl·lit de Bora Bora, Tahaa i Raiatea. Tahaa és l'illa situada al centre, compartint escull amb Raiatea, al sud

Tahaa (en tahitià Taha’a) és una de les illes de Sotavent de l'arxipèlag de les illes de la Societat, a la Polinèsia Francesa. Està situada a 5 km a l'oest de Raiatea. També és una comuna de la Polinèsia Francesa.

Geografia

[modifica]

Tahaa, més petita que Raiatea, es troba encerclada per la mateixa corona d'esculls, compartint la mateixa llacuna. La superfície total és de 88 km², i l'altitud màxima és de 590 m al mont Ohiri. L'any 2017, la comuna comptava amb 5234 habitants.[1]

Comprèn les viles de:

  • Iripau (1.131 habitants, capital : Patio),
  • Hipu (420 habitants),
  • Faaaha (452 habitants),
  • Haamene (927 habitants),
  • Vaitoare (402 habitants),
  • Niua (513 habitants, capital : Poutoru),
  • Ruutia (518 habitants, capital : Tiva)
  • Tapuamu (640 habitants).

Economia

[modifica]

L'illa produeix el 80% de tota la vainilla de la Polinèsia Francesa. Es cultiva la varietat de vainilla tahitensis, creada a les illes pel creuament de la vainilla fragans i vainilla pompona, resultant una varietat molt apreciada pel seu perfum i la riquesa d'oli. Degut a la riquesa que ha proporcionat, es diu que la vainilla és la perla negra de Tahaa. Avui l'illa es coneix amb el malnom de «l'illa vainilla».[2]

Administració

[modifica]
Llista d'alcaldes
Període Identitat Partit
2008- Emma Maraea

Història

[modifica]

Antigament Tahaa s'anomenava Uporu, en record de l'illa Upolu a les Samoa. Degut a la proximitat amb Raiatea, n'ha sigut fortament dependent. Però durant els segles xviii i xix va ser un lloc estratègic en el conflicte de rivalitats entre Raiatea i Bora Bora.

Segons la llegenda polinèsia, Taha'a i Raiatea van ser separades per la cua bategant d'una anguila, posseïda per l'esperit d'una princesa.[3]

En l'època de les visites del Capità Cook el 1769 i 1773, l'illa estava sota l'ocupació de guerrers de Bora Bora.[4] El 1863 un vaixell xilè[5] que anava a la recerca d'esclaus va naufragar prop del poble de Tiva al sud-oest de l'illa. Alguns dels membres de la tripulació es van quedar i van adoptar esposes locals, la qual cosa va donar lloc al fet que els seus descendents fossin anomenats el "clan espanyol".[5]

L'illa va esdevenir un protectorat i després una colònia francesa, i ara forma part de la Polinèsia Francesa.

Referències

[modifica]
  1. Population municipale légale en vigueur au 1er janvier 2018, millésimée 2017, définie dans les limites territoriales en vigueur au 1er janvier 2017, date de référence statistique : |17 août 2017.
  2. «Tahiti Vacation and Honeymoon Specialists | Tahiti.com». www.tahiti.com. [Consulta: 26 agost 2021].
  3. Iscriviti. «Viaggio in TAHAʻA Polinesia Francese, Isole della Società» (en italià). Atacama Travel. [Consulta: 25 agost 2021].
  4. Salmond, Anne. Aphrodite's Island. Berkeley: University of California Press, 2010, p. 213–218, 286–289. ISBN 9780520261143. 
  5. 5,0 5,1 Ibarrola, J,M, Alonso. Tahití y sus islas. Guía (en castellà). Vision Libros, October 2011. ISBN 978-84-9008-932-3.