Piretre
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Tanacetum cinerariifolium  | |
|---|---|
 Chrysanthemum cinerariaefolium | |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 202992 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Asterales |
| Família | Asteraceae |
| Tribu | Anthemideae |
| Gènere | Tanacetum |
| Espècie | Tanacetum cinerariifolium Sch.Bip., 1844 |
| Nomenclatura | |
| Basiònim | Pyrethrum cinerariifolium |
| Sinònims | Chrysanthemum cinerariifolium
|
El piretre (Chrysanthemum cinerariifolium antigament classificat com a Tanacetum cinerariifolium) és una planta de la família de les asteràcies que com d'altres espècies com ara C. coccineum són conreades per fer un insecticida biològic, la piretrina.[1]
És originària de la costa de Dalmàcia. Tradicionalment el principal productor era Kenya però amb el temps, països com ara Colòmbia i Austràlia han cobrat importància.
Descripció[modifica]
Planta perenne semblant a una margarida, amb una sola tija de 30 a 45 cm. d'alçada, fulles simples pinnatilobades, piloses en el revers, flors en capítols inserits en un llarg peduncle, les flors centrals són de color groc i hermafrodites i les perifèriques blanques i femenines. Fruit en aqueni.
Conreu[modifica]
No és exigent ni en clima ni en qualitat del sòl però és una planta d'altura i només floreix de forma realment abundant a partir dels 1.600 metres. Es pot sembrar a la tardor o a la primavera. En ser la llavor molt menuda cal fer un planter previ i després trasplantar deixant unes 50.000 plantes per hectàrea. Cal controlar les males herbes que podrien "ofegar" la plantació. La collita es fa a mà o mecanitzada segant els capítols a la primavera i assecant-los tot seguit. La major collita es produeix al segon any decreixent a les posteriors. S'han estudiat casos de minva de la producció per acumulació d'espores fúngiques.[2][3] El contingut mitjà de piretrina en el capítol floral és de l'1%.
Producció mundial[modifica]
| Producció en tones de flor seca
Dades de FAOSTAT (FAO) | ||||||||
| 2000 | 2005 | 2010 | 2015 | |||||
| Tanzània | 1638 | 14% | 1000 | 9% | 3065 | 56% | 6050 | 68% |
| Papua-Nova Guinea | 850 | 7% | 1100 | 10% | 1150 | 21% | 1178 | 13% |
| Ruanda | 420 | 4% | 225 | 2% | 7 | - | 644 | 7% |
| Itàlia | 300 | 3% | 300 | 3% | 300 | 5% | 300 | 3% |
| Kènia | 8000 | 68% | 8000 | 72% | 462 | 8% | 279 | 3% |
| Equador | 100 | 1% | 115 | 1% | 125 | 2% | 144 | 2% |
| Marroc | 200 | 2% | 200 | 2% | 186 | 3% | 186 | 2% |
| Tunísia | 200 | 2% | 200 | 2% | 172 | 3% | 166 | 2% |
| Total | 11708 | 100 | 11140 | 100% | 5467 | 100% | 8947 | 100% |
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Piretre |
Referències[modifica]
- ↑ Bioaromatica The history of pyrethrum
- ↑ Judd, R.W. Jr.; Walton, G.S. «Benomyl dip for the control of ascochyta decay of Crhysanthemum cuttings» (en anglès). The Plant Disease Reporter, Volum 57. Bureau of Plant Industry, U.S. Department of Agriculture, 1973.
- ↑ Walla, J. A. «Dip Treatment for Control of Blackstem onPopulusCuttings». Plant Disease, 64, 12, 1980, pàg. 1092. DOI: 10.1094/pd-64-1092. ISSN: 0191-2917.