Tatiana Țîbuleac
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 15 octubre 1978 (45 anys) Chișinău |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat Estatal de Moldàvia |
| Activitat | |
| Camp de treball | Ficció literària i periodisme |
| Lloc de treball | París |
| Ocupació | escriptora, periodista, traductora |
| Ocupador | Pro TV Chișinău (en)  |
Premis
| |
  | |
Tatiana Țîbuleac (Chisináu, 15 d'octubre de 1978) és una escriptora, periodista i traductora moldava-romanesa.[1]
Biografia[modifica]
Tatiana Țîbuleac va néixer a la capital de Moldàvia, Chisináu. El seu pare era periodista i la seva mare editora, per la qual cosa va créixer envoltada de llibres i periòdics i es va aficionar aviat a la lectura.[2]
Va estudiar periodisme i comunicacions en la Universitat Estatal de Moldàvia i durant aquests anys ja va començar a col·laborar amb diversos mitjans en qualitat de traductora, correctora i reportera.[3]
Trajectòria[modifica]
El 1995 Țîbuleac va començar a treballar en el periòdic FLUX, de gran difusió en aquesta època a Moldàvia.[4] Poc després va tenir la seva pròpia columna, anomenada "Povești adevărate" ('Històries veritables').[5]
Quatre anys més tard va passar a treballar en la televisió, en un canal moldau anomenat Pro TV Chișinău, on va començar com a reportera i posteriorment va ser presentadora, especialitzada en temes socials.[2]
El 2007 va deixar el periodisme i es va traslladar a París el 2008. Segons ella va contar, li va anar molt bé el canvi de vida per trobar una manera nova d'escriure.
Va publicar a Moldàvia el seu primer llibre Rondalles modernes, el 2014. Es tracta d'una col·lecció de 50 històries curtes sobre la migració. El llibre va tenir el seu origen arran de diverses publicacions a Facebook, fetes amb el propòsit d'inspirar a les persones que vivien lluny de la seva llar i parlar sobre la migració des d'una perspectiva diferent. Les opinions i els debats generats en la xarxa social van fer de Rondalles modernes un fenomen dels més populars aquell any.[2]
La seva primera novel·la L'estiu en què la meva mare va tenir els ulls verds es va publicar el 2017.[6]Segons alguns mitjans, "una crua i íntima reflexió sobre les relacions maternofiliales que apel·la per força de l'amor i el perdó" i també la crítica va destacar la poesia que destil·la l'estil descarnat de l'autora.[7][8] La novel·la va guanyar múltiples premis literaris i ha estat traduïda a diversos idiomes.[9] A Bucarest es va fer una obra de teatre de la novel·la.[2]
El 2018 va publicar la seva segona novel·la Jardí de vidre per la qual li van concedir el Premi de la Unió Europea de Literatura.[10][11][2] La seva obra Ha ha estat traduïda al francès, polonès, alemany, noruec, castellà i català.[12]
Obres[modifica]
- 2014 Rondalles modernes
- 2016 L'estiu en què la meva mare va tenir els ulls verds, traduïda al català per Corina Oproae (Amsterdam, 2022)[13]
- 2018 Jardí de vidre, traduïda al català per Antònia Escandell Tur (Les Hores, 2021)
Premis i reconeixements[modifica]
- 2020. Premi Les Llibreries Recomanen (CEGAL)
- 2019. Premi Cálamo Llibre de l'any 2019 per l'estiu que la meva mare va tenir els ulls verds.[3][14]
- 2019. Llibre de l'Any de les Llibreries de Madrid (Finalista)
- 2018. Premi de la Unió d'Escriptors Moldaus (Romania)
- 2018. Premi Observator Cultural (Romania)[15]
- 2019. Premi Lyceum (Romania)
- 2019. Premi de Literatura de la Unió Europea.[11]
Referències[modifica]
- ↑ «Tatiana Țîbuleac». Llegir en català. [Consulta: 7 setembre 2022].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Tatiana Țîbuleac, from passionate reporter to successful writer» (en anglès americà). The Power of Storytelling 2019: Heal, 02-09-2019. [Consulta: 4 novembre 2020].
- ↑ 3,0 3,1 «Radio Romania International - Tatiana Tibuleac, premio Cálamo». Radio Romania International. [Consulta: 5 novembre 2020].
- ↑ «flux.MD». Arxivat de l'original el 2022-12-27. [Consulta: 7 setembre 2022].
- ↑ «Tibuleac-Tatiana.-Gradina-de-sticla.pdf». PDFCoffee. [Consulta: 31 març 2021].
- ↑ «IMPEDIMENTA » El verano en que mi madre tuvo los ojos verdes». impedimenta.es. [Consulta: 21 febrer 2020].
- ↑ Andrés Seoane. «Tatiana Tibuleac: "Siempre hay tiempo para hacer las paces, incluso con los muertos"» (en castellà), 18-04-2019. [Consulta: 5 novembre 2020].
- ↑ EFE, Agencia. «Tatiana Tibuleac, la exitosa autora moldava que no sabe escribir de amor» (en castellà). COPE, 15-03-2019. [Consulta: 5 novembre 2020].
- ↑ «III Edición Rodando Páginas. Los libros van a las pantallas.».
- ↑ «Awards Ceremony of the 11th edition of the EUPL | EU Prize for Literature». www.euprizeliterature.eu. [Consulta: 5 novembre 2020].[Enllaç no actiu]
- ↑ 11,0 11,1 «Tatiana Țîbuleac | EU Prize for Literature». www.euprizeliterature.eu. Arxivat de l'original el 24 de gener de 2020. [Consulta: 21 febrer 2020].
- ↑ «Tatiana Țîbuleac». Editorial les Hores. [Consulta: 7 setembre 2022].
- ↑ «“Es difícil de explicar a un extranjero que eres de Moldavia pero que tu lengua es el rumano o el ruso”» (en castellà), 30-04-2021. Arxivat de l'original el 2022-09-07. [Consulta: 7 setembre 2022].
- ↑ País, El «Tatiana Tibuleac, Irene Solà y Theodor Kallifatides ganan los Premios Cálamo 2019» (en castellà). El País [Madrid], 15-01-2020. ISSN: 1134-6582.
- ↑ «Radio Romania International - “Observator Lyceum”, a project carried out by Observator Cultural». Radio Romania International. [Consulta: 5 novembre 2020].