Tau dels Bessons

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula objecte astronòmicTau dels Bessons
Tipusestel, estrella binària, estrella variable, font d'infrarojos, estrella doble, estrella amb alt moviment propi i font propera a infrarrojos Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)K2III[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióBessons Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra120,104 pc [2] Modifica el valor a Wikidata
Radi26,8 R☉[3] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)4,42 (banda V)[4] Modifica el valor a Wikidata
Massa2,3 M☉[3] Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva4.388 K[3] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi8,3261 mas[2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−48,515 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)−30,725 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat de rotació estel·lar5,8 km/s[5] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial21,27 km/s[6] Modifica el valor a Wikidata
Gravetat superficial equatorial355 cm/s²[7] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)7h 11m 8.3703s[2] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)30° 14' 42.5896''[2] Modifica el valor a Wikidata
Metal·licitat0,14[3] Modifica el valor a Wikidata
Lluminositat224 lluminositats solars Modifica el valor a Wikidata
Edat estimada1,22 mil milions d'anys[3] Modifica el valor a Wikidata
Company de* tau Gem b (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics

Tau dels Bessons (τ Geminorum) és un estel a la constel·lació dels Bessons de magnitud aparent +4,40 que s'hi troba a 302 anys llum del sistema solar.[8] Encara que no té nom propi, al costat de θ Geminorum, ι Geminorum, ν Geminorum i φ Geminorum, era coneguda com Woo Chow Shih o Woo Choo How, «els Set Prínceps Feudals de la Xina».[9] Forma un sistema binari amb una nana marró, descoberta el 2004.[10]

Tau Geminorum és una gegant taronja de tipus espectral K2III amb una temperatura efectiva de 4.441 ± 19 K. El seu diàmetre angular estimat, 2,68 ± 0,23 mil·lisegons d'arc, permet avaluar el seu diàmetre, sent aquest 27 vegades més gran que el del Sol, cosa que equival a 0,13 ua.[11][12] Gira lentament sobre si mateixa, amb una velocitat de rotació projectada de 3,0 km/s.

Tau Geminorum llueix amb una lluminositat 224 vegades major que la lluminositat solar i, encara que és difícil determinar la seva massa amb exactitud, aquesta pot ser d'aproximadament 2 masses solars.[13][14] Presenta una metal·licitat —abundància relativa d'elements més pesats que l'heli— molt semblant a la solar ([Fe/H] = +0,02),[13]

Companya subestel·lar[modifica]

El 2004 es va descobrir l'existència d'una nana marró, denominada Tau Geminorum b, en òrbita al voltant de Tau Geminorum. Té una massa mínima 18,1 vegades major que la massa de Júpiter i el seu període orbital és de 305 dies.[15]

Referències[modifica]

  1. «The Perkins catalog of revised MK types for the cooler stars» (en anglès). The Astrophysical Journal Supplement Series, octubre 1989, pàg. 245–266. DOI: 10.1086/191373.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Sabine Reffert «Precise radial velocities of giant stars. V. A brown dwarf and a planet orbiting the K giant stars {tau} Geminorum and 91 Aquarii» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2013, pàg. 87–87. DOI: 10.1051/0004-6361/201321714.
  4. Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
  5. David W. Latham «Rotational and radial velocities for a sample of 761 Hipparcos giants and the role of binarity» (en anglès). Astronomical Journal, 1, 07-12-2007, pàg. 209–231. DOI: 10.1088/0004-6256/135/1/209.
  6. Afirmat a: Gaia Data Release 2. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
  7. Maria Tsantaki «SWEET-Cat: A catalogue of parameters for Stars With ExoplanETs» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, agost 2013, pàg. 150–150. DOI: 10.1051/0004-6361/201321286.
  8. «Tau Gem -- Variable Star» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 25 desembre 2020].
  9. Allen, Richard Hinckley. «Gemini». A: Courier Dover Publications. Star Names — Their Lore and Meaning (en anglès), 1889, p. 563. ISBN 0-486-21079-0. 
  10. Mitchell, D. S.; Frink, S.; Quirrenbach, A.; Fischer, D. A.; Marcy, G. W.; Butler, R. P. «Four Substellar Companions Found Around K Giant Stars». American Astronomical Society Meeting 203, #17.03; Bulletin of the American Astronomical Society, 35, 2004. p. 1234.
  11. Wu, Yue; Singh, H. P.; Prugniel, P.; Gupta, R.; Koleva, M. «Coudé-feed stellar spectral library - atmospheric parameters». Astronomy and Astrophysics, 525, 2011. A71.
  12. Richichi, A.; Percheron, I.; Khristoforova, M. «CHARM2: An updated Catalog of High Angular Resolution Measurements». Astronomy and Astrophysics, 431, 4, 2005. pp. 773-777 (Tabla consultada en CDS).
  13. 13,0 13,1 Massarotti, Alessandro; Latham, David W.; Stefanik, Robert P.; Fogel, Jeffrey «Rotational and Radial Velocities for a Sample of 761 HIPPARCOS Giants and the Role of Binarity». The Astronomical Journal, 135, 1, 2008. pp. 209-231.
  14. Luck, R. Earle; Heiter, Ulrike «Giants in the Local Region». The Astronomical Journal, 133, 6, 2007. pp. 2464-2486.
  15. Mitchell, D. S.; Frink, S.; Quirrenbach, A.; Fischer, D. A.; Marcy, G. W.; Butler, R. P. «Four Substellar Companions Found Around K Giant Stars». American Astronomical Society Meeting 203, #17.03; Bulletin of the American Astronomical Society, 35, 2004. p. 1234.