Tauró balena

Tauró balena

Rhincodon typus
(Aquari de Geòrgia)
Estat de conservació
UICN	espècie amenaçada
Període
Oligocè inferior - present
Dades
Edat màxima	80 anys i 130 anys
Longitud	1.400 cm
Pes	12 t
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Chondrichthyes
Ordre	Orectolobiformes
Família	Rhincodontidae
Gènere	Rhincodon
Espècie	Rhincodon typus Smith, 1828 Rhincodon typus
Nomenclatura
Sinònims	Micristodus punctatus Rhicodon typus Rhineodon typus Rhiniodon typus Rhinodon pentalineatus Rhinodon typicus
Significat	‘Dent de raspa tipus’
Distribució
Mida
Rhtyp%20u0%20white%20bg.gif

El tauró balena (Rhincodon typus) és una espècie de tauró orectolobiforme de la família dels rincodòntids. Es tracta del peix més gros del món; el major individu documentat de manera fefaent atenyia una llargada de 18,8 m. Així mateix, és l'animal vivent més gros que no és un cetaci.

És un filtrador actiu que es nodreix principalment de plàncton, krill, ous de peix i peixos menuts que formen moles, com ara sardines i anxoves. Pot filtrar fins a 6.000 litres d'aigua a l'hora. Neda milers de quilòmetres pels oceans tropicals per aprofitar les fonts d'aliment disponibles en cada temporada. Es concentra en grans nombres en aigües litorals com les de la costa de Ningaloo (Austràlia Occidental), la península de Yucatán (Mèxic) i la costa de Gujarat i Kerala (Índia). Malgrat la seva mida descomunal, és inofensiu per als éssers humans. La seva classificació com a espècie amenaçada en la Llista Vermella de la UICN reflecteix el declivi de més del 50% que han patit les poblacions de tauró balena des de mitjans del segle xx a causa de la pesca intencionada, la captura accessòria i les col·lisions amb les hèlices dels vaixells.

Habita les aigües obertes de tots els oceans tropicals i sol evitar els medis on la temperatura de l'aigua no arriba a 21 °C. Les estimacions de la seva longevitat, basades en les bandes de creixement vertebrals i el ritme de creixement d'individus en estat natural, van des de 80 fins a 130 anys.

Fou distingit com a espècie a part l'abril del 1828, quan en fou arponat un individu de 4,6 m a la badia de la Taula (Sud-àfrica). Andrew Smith, un metge militar associat a les tropes britàniques acantonades a Ciutat del Cap, el descrigué formalment l'any següent. El nom tauró balena simplement evoca el seu aspecte i la seva grandària i no significa que tingui una relació particularment estreta amb les balenes.

Evolució

El tauró balena és un dels taurons vivents més antics. El seu registre fòssil es remunta a l'Oligocè superior de Carolina del Sud. En el Miocè inferior ja tenia una distribució més extensa, com ho demostren les dents fòssils trobades en altres parts de l'est dels Estats Units, així com Occitània i Costa Rica. És l'única espècie vivent del gènere monotípic Rhincodon i de la família dels rincodòntids.

Morfologia

El tauró balena té el cap aplanat i ample, la boca grossa i dos ulls petits als laterals. A diferència de molts altres taurons, que tenen la boca a la part inferior del cap, en el tauró balena es troba a la part anterior. La boca és amplíssima; s'ha documentat un individu de 12,1 m de llargada amb la boca d'1,55 m d'amplada.

El seu ventre és totalment blanc, mentre que el seu dors és d'un color grisenc, més fosc que la majoria dels taurons, amb multitud de pigues i línies horitzontals i verticals de color blanc o groguenc, de tal manera que s'assembla a un tauler d'escacs. Aquestes taques representen un patró únic en cada espècimen, per la qual cosa s'utilitzen per identificar-los i per censar la seva població. La seva pell pot arribar a tenir 10 centímetres de gruix.

El seu cos és hidrodinàmic, allargat i robust, i presenta diversos ressalts longitudinals al cap i el dors. Té el cap ample i aplanat, i en els seus laterals se situen dos petits ulls, darrere dels quals hi ha els espiracles. La seva enorme boca pot arribar a mesurar 1,5 metres d'ample, capacitat suficient per empassar-se a una foca nedant de costat, i en les seves mandíbules es troben multitud de files de petites dents. Té cinc grans parells de brànquies, les esquerdes són enormes. Posseeix un parell d'aletes dorsals i aletes pectorals, sent aquestes últimes molt poderoses. La cua d'aquests éssers pot mesurar més de 2,5 metres de costat a costat.

En els taurons balena joves, l'aleta superior de la cua és més grossa que l'aleta inferior; en canvi, la cua d'un adult té forma de mitja lluna, i és la que els proporciona la propulsió. No obstant això, el tauró balena no és un nedador eficient, ja que utilitza tot el cos per nedar, la qual cosa no sol ser freqüent en els peixos, i per això es desplaça a una velocitat mitjana de 5 km/h, una velocitat relativament lenta per un peix de tan enorme grandària.

Hàbitat

Tauró balena a Mèxic.

El tauró balena viu en els oceans i mars càlids, a prop dels tròpics. Es creu que són peixos pelàgics, però en determinades temporades migren grans distàncies cap a zones costaneres, com Ningaloo Reef a Austràlia Occidental, Utila a Hondures, Donsol i Batangas a les Filipines, l'illa de Holbox a l'estat de Quintana Roo, a la península de Yucatán, Mèxic, i les illes de l'arxipèlag de Zanzíbar (Pemba i Unguja), a la costa de Tanzània.

Encara que és freqüent trobar-lo mar endins, també és possible veure'l a prop de la costa, entrant en llacunes o en atols de corall, i a prop de les desembocadures o estuaris dels rius. Sol romandre dins dels ± 30 ° de latitud, i a una profunditat de 700 metres. Sol actuar de forma solitària, encara que de tant en tant formen grups per alimentar-se en zones amb grans concentracions de menjar. Els mascles poden trobar-se en llocs més dispars, mentre que les femelles prefereixen romandre en llocs més concrets.

Alimentació

Tauró balena a l'aquari d'Osaka.

És una de les tres espècies de taurons que s'alimenten mitjançant un mecanisme de filtració de l'aigua, juntament amb el tauró pelegrí (Cetorhinus maximus) i el tauró bocaample (Megachasma pelagi). S'alimenta principalment de fitoplàncton, nècton, macro algues, i krill, però de vegades també ho fa de crustacis, com larves de cranc, calamars, i bancs de peixos petits, com les anxovetes, sardines, verat, i tonyina. Les nombroses dents de què disposa no juguen cap paper determinant en l'alimentació, de fet, són de mida reduïda. En lloc de dents, el tauró balena succiona gran quantitat d'aigua, i en tancar la boca la filtra a través de les seves pintes branquials. Al petit interval de temps entre que tanca la boca i obre les seves pintes branquials, el plàncton es queda atrapat en els denticles dermals. Aquest mecanisme de filtració prevé el pas de tot fluid entre les brànquies, i tot el que mesuri més de 2 o 3 mil·límetres de diàmetre queda atrapat, i immediatament engolit. S'ha observat que aquests taurons emeten una espècie de tos, que es tracta d'un mecanisme de neteja per expulsar l'acumulació de partícules d'aliments en les brànquies.

Localitza peixos o concentracions de plàncton mitjançant senyals olfactius, però en comptes de prendre l'aigua constantment, és capaç de bombar-la a través de les seves brànquies, i pot absorbir l'aigua a una velocitat d'1,7 l/s. El tauró balena no necessita avançar mentre s'alimenta, i moltes vegades se l'observa en posició vertical i movent-se amunt i avall mentre bomba i filtra l'aigua activament, al contrari que el tauró pelegrí (Cetorhinus maximus), que té una forma més passiva d'alimentar-se i no bomba l'aigua, sinó que en nedar condueix l'aigua cap a les seves brànquies.

Reproducció

Tauró balena nedant amb altres peixos.

Els seus hàbits reproductius no estan molt clars. Mitjançant les observacions d'una femella el 1910 que tenia 16 ous en un dels oviductes es va deduir erròniament que eren vivípars. El 1956 es va dur a terme l'estudi d'un ou a la costa de Mèxic, i tot indicava que es tractava d'éssers ovípars, però el juliol del 1996 es va descobrir una femella a les costes de Taiwan que portava uns 300 ous (el major registrat de totes les espècies de tauró), la qual cosa demostraria que són ovovivípars. Les cries surten de l'ou a l'interior de la seva mare, que els dona a llum vius.

Els taurons nounats solen mesurar entre 40 i 60 centímetres de longitud, però se sap poc d'ells, ja que els individus joves es deixen veure molt rarament, i no s'han fet estudis morfomètrics, ni se sap gaire cosa de la seva taxa de creixement. Assoleixen la maduresa sexual al voltant dels 30 anys, i viuen de mitjana uns 100 anys.

Estat de conservació

El tauró balena és objectiu de la pesca artesanal i de la indústria pesquera a diverses zones costaneres, on es deixa veure ocasionalment. La població d'aquesta espècie és desconeguda, però és considerada per la UICN com una espècie en perill.

Serà prohibida i penada tota pesca, venda, importació i exportació de taurons balena per a propòsits comercials. A les Filipines s'aplica aquesta llei des del 1998, i a Taiwan des del maig del 2007, país on cada any se'n mataven aproximadament 100 exemplars.

Recents estudis han demostrat que el turisme pot estar canviant alguns dels aspectes de la vida d'aquest tipus de taurons. En concret, la pertorbació del seu hàbitat està suposant que es vegin desplaçats, fet pel qual tenen una major despesa energètica i ven reduïda la seva velocitat. A la llarga, això suposa un canvi en el seu ecosistema natural, per les moltes implicacions que el seu desenvolupament ordinari manté respecte a altres espècies.

Relació amb l'humà

Comparació de mida amb un ésser humà.

Aquesta espècie, malgrat les seves dimensions enormes, no suposa cap perill per a l'ésser humà. És un exemple molt citat davant la fama que tenen els taurons d'antropòfags. En realitat, són força afectuosos, i solen ser juganers amb els bussos. Fotògrafs subaquàtics com Fiona Ayerst els han fotografiat nedant a prop dels humans sense cap perill. Fins i tot hi ha informes, encara que sense confirmar, de taurons balena que surten a la superfície panxa enlaire perquè el bus els rasqui la panxa i els elimini els paràsits. Tot i que els taurons balena són peixos dòcils, tocar-los o muntar-los està estrictament prohibit i es pot multar a la majoria dels països, ja que els pot causar danys greus.

Aquest tauró és observat molt sovint per bussos i per turistes a bord de llanxes enfront de la península de Yucatán a l'illa de Holbox, a les illes de la Badia d'Hondures, a les illes Maldives, les illes Galápagos d'Equador; a Filipines, Tailàndia, el mar Roig, Ningaloo Reef i l'Illa Christmas d'Austràlia Occidental, Tofo Beach a Moçambic, i la badia de Sodwana a Sud-àfrica. Alguns d'aquests llocs, com per exemple a Austràlia Occidental, han esdevingut punts centrals de la indústria del ecoturisme.

La concentració més gran de taurons balena al món es troba a les Filipines. Entre els mesos de gener i maig, s'agrupen a les costes poc profundes de Donsol, a la província de Sorsogon. Alguns bussejadors molt afortunats han trobat taurons balena a Puerto Rico, a República Dominicana i les illes Seychelles. Entre setembre i maig, és molt freqüent topar-se amb algun exemplar a la badia de la Pau, a l'estat mexicà de Baixa Califòrnia Sud, així com de maig a setembre a la costa nord-est de l'estat mexicà de Quintana Roo. De vegades els acompanyen petits peixos, com la rèmora. Recentment, han estat albirats en les proximitats de l'illa Tenggol, situada a la costa oest de Malàisia Peninsular, on també existeixen diversos esculls de corall freqüentats per aquests taurons, com l'illa Redang o l'illa de Kapas. Es poden trobar juvenils prop de la costa al Golf de Tadjoura, a prop de Djibouti, a la Banya d'Àfrica.

Bibliografia

• Höltke, O.; Maxwell, E. E.; Rasser, M. W. «A Review of the Paleobiology of Some Neogene Sharks and the Fossil Records of Extant Shark Species» (en anglès). Diversity, 16, 3, 2024. 147. DOI: 10.3390/d16030147.
• Hsu, H. H.; Joung, S. J.; Hueter, R. E.; Liu, K. M. «Age and growth of the whale shark (Rhincodon typus) in the north-western Pacific» (en anglès). Marine and Freshwater Research, 65, 12, 2014, p. 1.145-1.154. DOI: 10.1071/mf13330.
• Kaikini, A. S.; Ramamohana, R. V.; Dhulkhed, M. H. «A note on the whale shark Rhincodon typus Smith, stranded off Mangalore» (en anglès), 1959.
• Giant Sea Creatures (en anglès). Random House, 1990. ISBN 9780307109941. 
• McClain, C. R.; Balk, M. A.; Benfield, M. C.; Branch, T. A.; Chen, C.; Cosgrove, J.; Dove, A. D. M.; Gaskins, L.; Helm, R. R.; Hochberg, F. G.; Lee, F. B.; Marshall, A.; McMurray, S. E.; Schanche, C.; Stone, S. N.; Thaler, A. D. «Sizing ocean giants: patterns of intraspecific size variation in marine megafauna» (en anglès). PeerJ, 3, 2015. e715. DOI: 10.7717/peerj.715.
• Perry, C. T.; Figueiredo, J.; Vaudo, J. J.; Hancock, J.; Rees, R.; Shivji, M. «Comparing length-measurement methods and estimating growth parameters of free-swimming whale sharks (Rhincodon typus) near the South Ari Atoll, Maldives» (en anglès). Marine and Freshwater Research, 69, 10, 2018, p. 1.487-1.495. DOI: 10.1071/mf17393.
• Randall, J. E.; Allen; Steene, R. C. Fishes of the Great Barrier Reef and Coral Sea (en anglès). 2a edició. University of Hawaii Press, 1997. ISBN 0-8248-1895-4. 

Enllaços externs

• Bussejant entre taurons balena