Tchip

tocar o arriar l'ase és un element de comunicació no verbal que consisteix en un clic alveolar, ço és, fer petar la llengua aplicant-la a la part anterior del paladar i abaixant-la de cop per a produir un so explosiu sord. Expressa desplaer, contrarietat, desaprovació o menyspreu.

Té un equivalent d'ús molt més extens en el tchip, o tchipage (en francès), corrent a l'Àfrica, així com entre les poblacions d'origen africà a les Antilles o als Estats Units i a les esferes francòfona, anglòfona i neerlandòfona.

Origen

A Catalunya, a l'origen és un so que es fa per a incitar els ases a caminar.

La pràctica del tchip africà prové més precisament de l'Àfrica de l'Oest. Aquest origen ha estat posat en evidència l'any 1976 per Rickford i Rickford, a partir d'un estudi fet al Guyana[1]. Per a la Jamaica, les aportacions provenen de manlleus a les llengües igboïdes del crioll jamaicà, en particular de l'igbo i del seu « ima osu » o « ima oso »[2].

A través de les cultures negres, que siguin africanes, caribenques o afroamericanes, s'ha propagat i es troba d'ara endavant integrada a les cultures mestissades de les esferes francòfona, anglòfona i neerlandòfonaneerlandòfona. L'ús del tchip és conegut a la literatura de temps prou antics ; n'hi ha així esment a un escrit haità del 1783. Sense remuntar tan lluny, se'n troba també, per exemple, l'any 1931 en Cyril Lionel Robert James[4].

Pràctiques

El terme existeix primer a moltes llengües dels països d'Àfrica de l'Oest.

Al Burkina Faso aquesta onomatopeia és dita « tchouro » ; a la Costa d'Ivori és dita « tchourou » ; al Mali, hi ha igualment les denominacions "sourou" o "msourou" i al Senegal, s'utilitza entre altres la denominació "tchipetou" (pròxima de la paraula antillana "tchip").

Als Estats Units, els afroamericans utilitzen les expressions « to suck one's teeth », la qual cosa significa literalment « xuclar-se les dents », o « to kiss one's teeth » (besar-se les dents). Al Crib anglòfon, es troba « to kiss your teeth at someone/something » a les Bahames; al Brasil, és « muxoxo »;  i « to steups » a Trinidad i Tobago.

Als Països-Baixos, a les Antilles neerlandeses i al Surinam, però igualment a Granada, aquesta pràctica és dita « tjoerie » ; es tracta d'un terme provinent de la llengua sranan. Es troba igualment, de vegades, la grafia « tyuri ».

Descripció lingüística

Es tracta d'un registre propi de l'oralitat segons Ursula Baumgardt, coautora de Literatures orals africanes, que expressa elements que no tenen pas equivalent a l'escrit. D'un punt de vista fonètica, es tracta, segons els autors, d'un clic bilabial o d'una ingressiva velar. Del punt de vista semiòtica o sociològica, es va tracta segons Yaotcha d'Almeida d'un element de comunicació no verbal o paraverbal.

Tècnicament, es tracta de produir un soroll de succió, modulat pel passatge de la llengua i la posició dels llavis. El soroll produït pot ser representat per l'onomatopeia « tchip », el /i/ podent ser més o menys prolongat. El tchipage comporta sovint igualment un moviment de cap en el moviment oposat al moviment de la llengua, i pot fins i tot ser completat amb una postura específica. No existeix doncs pas un sol tchip, però una multitud.

Significats

El tchipage té diversos significats diferents, en funció del context.

Pot tractar-se, en el context familiar i en la relació de pare a nen, d'una marca de desaprovació. Entre adults, el tchip equival de vegades a un insult, indicant la forta desaprovació fins i tot el menyspreu envers una altra persona. Pot igualment correspondre a un signe de desconfiança, de rebel·lió, d'insubordinació. El moviment de cap marca el fet de girar la cara a la persona a qui hom adreça el tchipage.

Entre la multitud de tchips, pot tractar-se d'un tchip de la conversa, bàsic; d'un tchip-bressador, adreçat per un pare preocupat de les bestieses del seu nen; o encara el super-tchip, acompanyat d'un cop de llengua final, que expressa el més profund menyspreu. Pot anar associat a la frustració. Però pot també tenir un significat de burla o de fer jangla.

Encara que està en curs de democratització, la pràctica del tchip sent un marcador identitari de les comunitats antillanes o africanes prou present a certes escoles de la regió parisenca, Philippe Hambye hi veu també una « fallida de la cultura dominant transmesa per l'escola ».

S'ha sentit igualment el tchip practicat en política. Així, l'ex ministra francesa de la Justícia Christiane Taubira, d'origen guaianès l'ha emprat en resposta contra les crítiques del Front Nacional.

Prohibició a certs centres d'ensenyament secundari i terciari a França

L'any 2015, després de la multiplicació del tchip a certs centres d'ensenyament secundari i terciari a França, el tchip, considerat com un insult, un concentrat de desdeny, segons Christiane Taubira, comença a ésser prohibit.

El juny 2015, un dels primers centres d'ensenyament terciari a França a prohibir-lo és el lycée dels oficis Charles-Baudelaire a Évry (al departament de l'Essonne). Éric Bongo, el seu director adjunt, beninès d'origen, declara « El tchip és prohibit al liceu, com tot insult, perquè és un insult » i que « 80 % dels alumnes, en certes classes, són negres. Cal que es desfacin de certs codis culturals que són inapropiats en el món escolar i en el món de l'empresa » va explicar encara el responsable de l'establiment. A la tornada a escola del setembre 2015, un centre d'ensenyament secundari d'Évry preveia també de prohibir-lo.

A l'ocasió d'aquesta notícia, certs mitjans de comunicació s'interrogaren sobre el caràcter « estigmatitzant » de la mesura.

Notes i referències

Referències

• «Le "tchip" banni des lycées ? C'est normal. Mais arrêtons de stigmatiser les élèves noirs» (en francès). [Consulta: 11 juny 2015].
• «Comment stigmatiser les élèves en leur interdisant de « tchiper »» (en francès). Slate. [Consulta: 8 juny 2015].
• «Pourquoi les Africains tchipent-ils ?» (en francès). www.afrik.com. [Consulta: 13 gener 2014].
• Baumgardt, Ursula. Littératures orales africaines (en francès). Khartala, juin 2008. ISBN 9782811100209. 
• Bouazza, Nadéra «Le jour où j'ai été tchipée dans le métro» (en francès). SlateAfrique.com, octobre 2012 [Consulta: 13 gener 2014].
• (en) Esther Figueroa, « Rude sounds : Kiss Teeth and negociation of the public sphere », dans Susanne Mühleisen et Bettina Migge, Politeness and Face in Caribbean Creoles, John Benjamins Publishing, 2005, 293 p. (ISBN 90-272-4894-X, lire en ligne), Performing rudeness and face maintenance.
• Figueroa, Esther; Patrick, Peter L. «The Meaning of Kiss-teeth» (en anglès). [American Speech ], 77, 4, 2002, pàg. 383-397.
• «Quand Christiane Taubira "tchipe" le Front national». www.bfmtv.com. BFM TV, 11-02-2015. [Consulta: 8 juny 2015].
• Gabstamatic. «Tjoerie – An ode to the Surinamese word for ‘Kiss Teeth’» (en anglès). www.iamthenublack.com, 04-02-2015. Arxivat de l'original el 2 de juliol 2015. [Consulta: 2 juliol 2015].
• Gros, Marie-Joëlle «« Les Blancs aussi tchipent, mais c'est pas pareil »» (en francès). Libération, février 2011 [Consulta: 12 gener 2014].
• Hazaël-Massieux, Marie-Christine. Textes anciens en créole français de la Caraïbe (en fr,ht). Éditions Publibook, 2008. 
• «Le tchip, l'arme fatale» (en francès). bondyblong.liberation.fr. Libération. Arxivat de l'original el 2015-06-12. [Consulta: 8 juny 2015].
• «Les établissements scolaires disent stop au tchip : mais c'est quoi au juste ?» (en francès). Arxivat de l'original el 2015-06-02. [Consulta: 5 gener 2021].
• lefigaro.fr «Le « tchip » : une pratique qui exaspère les professeurs» (en francès). Le Figaro - en ligne, juin 2015.
• lejdd.fr «Dans certains lycées, le "tchip" est maintenant interdit» (en francès). Le Jdd.fr, juin 2015. Arxivat de l'original el 2017-06-08 [Consulta: 5 gener 2021].
• Monteith, Kathleen E. A.. Jamaica in Slavery and Freedom (en anglès). University of the West Indies Press, 2002. ISBN 976-640-108-X. 
• Muir, Hugh «Explained: the art of "kissing your teeth"» (en anglès). The Guardian - en ligne, novembre 2013 [Consulta: 2 juliol 2015].
• Rickford; Rickford, Angela E. «"Cut-Eye" and "Suck-Teeth": African Words and Gestures in New World Guise» (en anglès). [Journal of American Folklore ], juillet-septembre 1976.

Videografia

• a la rubrica « Le "tchip" », a Karambolage, col·l. « Le quotidien », 25 octobre 2009 [presentació en línia] ; autor Yaotcha d'Almeida paginació Elsa Perry
• Esquetx de l'humorista Claudia Tagbo, « le tchip » a Dailymotion

Enllaços externs

• «« J’ai 16 ans, je me suis fait tabasser par la police, alors que je n’avais rien fait »» (en francès). www.streetpress.com. StreetPress. [Consulta: 23 gener 2017].; vegeu el paràgraf Menottes et 17 heures en garde à vue… pour un tchip.