Televisió interactiva

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La Televisió interactiva (iTV, de l’anglès Interactive Television) fa referència a un nou concepte de veure la televisió, on d’alguna manera el teleespectador té la possibilitat de personalitzar el contingut que veu a través del televisor.

La televisió interactiva representa l’adaptació d’aquest mitjà de comunicació dins d’un entorn on el teleespectador passa a ser un element actiu amb la capacitat d’escollir allò que realment li interessa, beneficiant-se d’aquesta manera de nous serveis oferts a través del televisor.

Introducció[modifica | modifica el codi]

Com a conseqüència de l'apagada analògica, es va desenvolupar la Televisió Digital Terrestre (TDT), creant una televisió de format digital pública amb majors prestacions. Entre aquestes prestacions es troben els menús interactius que donen informació a l'usuari i el permeten adaptar el producte a les seves necessitats. Aquesta interacció entre l’usuari i el televisor és el que es coneix amb el nom televisió interactiva.

Interactivitat[modifica | modifica el codi]

La interactivitat que ofereix aquesta televisió pot adquirir diferents nivells:

  • Interactivitat bàsica, per exemple la realitzada amb el televisor (com modificar el volum o canviar de canal).
  • Interactivitat mitjana, com seria sol·licitar una pel·lícula en un determinat moment (vídeo sota demanda).
  • Interactivitat alta, en el qual el teleespectador pot influir directament en el desenllaç d'un programa en emissió, per exemple mitjançant una votació realitzada en molts casos a través d'un canal de retorn.

Precedents[modifica | modifica el codi]

El concepte d’interactivitat no és nou en la televisió, ja que durant el llarg de la història de la televisió analògica es van començar a oferir diversos serveis, els quals possibilitaven la interactvitat amb el televisor d’una forma limitada. Alguns d'ells són:

  • Sistemes d’àudio Dual i Nicam, utilitzats al nostre país per emissions en estèreo i bandes de versió original (dual).
  • Teletext, que permet la visualització de diverses pàgines informatives de diferent temàtica
  • Subtítols (aplicació del teletext).

Elements del sistema interactiu[modifica | modifica el codi]

El concepte de televisió interactiva compta amb importants elements necessaris per dotar-la dels diferents nivells d'interactivitat. Entre ells destaquen els següents:

Set-top box

Set-top box[modifica | modifica el codi]

El receptor de televisió digital (Set-top box o STB) és l’aparell encarregat de rebre i descodificar el senyal de televisió digital. A més, és l’aparell que permet a l’usuari explotar les possibilitats de la televisió digital, ja que entre les seves funcions es troba l’execució d’aplicacions interactives.

Canal de retorn[modifica | modifica el codi]

El canal de retorn fa referència al mitjà per el qual l’usuari es comunica amb el distribuïdor de serveis o continguts.

Serveis Interactius[modifica | modifica el codi]

Es poden establir diverses categories de serveis interactius:

  • Serveis d’informació: Són aquells serveis que proporcionen a l’usuari informació de qualsevol tipus, sent aquesta totalment independent del contingut audiovisual que s’estigui emetent en aquell moment.
  • Serveis associats a la programació: Són aquells serveis que complementen amb informació complementària la programació audiovisual emesa.
  • Serveis transaccionals: Són aquells que donen la possibilitat d’enviar i rebre informació de forma personalitzada i exclusiva.

D’altra banda els serveis interactius s’implementen per mitjà d’aplicacions interactives (programes addicionals als continguts de televisió als quals es pot accedir i pot executar un descodificador interactiu). Amb la finalitat de comunicar a l'usuari la possibilitat d'accedir a aplicacions interactives els operadors o canals de televisió presenten un petit menú interactiu que indica a l'usuari que pot veure una aplicació o un grup d'aplicacions interactives. Finalment l'usuari és el que decideix si vol o no veure-les mitjançant una acció simple amb el comandament a distància.

Les aplicacions interactives poden ser de diversos tipus, però de manera general es poden dividir en:

  • Serveis Públics
    • Serveis informatius (estat del tràfic, temps, farmàcies de guàrdia, telèfons d'interès, informació d'aeroports, trens, autobusos, etc.).
    • Serveis avançats (cita en serveis sanitaris, gestió d'impostos, informacions i serveis d'ajuntaments i administracions públiques, serveis socials a col·lectius específics, etc.).
  • Serveis d'Entreteniment o Comercials
    • Fidelització a continguts o programes, concursos, votacions, publicitat interactiva, venda per impuls, compra d'esdeveniments (futbol, cinema, concerts, etc.).
    • Informacions sobre concursants, actors, etc. Poden tant independents del contingut, com integrades i sincronitzades amb el mateix (concurs interactiu al mateix temps que el programa).

Modes d’interactivitat[modifica | modifica el codi]

El nivell de la televisió interactiva ve donat per l’element sobre el qual s’està interaccionant. D’aquesta manera es defineixen els diferents modes bàsics d’interactivitat:

Interactivitat amb el STB[modifica | modifica el codi]

Realment aquest tipus d’interacció no deixa de ser una evolució dels serveis tradicionalment oferts. No existeix canal de retorn entre l’usuari i el generador de continguts. Encara que és el tipus d’interactivitat més estès, hi ha qui considera que aquesta modalitat no és interacció. Alguns dels serveis que ofereix aquesta modalitat, en el cas de la televisio digital, són els següents:

Exemple d'EPG
  • Electronic Program Guide (EPG), el qual permet visualitzar i accedir als continguts de la programació de forma més còmoda.
  • Índex visual de serveis, aplicació interactiva on es visualitzen les trames de vídeo en baixa resolució dels diferents programes.
  • Dades en temps reals, que permeten a l’usuari accedir a informació actualitzada (sobre meteorologia, esports, borsa...) a través d’un sistema de navegació controlat pel comandament a distància.
  • Near Video on Demand (NVOD), un sistema de televisió gairebé a la carta on el mateix contingut es comença a transmetre en diferents canals amb un cert decalatge horari.
  • Enregistrament de continguts a través del STB (PVR o DVR), partint de la informació proporcionada per l’EPG.

Interactivitat amb el generador de continguts[modifica | modifica el codi]

En aquest mode d’interactivitat, l’usuari està en contacte directe amb el generador de continguts a través d’un canal de retorn, el qual habitualment no és el mateix que l’utilitzat per la difusió. Per als tipus de canals de retorn més utilitzats, podem trobar diferents possibilitats d’interacció:

  • SMS: Missatges de text enviats a través del protocol SMS que afecten als continguts del progarma.
  • Telèfon: Mútliples aplicacions de veu per a programes amb participació de l’audiencia en directe, transaccions econòmiques, informació sobre la publicitat emesa, etc.
  • Internet: Mitjà amb més potencial pel seu baix cost, flexibilitat i accessibilitat sobre diversos medis. Actualment, molt indicat per a dades (correu-electrònic, fòrums).

Interactivitat amb el distribuïdor de continguts[modifica | modifica el codi]

En aquesta modalitat estan inclosos els sistemes de vídeo sota demanda (VOD-Video On Demand), en els quals el distribuïdor de continguts tan sols transmet la informació sol·licitada per l’usuari i exclusivament per l’usuari. Per tant, permet serveis de televisió a la carta. A més, aquest model d’interactivitat també és utilitzat a Internet i en telefonia mòbil.

Interactivitat social[modifica | modifica el codi]

Mode d’interactivitat en el qual els usuaris utilitzen les xarxes socials per comentar i compartir opinions sobre programes de televisió amb altres espectadors. Aquesta activitat també es coneix amb el nom de televisió social.

Estàndards[modifica | modifica el codi]

Aquests són alguns exemples d’estàndards que s’utilitzen per a la televisió interactiva:

MHP[modifica | modifica el codi]

Juntament amb la TDT va sorgir el sistema estàndard MHP (Multimedia Home Plataform), una plataforma de codi obert comuna per a totes les aplicacions interactives de televisió digital independentment del proveïdor, i que proporciona una interfície interoperable que permet rebre serveis interactius. Alguns dels diferents tipus d'aplicacions interactives que suporta l'estàndard MHP són;

  • Guia Electrònica de Programes (EPG)
  • Serveis d'informació com notícies, esport, superteletext…
  • Aplicacions sincronitzades amb el contingut dels programes
  • E-mail i Internet
  • Altres serveis: comerç electrònic, serveis d'educació i salut...

HbbTV[modifica | modifica el codi]

Logo HbbTV

HbbTV (Hybrid Broadcast Broadband TV) és una iniciativa paneuropea que té com a objectiu crear un estàndard global que combini la distribució d’informació per radiodifusió i banda ampla al consumidor final mitjançant televisor i receptors amb una connexió a Internet opcional. L'estàndard HbbTV obre les portes a una experiència de televisió interactiva, ja que mitjançant l'adopció d'aquest estàndard els teleespectadors podran accedir a nous serveis d'entreteniment com:

  • Recuperació de programes de televisió Vídeo sota demanda (VoD)
  • Publicitat interactiva
  • Informació personalitzada en el televisor
  • Votació
  • Jocs
  • Aplicacions interactives
  • Navegació Web
  • Xarxes socials, etc.
  • Així com serveis relacionats amb el propi programa, com són el Teletext i la Guia Electrònica de Programació (EPG)

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]