Telquines

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Els Telquins (Telchines, Τελχῖνες) van ser una família, una classe, un poble o tribu suposadament descendent de Thalassa o de vegades fills de Posidó.

Segons algunes tradicions, els Telquins eren uns genis de Rodes, i tenien una germana, Hàlia, que es va unir amb Posidó. Ells mateixos van prendre part en l'educació del déu, i en aquest sentit, tenen el mateix paper que els Curets respecte a Zeus. Els telquins van inventar diverses arts, sobretot la d'esculpir estàtues als déus. Eren mags i tenien el poder de fer ploure, i de fer caure la neu i el granís. Eren capaços també, d'adoptar la forma que volguessin, però no els agradava revelar allò que sabien fer.

Poc abans del diluvi, van saber que passaria la catàstrofe i van marxar de Rodes per escampar-se pel món. Un d'ells, Licos, va anar a Lícia i va construir el temple d'Apol·lo Liceu. Un altre, Milas, és considerat l'inventor del molí de blat, i també va donar nom a una muntanya de l'illa de Rodes. Altres van marxar a diverses ciutats: Sició, i Orcomen, o a territoris com Lícia, on van portar els seus coneixements de metal·lúrgia.

Se'ls representava amb l'aspecte de personatges amfibis, meitat terrestres i meitat marins, que tenien la part inferior del cos en forma de peix, o de serp, o tenien els peus palmejats. La seva mirada estava carregada de maleficis. Els déus els van castigar per aver inundat l'illa de Rodes amb aigua de l'Estix, per convertir-la en estèril. Apol·lo els va matar amb les seves fletxes, o bé Zeus amb els seus llamps, i els precipità al fons del mar.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 509. ISBN 9788496061972.