A partir de quin any, el text i les imatges dels programes de mà del Liceu com aquest passen a domini públic?
Tema de Viquipèdia:La taverna/Tecnicismes
És complicat i es pot discutir, però en la interpretació i circumstàncies més favorables, com a molt aviat 80 anys després de la publicació, i en general força més tard.
El cas més clar són les parts amb autor identificable, com ara el text de Lluís Manegat al programa que enllaces. Aquestes passen al domini públic 80 anys després de la mort de l'autor i Lluís Manegat va morir el 1971 (per tant, domini públic el 2051).
De la major part del programa (anuncis inclosos) no és immediat identificar l'autor perquè no el posa. Aquí la interpretació més favorable, però que em sembla dubtosa, és considerar algunes d'aquestes parts com a obra col·lectiva o anònima, i aleshores passarien a domini públic als 80 anys de la publicació. Pels textos no signats del programa (com les sinopsis argumentals) aquesta interpretació podria valdre, però per les fotografies entenc que no.
Les parts amb autor desconegut (desconegut per nosaltres) però que no es puguin considerar anònimes ni col·lectives, també passen al domini públic als 80 anys de la mort de l'autor, que no sabem quan va ser. A Commons recomanen curar-se amb salut i suposar que l'autor va fer l'obra als 10 anys i va viure fins als 100 (total 100-10+80=170 anys després de la publicació) però a la pràctica diria que les obres del segle XIX o de fins cap al 1910 no solen esborrar-les de Commons. Entenc que els anuncis amb fotografia i disseny gràfic entren clarament en aquest camp d'obres no anònimes de les que ignorem l'autor.
Hi pot haver el dubte de si algunes fotografies es poden considerar fotografies simples amb menys protecció, però això crec que només ho he vist per fotos carnet i els retrats del programa són fotos d'estudi, i per tant tenen un treball creatiu i estan protegides per la vida de l'autor més 80 anys.
Sobre tots els casos dubtosos cal tenir també en compte la data de 1923. El que s'hagi publicat abans és de domini públic als Estats Units, encara que no ho sigui a Espanya. Com que per pujar-los a Commons han d'estar al domini públic als dos llocs, a efectes pràctics la diferència és que per un cas dubtós anterior a 1923 pot ser que a Commons se'l miri amb lupa algú amb la legislació espanyola, mentre que els casos posteriors pot ser que se'ls mirin amb lupa tant els interessats en la legislació espanyola com els interessats en l'estatunidenca.
Resumint: De després de 1939 no es pot carregar res i d'abans de 1849 es pot carregar tot. De 1849 a 1910 estem en una zona grisa en que es probable que a Commons no passi res perquè ningú es queixi. De 1910 a 1939 caldria veure-ho cas per cas, però es podrien admetre les parts no signades que es considerin obres col·lectives.
Una gran explicació, gràcies.
@Pere prlpz@Lohen11Em sembla que aquí ho deixa clar. Són limitats a ús no comercial.
Els continguts del dipòsit DDD.UAB acostumen a ser domini públic, llevat que es digui el contrari, com és el cas.
Ho sento.
Als documents que he vist hi diu "Tots els drets reservats". Ara bé, la qüestió és realment quins drets hi tenen la UAB, el Liceu, i els autors o els seus hereus.
Sobre els textos dels programes de mà, que entenc que es van publicar originalment en repartir aquells programes de mà, val el mateix que deia més amunt. Si són de domini públic els podem copiar o traduir.
Sobre la digitalització, es pot discutir si qui ha escanejat els documents té drets sobre el fitxer escanejat. A Espanya podria ser que sí (però limitats) però als Estats Units i per Commons no. Aleshores val el que deia ahir sobre el contingut i els fitxers escanejats es podrien carregar a Commons (o no, segons el contingut) igual que si els haguéssim escanejat nosaltres mateixos (només canvien les plantilles). Hi ha una possibilitat teòrica que la UAB o el Liceu posin un plet a l'usuari que carregui la seva imatge escanejada d'un document en domini públic, però diria que és remota.
Els materials inèdits publicats per primer cop en aquest arxiu poden estar en un cas diferent, però entenc que això no afecta els programes de mà.
De fet, podria ser que l'avís "Tots els drets reservats" no sigui fet amb la intenció de reservar-se'n l'explotació sinó amb la de curar-se en salut i no oferir una llicència lliure sobre uns documents que no són en domini públic i dels que amb prou feines deuen tenir drets suficients per publicar ells mateixos.