Vés al contingut

Tema de Viquiprojecte Discussió:Monuments

Estatus patrimonial als monuments de Barcelona

8
Pere prlpz (discussiócontribucions)

Havia programat posar Estatus patrimonial (P1435) com a Bé integrant del patrimoni arquitectònic de Catalunya (Q28034408) als monuments que no tenen una protecció específica a les llistes (BCIN o BCIL), d'acord amb Tema:Vddhd6kf2lsvtqfh, però se'm van colars els de Barcelona que no són a l'IPAC. Ara ho estic arreglant deixant-los sense Estatus patrimonial (P1435).

La pregunta és quins Estatus patrimonial (P1435) haurien de dur els monuments de Barcelona. Suposo que la solució ideal és crear un item per cada una de les quatre categories A, B, C i D, amb alguns dubtes addicionals:

  • S'ha fet alguna cosa en aquest sentit? (Tinc tendència a inventar la sopa d'all).
  • És segur assumir que tots els que surten a les llistes de Barcelona i no tenen codi IPA ni cap protecció són de categoria B?
  • Els A són exactament els BCIN? És redundant posar la protecció municipal pels BCIN i BCIL?
Vriullop (discussiócontribucions)

Si no recordo malament, per Barcelona vam carregar inicialment els A, B i C, deixant de banda els D. En teoria, els A són BCIN i els B són BCIL. El nou enfocament és considerar BCIN o BCIL el que digui a IPA.

La llei de patrimoni només parla de tres nivells, BCIN, BCIL i altres béns integrants, que és el que estem anotant a Wikidata. La classificació en quatre nivells he vist que sol ser habitual en els Plans d'ordenació municipals. Sembla que els C haurien de ser els "altres béns integrants" i els D solen ser elements aïllats, com una finestra, que permet enderrocar l'edifici però preservar l'element.

A vegades he vist la protecció BPU, que ara no estic segur si és bé de protecció urbana o urbanística. Aquests BPU serien els C en general. Caldrà investigar més si es vol usar com a estatus patrimonial, que no és exclusiu de Barcelona. No sempre coincideixen els BI d'IPA i els BPU o C. El propòsit inicial d'IPA era suplir la mancança de definició municipal, però pel casos que ja estiguin a IPA no crec que faci falta res més.

Vriullop (discussiócontribucions)

Un exemple que vam analitzar recentment, el Pla especial de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir de Santa Maria de Palatordera. En aquest mateix portal es poden trobar els plans d'altres municipis. Diu: Nivells de protecció: nivell A (BCIN), nivell B (BCIL), nivell C béns de protecció urbanística (BPU). Del darrer explica: en aquest nivell s'hi troben tots els béns que no han estat incorporats en els nivells A i B i que es considera que reuneixen els valors descrits en l'article 1 de la Llei 3/1993. Per tant, dedueixo que BPU=BI encara que BPU és segons l'ajuntament i BI segons IPA.

Pere prlpz (discussiócontribucions)

Diria que a Barcelona els C no els vam arribar a carregar mai. El que crec que vam carregar i indicar com a BIU o BID eren elements que eren a l'IPAC i que tenien aquesta categoria.

Al web de l'Ajuntament hi diu Els Plans estableixen quatre nivells de protecció. La categoria superior la formen els elements amb nivell A (Bé Cultural d'Interès Nacional), decidits per la Generalitat. La següent categoria la formen els de nivell B (Bé Cultural d'Interès Local), decidits per l'Ajuntament i ratificats per la Generalitat. El nivell C (Bé d'Interès Urbanístic) és competència absoluta de l'Ajuntament. Per últim, els de nivell D (Bé d'Interès Documental). Per a les tres primeres categories és obligat el manteniment, no és possible l'enderroc, mentre que al nivell D es permet l'enderroc després de presentar i ser aprovat un estudi històricoarquitectònic.

Si els C són competència exclusiva de l'Ajuntament (no sé si només a Barcelona o a tot arreu), aleshores potser el que siguin a IPAC només té una funció informativa i pot estar actualitzat amb el que aprovin els ajuntaments o no.

En qualsevol cas, el dubte podria ser si fem una sola escala BCIN, BCIL, BIU(=BI), BID o si mantenim una escala BCIN, BCIL, IB segons IPAC i una altra A, B, BIU(=C), BID(=D) segons l'Ajuntament. Tenir dues escales no seria diferent del que ja estem fent amb els BCIN i els BIC a Catalunya. Suposo que caldrà comprovar si els que surten com a A i B a l'Ajuntament son exactament els mateixos que surten com a BCIN i BCIL a Patrimoni. Si no són exactament els mateixos i no podem descartar les diferències com errors transitoris, valdrà més registrar-los tots dos per separat.

Pere prlpz (discussiócontribucions)

I veient les llistes de Barcelona, hi ha molts monuments de categoria B que no tenen enllaç a IPAC.

Vriullop (discussiócontribucions)

Barcelona sempre ha estat un cas a banda perquè sembla que el catàleg de l'ajuntament és millor que IPA. Hi acabo de passar l'script d'actualització a partir d'IPA, que només comprova, i n'he trobat un que no teníem com a BCIL tot i ser del 2000. Potser se'm va passar a mi en la darrera actualització, però més aviat penso que se'ls va passar a ells. Hi ha un bon grapat d'altes i entre elles he vist més BCIL del 2000. L'actualització és laboriosa perquè cal cercar en quina llista han d'anar.

D'entrada podem fer marxa enrere i considerar BCIL el que digui l'ajuntament. Ara bé, hi ha casos dubtosos quan es tracta d'un conjunt i de cada l'element del conjunt. Per exemple Llista de monuments de la Urbanització del Born és un conjunt BCIL a IPA i a Barcelona. Dubto que s'hagi declarat el conjunt i cada edifici per separat.

Vriullop (discussiócontribucions)

Els C de Barcelona sí que els vam carregar. Els que tenim llistats sense IPA són els que queden de la càrrega inicial. Fer un estatus A i B crec que no val la pena. Els BCIN són de la Generalitat i els BCIL poden ser del municipi o comarca segons nombre d'habitants però ratificats per la Generalitat. Que el municipi tingui o no un POUM amb els nivells A i B no canvia res. Per mi el dubte és el tercer nivell, no crec que en tinguem cap del quart. Tècnicament el C és el mateix que BI, però aquí tenim dues fonts que no coincideixen i segurament justifica el desdoblament. La denominació BIU és la primera vegada que la veig, potser és pròpia de Barcelona, diria que és més habitual BPU. En qualsevol cas seria millor definir-la genèrica, no només per Barcelona.

Si no hi ha coincidència A=BCIN i B=BCIL pot ser un problema d'interpretació o algun error. Els plans d'ordenació són previsions i cada element d'aquests cal aprovar-lo. En el cas de Barcelona i algun altre municipi, van quedar aprovats automàticament tots els inventariats en POUM anteriors a la llei de patrimoni.

Comentari a banda, el desdoblament BCIN i BIC no té sentit més enllà de tenir dos codis. Tots els BIC van passar a BCIN i la protecció és una, no doble. Ara bé, discutir això a Wikidata ho deixo per impossible. Tenia pendent arreglar-ho en infotaules evitant el desdoblament, però està molt enredat.

Vriullop (discussiócontribucions)

Un detall a considerar, en el cercador d'IPA hi ha un camp "protecció" que permet seleccionar: altres, BCIN, BCIL, incoat-BCIN, plans d'ordenació. Del darrer només n'hi ha 56 a tot Catalunya, la majoria de Barcelona d'un paquet aprovat el 2000. Si més no, està introduint un nou estatus patrimonial que vindria a ser el BPU/BIU.

Resposta a «Estatus patrimonial als monuments de Barcelona»