Viquiprojecte Discussió:Monuments

    Sobre aquest tauler

    Les discussions prèvies estan arxivades a Viquiprojecte Discussió:Monuments/Arxiu 9 en data 06-03-2017.

    País Valencià: Monument o Monument Històric

    5
    Gonzalogramàtica (discussiócontribucions)

    M'he adonat que alguns dels béns d'interés cultural del País Valencià pertanyen a la Categoria:Monuments del País Valencià i alguns altres a la Categoria:Monuments històrics del País Valencià. A més a més, a la Categoria:Monuments del País Valencià es troba la Categoria:Llistes de monuments del País Valencià, que conté les llistes de BICs. Acabe de veure que Llei del Patrimoni Cultural Valencià, a diferència de la catalana, no parla de monuments històrics, sinó de "monuments". Hauríem de passar els BICs valencians monumentals de la Categoria:Monuments històrics del País Valencià a la Categoria:Monuments del País Valencià?

    Pere prlpz (discussiócontribucions)

    Diria que el problema no és l'existència d'aquestes categories (tot i que no s'haurien d'ignorar mútuament) sinó que és entre la categoria:Monuments del País Valencià i categoria:Patrimoni monumental del País Valencià, que sí que semblen un duplicat.

    Crec que la definició de monument històric ve de la llei espanyola on monument històric és una categoria de béns d'interès cultural, i la distinció rellevant al País Valencià és entre BIC i bé immoble de rellevància local. La categoria de monuments històrics hauria d'incloure els monuments que són BIC i la de monuments o patrimoni monumental hauria d'incloure aquests i també els BRL. Això és el que hem fet a Catalunya, on tampoc la llei catalana parla de monuments històrics (tenim BCIN, BCIL i altres) però hem fet les categories de monuments històrics pel nivell més alt (BCIN) assimilats als BIC monument històric espanyols, i aquestes categories de monuments històrics són dins de categories de patrimoni monumental.

    O sigui, entenc que el que deu tocar és fusionar les categories de monuments i patrimoni monumental i posar fer que les categories de monuments històrics siguin subcategories de les corresponents de monuments.

    Notifico en @Vriullop que segurament hi podria afegir alguna cosa amb més coneixement de causa.

    Gonzalogramàtica (discussiócontribucions)

    Hola! He mirat la Llei del Patrimoni Històric Espanyol i en l'article 15, que establix les classes de BICs, diu: "Són monuments els béns immobles que constitueixen realitzacions arquitectòniques...". Parla de "monuments" en comptes de "monuments històrics". És igual en la Llei del Patrimoni Cultural Valencià, que diu en l'article 26: "Béns immobles. Seran adscrits a alguna de les categories següents: Monument. Es declararan com a tals les realitzacions arquitectòniques...". La llei catalana, però, en l'article 7 de les classes de BCINs diu: "Els béns immobles es classifiquen en: a) Monument històric: construcció o altra obra material...". Per això, em fa l'efecte que Monument Històric és una figura legal de Catalunya i no del País Valencià. Però no soc expert en patrimoni!

    A més a més, la categoria:Monuments i les seues subcategories tenen un altre problema. Inclouen també l'altra classe de monuments, les 'obres edificades per perpetuar el record d'una persona o d'una cosa memorables'. És a dir, que estem ficant en la mateixa categoria estàtues del carrer i edificis declarats d'interés cultural o nacional.

    Vriullop (discussiócontribucions)

    El terme "monuments" és ambigu. En aquest context l'usem en el sentit de "patrimoni monumental" o "béns culturals immobles". La primera accepció és com a "monuments commemoratius", més com a art públic o art urbà, siguin o no béns culturals.

    A Catalunya sí que hi ha "monuments històrics" com una classe de BCIN. En la llei valenciana efectivament s'han menjat l'adjectiu. Amb bon criteri, crec, perqué és un concepte obsolet, ara es tenen en compte valors culturals més que històrics. Però caldria delimitar-ho, per exemple "monuments d'interés cultural". És a dir:

    • Reanomenar "monuments" a "monuments commemoratius". Abans cal analitzar les categories superiors, paral·leles i interwikis, però de moment es pot considerar així traslladant o duplicant elements a "patrimoni monumental".
    • Reanomenar "monuments històrics del PV" a "monuments d'interés cultural del PV". Que les categories superiors i pararal·leles diguin "històrics" no suposa cap incongruència.
    Gonzalogramàtica (discussiócontribucions)

    D'acord amb els dos reanomenaments. Em sembla una bona idea allò dels "monuments d'interés cultural del PV".

    Resposta a «País Valencià: Monument o Monument Històric»
    Pere prlpz (discussiócontribucions)

    Crec que estaria bé tenir els enllaços dels Mapes de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona a Wikidata, com a mínim perquè:

    • Podrien sortir a les infotaules dels articles o a la plantilla autoritats.
    • Facilitaria el pujar elements dels Mapes de Patrimoni evitant duplicats. De moment he pujat gairebé tots els ponts però pot ser que a mig termini vagi pujant més coses.

    No sé que tinguem una propietat per això, i als que he pujat l'enllaç està només com a referència en algunes propietats. Com s'hauria de pujar? Descrit per la font (P1343) sembla només per diccionaris.

    La mateixa pregunta podria servir per poblesdecatalunya.cat

    Notifico @Vriullop i @Amadalvarez.

    Vriullop (discussiócontribucions)

    A veure què diu l'Amador, però diria que això necessita una nova propietat. Una de les mancances és que no inclou tots els municipis de la província, només els més petits que necessiten ajuda tècnica. Per altra banda, està pendent de recuperar els enllaços en les llistes. A Viquiprojecte:Monuments/Seguiment d'articles hi ha una columna de seguiment, tot just començat.

    Pere prlpz (discussiócontribucions)

    Que no abasti tots els municipis de la província no hauria de ser un problema perquè hi ha identificadors a Wikidata que abasten un únic municipi. Crec que recordo haver-ne vist un de Saragossa.

    I no sé si posats a demanar propietats demanar-ne un lot a la vegada pot ajudar en alguna cosa, però els de l'Ajuntament de Barcelona (fitxes de patrimoni i arbres d'interès local, si no me'n deixo cap) també els podríem pujar.

    Amadalvarez (discussiócontribucions)

    Demanar propietats d'identificadors (aquest o el lot que proposa en Pere) és ben rebut a WD si les fonts són "oficials" o bases de dades obertes, ja que WD està posicionada com a hub de claus de continguts digitals de lliure accés.

    No sé si les observacions del Vicenç desembocaran en que tenim la propietat i no ens resulta prou útil. Vosaltres teniu més experiència en aquests identificadors.

    Pere prlpz (discussiócontribucions)

    Si el dubte és si tenim prou elements dels mapes de patrimoni identificats a Wikidata com per poder pujar els identificadors a curt termini, la resposta és que tenim 504 elements de Wikidata que fan servir de referència els mapes de patrimoni cultural per la Localitzat a l'entitat territorial administrativa (P131) (bàsicament ponts amb dades xuclades d'allà) i que seria força ràpid de convertir en l'identificador.

    Resposta a «Enllaços Diba a Wikidata»

    Majúscules a les figures de protecció

    26
    Pere prlpz (discussiócontribucions)

    A Discussió:Font de la Plaça d'Espanya#Majúscules la @Mercè Piqueras ha argumentat que bé cultural d'interès local hauria d'anar amb minúscules. Com que els mateixos arguments haurien de valdre per tots els BCIL i també per les altres figures de protecció (BCIN, BIC, PH, BI, BC, etc.) crec que val més parlar-ne en un àmbit més general com aquest per tal d'adoptar un criteri uniforme.

    Notifico als altres participants de la discussió @Paddy Mc Aloon, @Canaan i @Amadalvarez i també en @Vriullop i l'@Enric per la seva participació al projecte.

    Pere prlpz (discussiócontribucions)

    Per tal de no fer repetir els mateixos arguments, copio aquí el missatge de la Mercè Piqueras que ha començat aquesta discussió al lloc original:

    Independentment de l'estructura de l'article (ara, amb una introducció breu i l'apartat d'història em sembla molt millor), em crida l'atenció veure escrit "Bé Cultural d'Interès Local" amb majúscules a l'inici de cada paraula. Ja sé que l'article al qual enllaça està escrit també així, però em sembla un error. El fet que l'abreviació sigui BCIL no significa que calgui escriure cada paraula amb majúscula. El català és una llengua que no prodiga tant les majúscules com l'anglès o fins i tot el castellà. Hi ha algun document oficial de la Generalitat on estigui escrit així? Jo no n'he trobat cap i, per exemple, en aquesta disposició del Departament de Cultura de 2018, hi diu " El jaciment o jaciments arqueològics o paleontològics on es duguin a terme les actuacions han d'haver estat declarats bé cultural d'interès nacional (BCIN), bé cultural d'interès local (BCIL) o espai de protecció arqueològica (EPA)". En cap d'aquests casos fan servir les majúscules. Mercè Piqueras (disc.) 13:04, 11 ago 2022 (CEST)

    Vriullop (discussiócontribucions)

    El document bàsic és la llei del patrimoni cultural català. Efectivament anomena les figures de protecció BCIN, BCIL i béns catalogats tot en minúscules. En una frase curiosa diu: "Els béns culturals d'interès nacional han d'ésser inscrits en el Registre de Béns Culturals d'Interès Nacional". Caldrà reanomenar els articles i passar un bot per coherència, excepte quan es refereixi al registre.

    Vriullop (discussiócontribucions)

    Discussió prèvia: Discussió:Bé Cultural d'Interès Nacional, ja s'havia reanomenat i desfet. L'Optimot remet a un document de criteris lingüístics de la DG de Política Lingüística, apartat sobre denominacions oficials regulades. Posa com a exemple "el Reial Monestir de Santes Creus és Bé Cultural d’Interès Nacional". Noteu que no diu "és un Bé..." Afegeix que s'escriuen amb minúscules quan es fan servir de manera genèrica.

    Vriullop (discussiócontribucions)

    Si ho he entès correctament, usat de forma genèrica: "un bé cultural d'interès nacional/local és una figura de protecció..." Usat com una marca oficial: "la Creu de Sant Cugat és Bé Cultural d'Interès Nacional". Però, "la Creu de Sant Cugat és un bé cultural d'interès nacional declarat genèricament com a creu de terme".

    És a dir, els articles s'haurien de reanomenar amb minúscules. Les etiquetes a Wikidata també s'haurien de canviar. En la discussió inicial de Font de la Plaça d'Espanya, la frase "aquesta obra està declarada Bé Cultural d'Interès Local" sembla correcta. També podria dir "aquesta obra està protegida com a bé cultural d'interès local", o "és un bé cultural d'interès local declarat per l'Ajuntament de Barcelona". Pot dependre en cada cas si s'usa com a marca individual o com a denominació genèrica.

    Paddy Mc Aloon (discussiócontribucions)

    Crec que hi ha una certa confusió terminològica entre declaració, protecció i catalogació. Una declaració de Bé Cultural no només pot aplicar-se a edificis, escultures o altres obres artístiques, sinó també manifestacions culturals com festes majors, per exemple. Protecció implica l'existència d'una normativa (normalment un Pla Especial de Protecció) que especifica els tipus d'intervencions permeses en el bé protegit (que es compleixen o no, és un altre tema). Catalogació és simplement la inclusió en un llistat o fitxer amb la informació relativa a l'element en qüestió. En el cas de Barcelona hi un Catàleg de Patrimoni vinculat als 10 Plans Especials de Protecció (un per cada districte), que estableixen quatre categories de protecció:

    A = BCIN

    B = BCIL

    C = Bé d'Interès Urbanístic (o també Bé amb elements d'interès)

    D = Bé d'Interès Documental

    La categoria D comporta l'obligació de documentar el bé protegit abans d'enderrocar-lo, i el PEPPA de Ciutat Vella atorga aquesta categoria a tots els edificis (en realitat finques) que no estiguin catalogats.

    Vriullop (discussiócontribucions)

    Hi estic d'acord, però no acabo d'entendre perquè ho dius. Si és per l'exemple "un BCIN/BCIL és una figura de protecció" em remeto a la llei de patrimoni enllaçada més amunt. Tot el títol segon està dedicat a la protecció. La declaració implica protecció. Però bé, ens desviem del tema de les majúscules.

    Paddy Mc Aloon (discussiócontribucions)

    Crec que en aquest és pertinent aclarir el significat i les implicacions legals de l'expressió "bé cultural d'interès local" i semblants. Com tu has dit, una declaració de BCIL implica protecció, però qui ha d'aplicar la figura creada en la Llei del Patrimoni Català són els Ajuntaments, i en el cas de Barcelona, hi ha un PEPPA per cada districte que especifica quins són els bens protegits i quines són les intervencions permeses en cadascun d'ells.

    Paddy Mc Aloon (discussiócontribucions)

    Encara que els BCIL els gestionin els Ajuntaments, qui s'encarrega de les declaracions (i també de les "desdeclaracions") és la Generalitat.

    Vriullop (discussiócontribucions)

    Article 17.2: "La competència per a la declaració de béns culturals d'interès local correspon al ple de l'ajuntament, en els municipis de més de cinc mil habitants, i al ple del consell comarcal, en els municipis de fins a cinc mil habitants." Ara bé, com tot, no es considera efectiu fins que no es publica al DOGC. Si vols podem obrir altres fils per discutir altres qüestions. Aquest va sobre les majúscules.

    Paddy Mc Aloon (discussiócontribucions)

    El meu comentari era una resposta al teu anterior i també per donar més informació al@s company@s. L'expressió "declarat bé cultural d'interès local" em sembla correcta, però "protegida com a bé cultural d'interès local" no, a menys que diguessim "inclosa en el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic X com a bé cultural d'interès local".

    Vriullop (discussiócontribucions)

    Article 39: "Règim de protecció. La declaració d'un immoble com a bé cultural d'interès local comporta l'aplicació immediata del règim jurídic que aquesta Llei estableix per als béns catalogats. Qualsevol norma addicional de protecció d'aquests béns s'ha d'establir mitjançant els instruments determinats per la legislació urbanística."

    Paddy Mc Aloon (discussiócontribucions)

    Efectivament, els "instruments determinats per la legislació urbanística" són els Plans Especials de Protecció, com els PEPPA de cadascun del 10 districtes municipals de Barcelona. Per això crec, que si diem "declarat bé cultural d'interès local" i (en el cas de Barcelona) posem un enllaç a la fitxa del Catàleg de Patrimoni no cal afegir res més.

    Pere prlpz (discussiócontribucions)

    A veure, a Barcelona hi ha algun BCIL declarat que no estigui protegit?

    Addicionalment, és possible que hi hagi algun BCIL que no estigui protegit? O sigui, entre el moment que es publica el BCIL i el moment que el pla de protecció concreta exactament què es pot fer i què no, no hi ha una protecció per defecte?

    Paddy Mc Aloon (discussiócontribucions)

    Diguem que la Llei del Patrimoni Català és una llei general que dona cobertura a la figura de Bé Cultural (BCIN i BCIL), però després hi ha d'haver una legislació de la desenvolupi, i sobretot, que resolgui els possibles conflictes que hi hagi entre la protecció i el planejament urbanístic. Per això es van crear els Plans Especials de Protecció.

    Vriullop (discussiócontribucions)

    Pere, una vegada declarat no es pot enderrocar, per posar un exemple extrem. Els plans especials especifiquen proteccions addicionals a les que ja tenen per llei.

    Paddy Mc Aloon (discussiócontribucions)

    Més que "addicionals", jo diria més específiques per a cada cas. Tot i així, han fet autèntiques barbaritats en edificis declarats BCIL, com p.ex. en dos palaus del carrer Montcada afectats (terme de la legislació urbanística) per l'ampliació del Museu Picasso. Casualment just abans que s'aprovés el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Ciutat Vella l'any 2000.

    Paddy Mc Aloon (discussiócontribucions)

    Potser no és exactament la resposta a la teva pregunta, però et puc dir que hi ha BCILs que a l'última revisió del PEPPA de Ciutat Vella (em sembla que el 2016) van deixar de ser-ho i ara tenen una protecció dintre de la categoria C, com per exemple aquest.

    Pere prlpz (discussiócontribucions)

    No. No és una resposta a la meva pregunta. Seria una resposta a la meva pregunta dir que van haver-hi un moment que certs elements eren declarats BCIL sense ser protegits com a BCIL o a l'inrevés.

    I donat que la simple declaració de BCIL ja implica una protecció, no veig cap error dir que un element està protegit com a BCIL o que està declarat com a BCIL.

    Paddy Mc Aloon (discussiócontribucions)

    És veritat que "la simple declaració de BCIL ja implica una protecció", pero en el cas de Barcelona hi ha un PEPPA per cada districte al que s'hauria de fer referència quan es diu "protegit". Pots dir: "declarat BCIL" , o bé "inclòs en el Catàleg de Patrimoni com a BCIL", o "inclòs en el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic del districte tal com a BCIL", i afegir la referència corresponent, p.ex. l'enllaç a la fitxa del Catàleg. Òbviament, quan es tracta d'edificis no declarats BCIL, la primera opció no s'hi aplica.

    En el cas de Ciutat Vella tots els edificis no catalogats expressament tenen el nivell D, així que tampoc s'hi aplicaria la segona opció.

    Paddy Mc Aloon (discussiócontribucions)

    Jo posaria directament BCIL amb l'enllaç a l'article.

    Pere prlpz (discussiócontribucions)

    En alguns llocs pot ser adient, però no a tot arreu. A més, el primer cop que s'esmenta una sigla és recomanable posar-la sense abreviar. No tots els nostres lectors són experts en patrimoni.

    Mercè Piqueras (discussiócontribucions)

    @Paddy Mc Aloon, no entenc què proposes. Escriure només les sigles? Sempre que en un article surten unes sigles, la primera vegada se n'ha d'explicar el significat. Se'n pot fer excepcions, en les que són molt conegudes, com ara la ONU, la SEAT o una ONG. Però les sigles que fan referència als bens culturals no són de coneixement general (jo mateixa, fins que no vaig veure l'article de la font de la plaça d'Espanya, les desconeixia).

    Paddy Mc Aloon (discussiócontribucions)

    Em referia a que les sigles BCIL portin l'enllaç a l'article corresponent.

    Pere prlpz (discussiócontribucions)

    Els enllaços ens permeten relaxar una mica la necessitat d'explicar sempre les sigles i els termes tècnics, comparat amb el que hauríem de fer en una publicació en paper sense enllaços, i això pot ser útil en llocs on l'espai sigui un problema, com ara una llista. Ara bé, a l'article d'un monument segueix essent una bona pràctica escriure Bé Cultural d'Interès Local amb totes les lletres el primer cop que surti, a més d'enllaçar-lo.

    Paddy Mc Aloon (discussiócontribucions)

    Em sembla correcte.

    Resposta a «Majúscules a les figures de protecció»

    Estatus patrimonial dels monuments que no arriben a BCIL

    21
    Pere prlpz (discussiócontribucions)

    Pel que he vist, els elements que són a IPAC però no són BCIL ni BCIN no tenen estatus patrimonial (P1435). No n'haurien de tenir algun?

    Vriullop (discussiócontribucions)
    Pere prlpz (discussiócontribucions)

    D'acord. Si em poso a pujar dades de les llistes a Wikidata amb bot miraré d'afegir-l'hi.

    Vriullop (discussiócontribucions)
    Pere prlpz (discussiócontribucions)
    FogueraC (discussiócontribucions)

    @Pere prlpz: @Vriullop: Rescato aquesta discussió dos anys després. Creieu que convindria fer el mateix amb els elements que són a l'IPAPC?

    Vriullop (discussiócontribucions)
    FogueraC (discussiócontribucions)

    A Wikidata veig que hi ha alguns IPAPC que no són BCIN: alguns són BCIL i d'altres no són res. Sovint són també IPAC, però no tots. Jo als que no són ni BCIN ni BCIL els hi posaria «bé integrat del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya», més que res per tenir-ho igual que els de l'IPAC.

    Vriullop (discussiócontribucions)

    Les figures generals pel patrimoni, sigui immoble, moble o material, són BCIN, BCIL i "bé integrant del patrimoni cultural català". A més, pels arqueològics hi ha una figura addicional EPA (espai de protecció arqueològica). Tot això no ho tenim ben controlat. Que tingui una figura com a arquitectònic no implica que ho sigui també arqueològic. Per exemple, Torre de les Gunyoles (Q19257638) és BCIN monument històric, ho indica el codi 1872-MH, i és EPA.

    FogueraC (discussiócontribucions)

    M... d'acord. Llavors, per l'estatus patrimonial, hauríem senzillament de canviar l'etiqueta de Bé integrant del patrimoni arquitectònic de Catalunya (Q28034408) per «bé integrant del patrimoni cultural català» (BIPCC) i afegir-la també als IPAPC que la necessitin? I quines combinacions hi poden haver? BCIN, BCIN+EPA, BCIL, BCIL+EPA, BIPCC... i EPA? o BIPCC+EPA? És a dir, si és EPA, ja no cal posar-hi BIPCC o sí que cal?

    Vriullop (discussiócontribucions)

    No ho he analitzat a fons, ens hem centrat sempre en els arquitectònics, però segurament caldria afegir qualificadors. M'explico:

    • BCIN pot ser: MH (monument), CH (conjunt), JH (jardí), LH (lloc), ZIE (etnològic), ZA (arqueològic), ZP (paleontològic), moble. Hi pot haver combinacions dels 5 primers + ZA. Normalment està indicat en el codi BCIN, per exemple 111-MH, 222-MH-ZA, 333-CH, 444-CH-ZA, 555-ZA, etc. A Wikidata caldria afegir un o més qualificadors.
    • BCIL, gestionat pels ajuntaments o consells comarcals. No sembla que hi hagi cap indicació específica més enllà d'immoble, moble i immaterial. De moment no caldria cap qualificador.
    • EPA, són arqueològics o paleontològics no declarats BCIN, però on hi ha indicis de restes. Són gestionats per la Generalitat i els ajuntaments els han d'incloure en els seus catàlegs. Imagino que hi pot haver duplicitat amb arquitectònics BCIN, BCIL i BI, o bé ser només EPA. Seria afegir-hi Espai de Protecció Arqueològica (Q11920611). N'hi ha 80 amb una llista Excel.
    • BI, en principi em sembla bé reanomenar-ho de forma més genèrica "bé integrant del patrimoni cultural català". Seria tot el que està en inventaris culturals, inclosos arqueològics, sense cap figura específica de protecció. No hi pot haver duplicitat BI arqueològic+EPA, però sí amb els arquitectònics.

    @Amadalvarez: algun comentari? @Pere prlpz: veus factible afegir els BCIN-ZA i qualificadors als BCIN? Els EPA no els tenim controlats i es poden afegir manualment. L'alternativa pels qualificadors és afegir-los manualment allà on faci falta per aclariment de duplicitats. Caldria tenir una llista de quins són, per exemple Zona Arqueològica (Q48794661).

    Amadalvarez (discussiócontribucions)

    En el cas dels BCIN, no sé si he entès bé com suggeríeu fer la subclassificació.

    Cap d'aquests dos qualificadors els tracta actualment la {{Protecció patrimonial/P1435}}, però no ha de ser un problema afegir-lo, S'implementaria a totes les infotaules que la comparteixen: {{infotaula edifici}}, {{indret}}, {{Infotaula d'estació de ferrocarril}}, {{Infotaula d'obra artística}}, {{Infotaula vaixell}}

    A banda d'això, recordeu que la subplantilla aquesta tracta tot allò que es trobi a la P1435, és a dir, que per la resta de casos que parleu, no ha d'haver problema si els pengem allà. Els que no tingui propietat dedicada per l'identificador i les seves dades, se l'hi poden posar tots els valors com qualificadors a la P1435: Data d'inici (P580), Data de finalització (P582), Causa de finalització (P1534), Número d'inventari (P217), Esdeveniment significatiu (P793), Nom oficial (P1448).

    Ja em direu quan tingueu decisió o dubtes.

    Vriullop (discussiócontribucions)

    El sufix està inclòs en el codi BCIN, un número seguit d'un o més sufixos. Aquests codis els vaig revisar i actualitzar amb els seus sufixos. El que deia és que via codi resulta fàcil identificar si és un MH, un ZA o bé les dues coses. El nivell de protecció és únic, BCIN, però es pot especificar més via qualificador. Amb té el rol (P2868) em sembla bé.

    Amadalvarez (discussiócontribucions)

    D'acord, ho prepararé per agafar de P2868 i quan el Pere ho pugui carregar, ja funcionarà.

    Pere prlpz (discussiócontribucions)

    Si la informació és a les nostres llistes, veig factible pujar-la a Wikidata com a qualificador o el que s'escaigui sempre que estigui clar com s'han de pujar.

    La llista dels EPA, que he mirat en la versió PDF, la veig molt difícil de tractar automàticament perquè no crec que amb la informació que hi ha es pugui identificar els elements de la llista amb els que ja existeixin a Wikidata. A més, pot ser que amb el mateix nom i municipi un sigui una masia i l'altre un jaciment sense més relació amb la masia que estar a la mateixa finca i això només es pot veure a mà mirant la fitxa.

    Una altra cosa és que si ho he de fer jo trigaré força a poder-m'hi posar.

    Amadalvarez (discussiócontribucions)
    FogueraC (discussiócontribucions)

    @Amadalvarez: és només una qüestió estètica, però i si ho féssim com a Casa rectoral de Castell d'Aro? És a dir, posant-ho en un "apartat" (es digui Tipus o el que sigui), com l'identificador o l'IPAC. A mi em sembla més bonic.

    Amadalvarez (discussiócontribucions)

    Em sembla bé, però no sé quina etiqueta s'ajusta millor. "Tipus" està agafada per indicar els tipus de protecció dels patrimoni de la humanitat (cultural, natural, immaterial).

    El cas que mostra la casa rectoral del teu exemple és un tema de compatibilitat, ja que prové de paràmetres manuals, però quan vàrem passar a agafar-lo de WD, ho vàrem eliminar, tot i que em sembla que el que hem fet ara és recuperar-lo.


    Proposo: anomenar-la "Tipus" sempre que no sigui un Patrimoni de la Humanitat, que llavors aquesta classificació seria prioritària.

    Si preferiu que sigui independent i complementària del PdH, llavors suggeriu quina etiqueta és més adient. CC @Pere prlpz @Vriullop

    FogueraC (discussiócontribucions)

    M... no acabo d'entendre el problema amb el PdH. Mirant-ho a Reial Monestir de Santa Maria de Poblet, m'imagino que hi hauria «Tipus: patrimoni cultural» a la capseta de PdH i «Tipus: monument històric» a la capseta de BCIN. Però vaja, si cal una altra etiqueta, potser «Categoria» aniria bé?

    Amadalvarez (discussiócontribucions)

    Tens raó. Se m'han creuat els cables i, en condicions normals, serà com dius, ja que si algú li posa té el rol (P2868) a l'entrada de PdH en la seva P1435 seria un error, ja que el que vàrem parlar era només pels BCIN.

    Doncs, ho tiro endavant. Merci,

    FogueraC (discussiócontribucions)
    Resposta a «Estatus patrimonial dels monuments que no arriben a BCIL»
    Pere prlpz (discussiócontribucions)

    Estic trobant que a Patrimoni hi ha alguns elements que havien estat a les nostres llistes i que ara no hi són, i suposo que poden ser un símptoma de que hi ha més altes recuperades o noves. Què val més que faci en aquests casos? Avisar a la discussió de la llista? Intentar copiar l'element de l'historial? Crear-lo de nou a mà si no l'hi trobo?

    Aquest matí he deixat avisos a les llistes de Sabadell, Terrassa i el Vallès Oriental.

    Aquests casos els estic trobant a partir de consultar els elements amb Identificador Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (P1600) sense Estatus patrimonial (P1435) que només haurien de ser els de les comarques on encara no he passat el bot però n'hi ha més, amb casuística diversa.

    Vriullop (discussiócontribucions)

    Ho vaig actualitzant gradualment sense preses i sí, em trobo amb casos que havien desaparegut i que els han recuperat. Ara bé, de la query que has fet hi ha casos de baixes reals on el que falta és marcar l'id IPAC com a obsolet. La darrera comarca revisada, per ordre alfabètic, és el Pallars Sobirà així que les posteriors són les que poden tenir més casos pendents. Tu mateix, els pots recuperar de l'historial o em fas un ping per revisar a fons algun municipi en concret. Tinc pendent tornar-hi amb Barcelona que portarà més feina.

    Pere prlpz (discussiócontribucions)
    Vriullop (discussiócontribucions)

    És millor canviar el rang a obsolet, així s'explica que l'enllaç estigui trencat, i que abans hi era.

    Pere prlpz (discussiócontribucions)
    Pere prlpz (discussiócontribucions)

    Les baixes autèntiques i els canvis de protecció a Wikidata són un dels temes que tinc pendents, sense data. Ara mateix copio dades de la Viquipèdia a Wikidata on la dada no estigui informat, però ni dono de baixa els monuments a Wikidata ni els canvio la protecció si ja n'hi ha una.

    Algun dia m'hi hauria de posar, però ho deixo apuntat per si algú altre s'ho vol mirar. Ara el màxim que fan els meus scripts és avisar de les diferències entre les llistes i Wikidata.

    Vriullop (discussiócontribucions)

    Les baixes i els canvis a BCIL els estic actualitzant manualment a Wikidata per després eliminar els camps locals en l'article. El que seria d'ajuda, algú que hi tingui pràctica amb bot i infotaules, és eliminar tots els camps que comencen per "designacio" de {{infotaula edifici}}, amb dues condicions: 1) que no existeixi "designacio2", són casos a revisar manualment, 2) que "designacio1 = IPA" per evitar altres proteccions d'altres territoris no controlades. S'hi podrien incloure també BCIN i BCIL, però aquests no solen tenir canvis i poden incloure la data de declaració no informada a Wikidata.

    Resposta a «Baixes recuperades»
    Vriullop (discussiócontribucions)
    Pere prlpz (discussiócontribucions)
    Em sembla que l'única foto ben categoritzada devia ser perquè hi havia un cartell.

    Veient la descripció, el plànol que surt a IPAC per l'estació vella i el cartell d'aquesta foto, l'edifici neoromànic que tenim com a estació vella és la nova, i la vella és la que es fa servir actualment com a estació.

    Suposo que el fet que l'estació nova tingui més d'un segle i estigui abandonada i mentre que la vella estigui en ús ajuda a la confusió.

    Pere prlpz (discussiócontribucions)

    Em penso que ja està arreglat. Falta reanomenar els arxius i que algú faci una foto acceptable de l'estació vella, perquè les dues que tenim (inclosa la meva) són força dolentes i no s'hi veu gran cosa.

    Vriullop (discussiócontribucions)

    Ok, ara es veu clar. En principi ho veia molt confús. Realment és anòmal, per mi les dues són velles :-)

    Resposta a «Estacions de Ripoll»
    Pere prlpz (discussiócontribucions)
    Resposta a «Avaluació»

    Fitxes dels establiments a l'Ajuntament de Barcelona

    2
    Pere prlpz (discussiócontribucions)

    Molts dels establiments que estan inventariats com a monuments a Barcelona, a les llistes no porten l'enllaç a la fitxa de l'Ajuntament, però en tenen per que estan protegits com a establiments (establiments de gran interès E1, establiments d'interès E2 o elements d'interès paisatgístic E3; sospito que els E1 són els BCIL). Aleshores, els meus dubtes són:

    • Es pot mirar d'enllaçar-los tots automàticament? No sé quants n'hi deu haver però suposo que si no es fa automàticament també es pot fer a mà.
    • Com es posa a la llista l'enllaç a la fitxa de l'Ajuntament? Posar el número de fitxa a idurl2 no m'ha funcionat.
    Vriullop (discussiócontribucions)

    La càrrega inicial es va fer amb bot, no recordo qui ni com es va aconseguir el fitxer. Però l'estructura del web l'han canviat i no veig forma fàcil de xuclar-ho.

    L'enllaç a les fitxes està codificat: idurl2 = bcn/01/0001. El primer número és el districte, però en el nou web ja no cal. No s'usa i està pendent d'eliminar-lo en les llistes coordinat amb un canvi a la plantilla Filera IPA. El segon número és la fitxa. Pots posar-ho bcn/0/xxxx, sense especificar el districte.

    Resposta a «Fitxes dels establiments a l'Ajuntament de Barcelona»
    Vriullop (discussiócontribucions)

    Com a continuació de Discussió:Llista de monuments de Vic (perifèria)#Sant Pere 77 és 73 i 77 faig una proposta de criteris pels títols d'articles que incorporen una adreça (exemple inicial "Habitatges al carrer Sant Pere, 73 i 77"):

    • Sempre que sigui possible s'usarà un nom propi, sigui nom popular o nom de família, quan aquest es pugui referenciar.
    • Es recomana usar el municipi, o el poble si és necessari, com a complement de l'adreça entre parèntesis, especialment en casos en què el nom de via pública sigui habitual: carrer Major, plaça de l'Església, carrer de Sant Pere, carrer Verdaguer (amb les variants Mossèn, Jacint, Cinto), etc.
    • A l'efecte dels criteris d'Ajuda:Pàgina de desambiguació es considera només el nom de la via pública. La numeració i l'especificador "edifici, habitatge, casa" o similars no són suficients per resoldre una possible confusió entre municipis.
    • Segons les normes d'estil en català, el tipus de via s'escriu en minúscula: "carrer, plaça, avinguda..." (vegeu majúscula). S'evitaran les abreviatures en el títol.

    Ping Enric i Pere prlpz com a participants inicials.

    Vriullop (discussiócontribucions)
    Pere prlpz (discussiócontribucions)

    Fer servir noms propis és una bona solució gairebé sempre, però hem d'anar amb compte amb els noms propis repetits al mateix municipi. Aquí de vegades en desambigüem un amb el nom del municipi i això crea confusió. De fet, sovint acabem no creant l'article de l'altre, com a Can Pineda (Mataró), que Can Pineda (Q47184326) està per crear. Fins i tot alguns casos estarien millor amb l'adreça que amb el nom que els dona Patrimoni, com cases de carrer (Tiana) i Cases de carrer (Q82349145) (també pendent de crear l'article).

    Isidre blanc (discussiócontribucions)

    Fent una aplicació pràctica del que es proposa al tema anunciat a la Taverna, sembla que caldria fer:

    • Articles de Mataró: El segon Can Pineda (no existeix encara) ja està preparat a la llista de monuments per a que es crei com "Can Pineda (carrer Barcelona, Mataró)". Per lògica i homogeneitat caldria reanomenar el primer per "Can Pineda (veïnat de la Mata, Mataró".
    • Articles de Tiana: Segueixo l'ordre de la llista de monuments:
    Vriullop (discussiócontribucions)

    Per començar proposo revisar tots els articles existents en cada llista i reanomenar els que tinguin una adreça amb una via repetida en un altre municipi/poble. Hi ha dues possibilitats amb Especial:Cerca, per exemple cercant carrer/plaça/avinguda Anselm Clavé:

    • Amb articles existents: intitle:"Anselm Clavé"
    • En totes les llistes: "Anselm Clavé" prefix:"Llista de monuments"

    He refet Viquiprojecte:Monuments/Seguiment d'articles per incloure una columna "títols amb adreces" per anotat "fet" en les llistes revisades.

    Pere prlpz (discussiócontribucions)

    El meu granet de sorra:

    # monuments catalans amb label amb carrer i un número
    SELECT ?item ?nom ?mun ?munLabel ?calink
    WHERE {
      ?item wdt:P1600 [].
      ?item rdfs:label ?nom.
      ?item wdt:P131* ?mun.
      ?mun wdt:P31 wd:Q33146843.
      OPTIONAL{
      ?calink schema:about ?item;
              schema:isPartOf <https://ca.wikipedia.org/>.  
      }
      FILTER(REGEX(?nom, "[Cc]arrer .*[0123456789]"))
      FILTER((LANG(?nom))="ca")
      SERVICE wikibase:label {bd:serviceParam wikibase:language "ca".}
    }
    

    Prova-ho !

    Es pot canviar el regex (el que ara diu "[Cc]arrer .*[0123456789]") per buscar coses diferents.

    Per buscar labels sense desambiguar "[Cc]arrer .*[0123456789]$" (o sigui, només els acabats amb un número).

    Per buscar un nom de carrer concret "[Cc]arrer.*Major.*[0123456789]".

    Per buscar places o avingudes, només cal canviar [Cc]arrer per [Pp]laça, [Aa]vinguda o el que s'escaigui.

    Per que només mostri els que tenen article, cal treure OPTIONAL {} però deixar el contingut que hi ha entre els {}.

    Ara mateix no sabria fer el mateix filtre amb el nom de l'article però m'imagino que es deu poder fer.

    Ja em direu si us fa servei.

    Resposta a «Títols d'articles amb adreces»

    Amo del monument, CI i investigació original

    2
    Pere prlpz (discussiócontribucions)

    A Discussió:Mas del Gerro hi ha una conversa amb l'amo de la casa i besnét del promotor on potser estem essent massa estrictes en valorar què és un conflicte d'interès i investigació original. Potser algú amb més traça té ganes de ficar-hi cullerada.

    Vriullop (discussiócontribucions)

    No hi veig cap conflicte d'interessos ni res que faci pensar que no tingui un interès enciclopèdic. És un novell a qui se'l mossega amb reversions i polítiques fosques.

    Resposta a «Amo del monument, CI i investigació original»