Tema de Viquiprojecte Discussió:Monuments

    Majúscules a les figures de protecció

    26
    Pere prlpz (discussiócontribucions)

    A Discussió:Font de la Plaça d'Espanya#Majúscules la @Mercè Piqueras ha argumentat que bé cultural d'interès local hauria d'anar amb minúscules. Com que els mateixos arguments haurien de valdre per tots els BCIL i també per les altres figures de protecció (BCIN, BIC, PH, BI, BC, etc.) crec que val més parlar-ne en un àmbit més general com aquest per tal d'adoptar un criteri uniforme.

    Notifico als altres participants de la discussió @Paddy Mc Aloon, @Canaan i @Amadalvarez i també en @Vriullop i l'@Enric per la seva participació al projecte.

    Pere prlpz (discussiócontribucions)

    Per tal de no fer repetir els mateixos arguments, copio aquí el missatge de la Mercè Piqueras que ha començat aquesta discussió al lloc original:

    Independentment de l'estructura de l'article (ara, amb una introducció breu i l'apartat d'història em sembla molt millor), em crida l'atenció veure escrit "Bé Cultural d'Interès Local" amb majúscules a l'inici de cada paraula. Ja sé que l'article al qual enllaça està escrit també així, però em sembla un error. El fet que l'abreviació sigui BCIL no significa que calgui escriure cada paraula amb majúscula. El català és una llengua que no prodiga tant les majúscules com l'anglès o fins i tot el castellà. Hi ha algun document oficial de la Generalitat on estigui escrit així? Jo no n'he trobat cap i, per exemple, en aquesta disposició del Departament de Cultura de 2018, hi diu " El jaciment o jaciments arqueològics o paleontològics on es duguin a terme les actuacions han d'haver estat declarats bé cultural d'interès nacional (BCIN), bé cultural d'interès local (BCIL) o espai de protecció arqueològica (EPA)". En cap d'aquests casos fan servir les majúscules. Mercè Piqueras (disc.) 13:04, 11 ago 2022 (CEST)

    Vriullop (discussiócontribucions)

    El document bàsic és la llei del patrimoni cultural català. Efectivament anomena les figures de protecció BCIN, BCIL i béns catalogats tot en minúscules. En una frase curiosa diu: "Els béns culturals d'interès nacional han d'ésser inscrits en el Registre de Béns Culturals d'Interès Nacional". Caldrà reanomenar els articles i passar un bot per coherència, excepte quan es refereixi al registre.

    Vriullop (discussiócontribucions)

    Discussió prèvia: Discussió:Bé Cultural d'Interès Nacional, ja s'havia reanomenat i desfet. L'Optimot remet a un document de criteris lingüístics de la DG de Política Lingüística, apartat sobre denominacions oficials regulades. Posa com a exemple "el Reial Monestir de Santes Creus és Bé Cultural d’Interès Nacional". Noteu que no diu "és un Bé..." Afegeix que s'escriuen amb minúscules quan es fan servir de manera genèrica.

    Vriullop (discussiócontribucions)

    Si ho he entès correctament, usat de forma genèrica: "un bé cultural d'interès nacional/local és una figura de protecció..." Usat com una marca oficial: "la Creu de Sant Cugat és Bé Cultural d'Interès Nacional". Però, "la Creu de Sant Cugat és un bé cultural d'interès nacional declarat genèricament com a creu de terme".

    És a dir, els articles s'haurien de reanomenar amb minúscules. Les etiquetes a Wikidata també s'haurien de canviar. En la discussió inicial de Font de la Plaça d'Espanya, la frase "aquesta obra està declarada Bé Cultural d'Interès Local" sembla correcta. També podria dir "aquesta obra està protegida com a bé cultural d'interès local", o "és un bé cultural d'interès local declarat per l'Ajuntament de Barcelona". Pot dependre en cada cas si s'usa com a marca individual o com a denominació genèrica.

    Paddy Mc Aloon (discussiócontribucions)

    Crec que hi ha una certa confusió terminològica entre declaració, protecció i catalogació. Una declaració de Bé Cultural no només pot aplicar-se a edificis, escultures o altres obres artístiques, sinó també manifestacions culturals com festes majors, per exemple. Protecció implica l'existència d'una normativa (normalment un Pla Especial de Protecció) que especifica els tipus d'intervencions permeses en el bé protegit (que es compleixen o no, és un altre tema). Catalogació és simplement la inclusió en un llistat o fitxer amb la informació relativa a l'element en qüestió. En el cas de Barcelona hi un Catàleg de Patrimoni vinculat als 10 Plans Especials de Protecció (un per cada districte), que estableixen quatre categories de protecció:

    A = BCIN

    B = BCIL

    C = Bé d'Interès Urbanístic (o també Bé amb elements d'interès)

    D = Bé d'Interès Documental

    La categoria D comporta l'obligació de documentar el bé protegit abans d'enderrocar-lo, i el PEPPA de Ciutat Vella atorga aquesta categoria a tots els edificis (en realitat finques) que no estiguin catalogats.

    Vriullop (discussiócontribucions)

    Hi estic d'acord, però no acabo d'entendre perquè ho dius. Si és per l'exemple "un BCIN/BCIL és una figura de protecció" em remeto a la llei de patrimoni enllaçada més amunt. Tot el títol segon està dedicat a la protecció. La declaració implica protecció. Però bé, ens desviem del tema de les majúscules.

    Paddy Mc Aloon (discussiócontribucions)

    Crec que en aquest és pertinent aclarir el significat i les implicacions legals de l'expressió "bé cultural d'interès local" i semblants. Com tu has dit, una declaració de BCIL implica protecció, però qui ha d'aplicar la figura creada en la Llei del Patrimoni Català són els Ajuntaments, i en el cas de Barcelona, hi ha un PEPPA per cada districte que especifica quins són els bens protegits i quines són les intervencions permeses en cadascun d'ells.

    Paddy Mc Aloon (discussiócontribucions)

    Encara que els BCIL els gestionin els Ajuntaments, qui s'encarrega de les declaracions (i també de les "desdeclaracions") és la Generalitat.

    Vriullop (discussiócontribucions)

    Article 17.2: "La competència per a la declaració de béns culturals d'interès local correspon al ple de l'ajuntament, en els municipis de més de cinc mil habitants, i al ple del consell comarcal, en els municipis de fins a cinc mil habitants." Ara bé, com tot, no es considera efectiu fins que no es publica al DOGC. Si vols podem obrir altres fils per discutir altres qüestions. Aquest va sobre les majúscules.

    Paddy Mc Aloon (discussiócontribucions)

    El meu comentari era una resposta al teu anterior i també per donar més informació al@s company@s. L'expressió "declarat bé cultural d'interès local" em sembla correcta, però "protegida com a bé cultural d'interès local" no, a menys que diguessim "inclosa en el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic X com a bé cultural d'interès local".

    Vriullop (discussiócontribucions)

    Article 39: "Règim de protecció. La declaració d'un immoble com a bé cultural d'interès local comporta l'aplicació immediata del règim jurídic que aquesta Llei estableix per als béns catalogats. Qualsevol norma addicional de protecció d'aquests béns s'ha d'establir mitjançant els instruments determinats per la legislació urbanística."

    Paddy Mc Aloon (discussiócontribucions)

    Efectivament, els "instruments determinats per la legislació urbanística" són els Plans Especials de Protecció, com els PEPPA de cadascun del 10 districtes municipals de Barcelona. Per això crec, que si diem "declarat bé cultural d'interès local" i (en el cas de Barcelona) posem un enllaç a la fitxa del Catàleg de Patrimoni no cal afegir res més.

    Pere prlpz (discussiócontribucions)

    A veure, a Barcelona hi ha algun BCIL declarat que no estigui protegit?

    Addicionalment, és possible que hi hagi algun BCIL que no estigui protegit? O sigui, entre el moment que es publica el BCIL i el moment que el pla de protecció concreta exactament què es pot fer i què no, no hi ha una protecció per defecte?

    Paddy Mc Aloon (discussiócontribucions)

    Diguem que la Llei del Patrimoni Català és una llei general que dona cobertura a la figura de Bé Cultural (BCIN i BCIL), però després hi ha d'haver una legislació de la desenvolupi, i sobretot, que resolgui els possibles conflictes que hi hagi entre la protecció i el planejament urbanístic. Per això es van crear els Plans Especials de Protecció.

    Vriullop (discussiócontribucions)

    Pere, una vegada declarat no es pot enderrocar, per posar un exemple extrem. Els plans especials especifiquen proteccions addicionals a les que ja tenen per llei.

    Paddy Mc Aloon (discussiócontribucions)

    Més que "addicionals", jo diria més específiques per a cada cas. Tot i així, han fet autèntiques barbaritats en edificis declarats BCIL, com p.ex. en dos palaus del carrer Montcada afectats (terme de la legislació urbanística) per l'ampliació del Museu Picasso. Casualment just abans que s'aprovés el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Ciutat Vella l'any 2000.

    Paddy Mc Aloon (discussiócontribucions)

    Potser no és exactament la resposta a la teva pregunta, però et puc dir que hi ha BCILs que a l'última revisió del PEPPA de Ciutat Vella (em sembla que el 2016) van deixar de ser-ho i ara tenen una protecció dintre de la categoria C, com per exemple aquest.

    Pere prlpz (discussiócontribucions)

    No. No és una resposta a la meva pregunta. Seria una resposta a la meva pregunta dir que van haver-hi un moment que certs elements eren declarats BCIL sense ser protegits com a BCIL o a l'inrevés.

    I donat que la simple declaració de BCIL ja implica una protecció, no veig cap error dir que un element està protegit com a BCIL o que està declarat com a BCIL.

    Paddy Mc Aloon (discussiócontribucions)

    És veritat que "la simple declaració de BCIL ja implica una protecció", pero en el cas de Barcelona hi ha un PEPPA per cada districte al que s'hauria de fer referència quan es diu "protegit". Pots dir: "declarat BCIL" , o bé "inclòs en el Catàleg de Patrimoni com a BCIL", o "inclòs en el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic del districte tal com a BCIL", i afegir la referència corresponent, p.ex. l'enllaç a la fitxa del Catàleg. Òbviament, quan es tracta d'edificis no declarats BCIL, la primera opció no s'hi aplica.

    En el cas de Ciutat Vella tots els edificis no catalogats expressament tenen el nivell D, així que tampoc s'hi aplicaria la segona opció.

    Paddy Mc Aloon (discussiócontribucions)

    Jo posaria directament BCIL amb l'enllaç a l'article.

    Pere prlpz (discussiócontribucions)

    En alguns llocs pot ser adient, però no a tot arreu. A més, el primer cop que s'esmenta una sigla és recomanable posar-la sense abreviar. No tots els nostres lectors són experts en patrimoni.

    Mercè Piqueras (discussiócontribucions)

    @Paddy Mc Aloon, no entenc què proposes. Escriure només les sigles? Sempre que en un article surten unes sigles, la primera vegada se n'ha d'explicar el significat. Se'n pot fer excepcions, en les que són molt conegudes, com ara la ONU, la SEAT o una ONG. Però les sigles que fan referència als bens culturals no són de coneixement general (jo mateixa, fins que no vaig veure l'article de la font de la plaça d'Espanya, les desconeixia).

    Paddy Mc Aloon (discussiócontribucions)

    Em referia a que les sigles BCIL portin l'enllaç a l'article corresponent.

    Pere prlpz (discussiócontribucions)

    Els enllaços ens permeten relaxar una mica la necessitat d'explicar sempre les sigles i els termes tècnics, comparat amb el que hauríem de fer en una publicació en paper sense enllaços, i això pot ser útil en llocs on l'espai sigui un problema, com ara una llista. Ara bé, a l'article d'un monument segueix essent una bona pràctica escriure Bé Cultural d'Interès Local amb totes les lletres el primer cop que surti, a més d'enllaçar-lo.

    Paddy Mc Aloon (discussiócontribucions)

    Em sembla correcte.

    Resposta a «Majúscules a les figures de protecció»