Temps obert
| Tipus | cicle novel·lístic |
|---|---|
| Fitxa | |
| Autor | Manuel de Pedrolo i Molina  |
| Llengua | català |
| Publicació | 1963 a 1980 |
Temps obert és un cicle novel·lístic de Manuel de Pedrolo, publicat del 1963 al 1980.[1] Per la seva mateixa concepció, i tal com diu clarament el títol, és una sèrie oberta, inacabable, infinita.[2]
Estructura[modifica]
D'aquest projecte, Pedrolo en va redactar onze novel·les que s'articulen en dos llibres. Les nou primeres formen el llibre primer i les altres dues són l'inici d'un segon llibre, inacabat, que n'havien de seguir d'altres.[2] A partir d'un bombardeig feixista en el curs de la guerra civil que afecta l'edicifi del barri de Gràcia on viu, Pedrolo narra la vida del protagonista d'acord amb nou possibilitats diferents a partir d'aquella situació: si a la primera esdevé escriptor, a les altres és estraperlista, representant, psicoanalista, negociant sense escrúpols, pagès, conformista, sindicalista i rodamón amb el màxim de varietats possibles familiars i personals.[3]
Després d'aquestes nou novel·les, Pedrolo encara farà dos intents més: recupera la situació final de la primera obra del cicle en què el seu protagonista és escriptor i el bifurca en dues obres més: a la primera manté una relació sentimental amb una cosina, i a la segona la relació es trenca. La seva intenció era, en principi, escriure setze novel·les més, és a dir, donar dues oportunitats més al protagonista a partir del final de les altres vuit primeres històries, en un intent d'assolir «la novel·la total», perquè al final de cada una d'elles s'obria un ampli ventall de possibilitats. Era, evidenmtment, un intent tan impossible com original i ambiciós que mereixeria ser recordat. En aquest punt, i pensant que ja ho havia intentat amb aquells onze títols, va tancar el projecte.[3] Temps obert és una obra impossible de realització, com és impossible la realitat que descriu: cada novel·la és una crònica d'una parcel·la de realitat, però integrades dins el conjunt s'anul·len mútuament. Equiparable als grans cicles de la novel·lística mundial, és l'obra més important de l'autor, relacionable amb els conceptes de la física relativista.[1]
Protagonistes[modifica]
El protagonista de la sèrie és Daniel Bastida. Els Bastida són una família formada pel pare, la mare i tres fills: en Daniel, un germà més gran i una germana més petita. El nucli familiar no canvia mai i, en començar, sempre viuen al mateix lloc: al carrer de Banyoles, a la barriada de Gràcia. El pare sempre té les mateixes activitats de comptable i un passat i un present més o menys barrejat amb la política.[2]
Argument[modifica]
Som en plena guerra civil (1938) i durant un bombardeig. Els afecta o no els afecta, aquest bombardeig? I si els afecta, qui es mor: el pare, la mare, tots dos? O els germans? I, si no els afecta, quines seran les conseqüències, un cop acabada la guerra, de les petites activitats polítiques del pare? El nucli familiar i el context en el qual viuen, els anomenarem 'situació original', el bombardeig, 'situació conflictiva'. Pedrolo, a partir d'aquesta situació conflictiva, desenvolupa nou possibilitats diferents. És a dir: podrien haver passat nou coses diferents que, naturalment, afecten el protagonista, Daniel Bastida, fins a fer-ne nou homes diferents, excloents, cada un dels quals ens és contat en una novel·la.[2]
Cadascuna de les diverses possibilitats determinarà que la vida d'en Daniel sigui diferent.[1]
- A TO1, Un camí amb Eva, la bomba destrueix la casa, canvien de barri, i en Daniel esdevindrà escriptor.
- A TO2, Se’n va un estrany, la bomba no afecta la casa, el pare és detingut, i en Daniel és un deliqüent.
- A TO3, Falgueres informa, moren el pare i el germà gran, i en Daniel és empresari.
- A TO4, Situació analítica, moren la mare i el germà gran, i en Daniel és psicoanalista.
- A TO5, Des d'uns ulls de dona, el bombardeig no afecta la casa, el pare és readmès, i en Daniel és un especulador.
- A TO6, Unes mans plenes de sol, moren els germans i els pares, i en Daniel és pagès.
- A TO7, L'ordenació dels maons, moren els pares i la germana, i en Daniel és dependent.
- A TO8, S'alcen veus del soterrani, cap bomba no afecta la casa, el pare s'exilia, i en Daniel és obrer.
- A TO9, Pols nova de runes velles, la família s'exilia, i en Daniel és un desarrelat.
Tant com la vida d'en Daniel, també es modifica la de la resta de familiars i veïns presents al cicle. De situacions conflictives de les nou novel·les del Llibre primer, n'havien de sortir les del Llibre segon. Pedrolo només en va escriure dues: un fracàs d'en Daniel a TO1 pot provocar una relació eròtica; la relació continua a TO10, Cartes a Jones Street, i en Daniel és un factòtum literari o s'interromp a TO11, “Conjectures” de Daniel Bastida, i esdevé un novel·lista marginal. El Llibre tercer havia de continuar les novel·les del primer; el quart, desplegar situacions conflictives del tercer, i així l'estructura s'havia de continuar obrint.[1]
Premis[modifica]
Situació analítica (TO4) obtingué el premi Crítica Serra d'Or 1972.[1]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Diccionari de la literatura catalana». Enciclopèdia.cat. [Consulta: 22 abril 2020].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Coca, Jordi «"Manuel de Pedrolo, Temps Obert"». Taula de canvi, juliol-agost 1979, pàg. 68-75.
- ↑ 3,0 3,1 Joaquim Carbó. «Pedrolo i el Temps obert». Núvol. [Consulta: 22 abril 2020].
