Teodard de Maastricht
 Pintura a la Catedral d'Espira, 1860  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Diethardt, Theodardus, Dodart[1] c. 620 Aquitània |
| Mort | c. 670 (49/50 anys) Espira |
| Sepultura | Catedral de Sant Lambert de Lieja (restes desaparegudes al s. XVI) |
Roman Catholic Bishop of Maastricht (en)  | |
| Diòcesi: Ancient Diocese of Maastricht (en) | |
| Activitat | |
| Ocupació | sacerdot |
| bisbe i màrtir | |
| Celebració | Església Catòlica Romana, Església Ortodoxa |
| Canonització | Antiga |
| Pelegrinatge | Dieterskirche (Rülzheim) |
| Festivitat | 10 de setembre |
| Iconografia | Robes de bisbe, amb palma de martiri |
| Patró de | Negocis de bestiar, copatró de Maastricht |
Teodard de Maastricht, en alemany Diethardt (Aquitània, ca. 620 - Rülzheim, Renània-Palatinat, 670) era el bisbe de Maastricht probablement de 662 a 669 o 670. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes. L'Església catòlica el considera com a màrtir i va declarar-lo sant. El seu dies natalis se celebra el 10 de setembre. És un dels patrons de la ciutat de Maastricht i el patró dels negociants de bestiar.[2]
Va ser un deixeble i el successor de Remacle com a abat de les abadies de Stavelot i Malmedy. Va ser ordenat bisbe de Maastricht, on va ser el mestre del seu nebot i successor Lambert de Maastricht. Durant el seu govern, el bisbat i la població patien del pillatge i l'opressió dels nobles francs. Teodard hauria volgut anar a veure el rei d'Austràsia Khilderic II que aleshores seia a Worms par a lamentar-se de la situació. Els seus opositors van perseguir-lo i occir-lo, segons la llegenda, a Rülzheim prop de Speyer a la Renània-Palatinat on hi ha una capella de romeria. Lambert de Lieja hauria portat i sebollit la seva despulla a Lieja.
Referències[modifica]
- ↑ Joachim Scäfer, Theodard (Dodart, Diethard) von Tongern-Maastricht al web Heiligenlexikion
- ↑ Web Arxivat 2007-11-08 a Wayback Machine. del Bisbat de Roermond
Vegeu també[modifica]
| Precedit per: Remacle |
Bisbe de Maastricht 662 – 669 |
Succeït per: Lambert de Lieja |