Teodoro González de Zárate
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 9 novembre 1882  Vitòria |
| Mort | 31 març 1937 (54 anys) puerto de Azázeta (Àlaba) (es)  |
| Causa de mort | Pena de mort (Ferida per arma de foc ) |
| Sepultura | cementiri de Santa Isabel |
 Alcalde de Vitòria | |
| 14 abril 1931 – 3 setembre 1934 | |
| Activitat | |
| Ocupació | polític, emprenedor |
| Partit | Acció Republicana |
Teodoro González de Zárate (Vitòria, ? - 31 de març de 1937) fou un polític del País Basc, que fou nomenat alcalde de Vitòria i fou executat per les tropes franquistes durant la Guerra Civil.[1][2][3][4]
Teodoro González formà part del Partit Republicà Autònom Alabès (PRA), d'Acció Republicana i, finalment, d'Izquierda Republicana. A les eleccions municipals de 1931 que donaren lloc a la proclamació de la Segona República Espanyola va ser escollit regidor però, després d'anul·lar-se els comicis a Vitòria, va tornar a presentar-se amb la Conjunció Republicano-Socialista per a les eleccions parcials de maig, on fou escollit novament amb divuit altres membres de la candidatura. Després va ser escollit alcalde, càrrec que va ocupar fins a 1934 en què va ser destituït pel govern cedista pels successos revolucionaris d'octubre. Fou reposat en el seu càrrec el 1936 amb la victòria del Front Popular a les eleccions generals, es va mantenir lleial al govern de la República al produir-se el cop d'estat que va donar lloc a la Guerra Civil.
Detingut després de l'ocupació de la ciutat per les tropes revoltades, va ser tret de la presó provincial d'Àlaba, traslladat en camió, confessat "enmig d'un estupor d'agonia" i executat per un grup de falangistes provinents de Sant Sebastià al costat d'uns altres quinze detinguts al port d'Azazeta, a la vora de la carretera que condueix de Vitòria a Estella. Les execucions van ser ordenades personalment pel general Emilio Mola. Dins dels afusellaments al País Basc durant la guerra, és considerat el que més impacte va produir en la població.[5]
Referències[modifica]
- ↑ Egaña, Iñaki. Quién es quién en la historia del país de los vascos. Txalaparta, 2005, p. 220. ISBN 9788481363999.
- ↑ Egaña, Iñaki. Los crímenes de Franco en Euskal Herria, 1936-1940. Txalaparta, 2009, p. 132-133. ISBN 9788481365597.
- ↑ Rivera Blanco, Antonio. Historia de Álava. 17. Ediciones Nerea, p. 584-586. ISBN 9788489569959.
- ↑ de Pablo Contreras, Santiago «El control político del Ayuntamiento de Vitoria durante la Segunda República». Cuadernos de Sección. Historia-Geografía, 15, 1990. Arxivat de l'original el 2016-03-04. Pàgines 256-259, 263, 268 [Consulta: 8 desembre 2012]. Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine.
- ↑ 31 de marzo, día en defensa de la democracia, Javier Ugarte a El País, 31 de març de 2007, consultat el 13 d'agost de 2011.