Tercera revolució industrial
| |||
| Tipus | període històric era  | ||
|---|---|---|---|
| Interval de temps | dècada del 1950 - | ||
| Format per | |||
La tercera revolució industrial, tercera revolució cientificotècnica o revolució de la intel·ligència (RCT), és un concepte i una visió esbossats per Jeremy Rifkin i avalats pel Parlament Europeu, en una declaració formal aprovada al juny de 2006.[1] Al llarg de la història, les transformacions econòmiques ocorren quan convergeixen les noves tecnologies de la comunicació amb els nous sistemes d'energia. Les noves formes de comunicació es converteixen en el mitjà d'organització i gestió que les civilitzacions més complexes han fet possible mitjançant les noves fonts d'energia. La conjunció de la tecnologia de comunicació d'Internet i les energies renovables al segle XXI està donant lloc a la denominada tercera revolució industrial
Visió general[modifica]
La també anomenada Tercera Revolució Tecnològica, estaria caracteritzada per:
- El canvi a energia renovable 100%.
- La conversió d'edificis en plantes d'energia.[2]
- Les bateries recarregables, l'hidrogen, i unes altres tecnologies d'emmagatzematge d'energia.
- Tecnologia smart grid o de xarxa de distribució d'energia elèctrica -intel·ligent-.
- Transport basat en el vehicle elèctric (vehicles tot-elèctrics, híbrids endollables o híbrids elèctrics regulars) i de piles de combustible, utilitzant com a energia de propulsió l'electricitat renovable.[3]
Característiques de la Primera i Segona Revolucions Industrials[modifica]
La Revolució Industrial va ser inicialment impulsada i promoguda per la màquina de vapor; la seva introducció en la indústria va transformar el mitjà en l'eina que va desenvolupar i va consolidar l'anomenada Primera Revolució Industrial.
En la primera dècada del segle xx, l'energia elèctrica va convergir amb el motor de combustió interna, propulsada per combustibles fòssils, principalment de derivats del petroli, donant lloc a la denominada Segona Revolució Industrial. L'electrificació de les fàbriques va iniciar llavors l'era de la producció massiva de béns manufacturats, sent el més important d'ells l'automòbil. Henry Ford va començar a produir en massa el cotxe de motor de gasolina Modelo T, alterant la dinàmica espacial i temporal de la societat, sense perjudici de la falta de sostenibilitat que anava a ocasionar el transport individual mitjançant motor de combustió.
Galeria[modifica]
-
Casa d'energia zero en Baixa Saxònia, Alemanya -
Planta d'energia solar de la Força Aèria de Estats Units -
Aerogeneradors en un camp de colza, a Sandesneben, Alemanya -
Gesta tecnològica, Buzz Aldrin caminant per la Lluna, juliol de 1969 -
Casa solar passiva dissenyada per a climes subtropicals humits
Referències[modifica]
- ↑ http://hyfleetcute.com/data/mep%20Green%20H2%20Declaration.pdf Arxivat 2012-03-18 a Wayback Machine.
- ↑ http://www.bouygues-construction.com/667i/sustainable-development/news/first-positive-energy-building.html Arxivat 2012-03-17 a Wayback Machine.
- ↑ http://www.verkehr.fraunhofer.de/media/mediaposter.php?mediaid=508
Vegeu també[modifica]
Enllaços externs[modifica]
- The Third Industrial Revolution: How the Internet, Green Electricity, and 3-D Printing are Ushering in a Sustainable Era of Distributed Capitalism, por Jeremy Rifkin.
- Stakeholders urge EU institutions to support the "Third Industrial Revolution". Arxivat 2016-08-07 a Wayback Machine.
- EU Parliament Declaration on Energy and the Economy. Arxivat 2016-04-01 a Wayback Machine.