Buzz Aldrin

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Simpleicons Interface user-outline.svgEdwin Eugene Aldrin
(Buzz)
Aldrin.jpg
Edwin Eugene Aldrin
Naixement 20 de gener de 1930 (1930-01-20) (86 anys)
Estats Units Estats Units, Nova Jersey
Nacionalitat estatunidenc
Alma mater Massachusetts Institute of Technology i Acadèmia Militar dels Estats Units
Ocupació militar, pilot, astronauta.
Partit polític Partit Republicà dels Estats Units
Premis Creu dels Vols Distingits
legionnaire of Legion of Merit
Order of Culture
Medalla Presidencial de la Llibertat
Medalla de l'Aire
Medalla del Servei Distingit a la Força Aèria
Harmon Trophy
NASA Exceptional Service Medal
Steiger Award
Legió del Mèrit
Signatura

Lloc web http://www.buzzaldrin.com/
Twitter TheRealBuzz
IMDB Fitxa personal a IMDb
Modifica dades a Wikidata

El coronel Edwin Eugene Aldrin, Jr. (20 de gener del 1930) és un astronauta i pilot nord-americà que va esdevenir el segon home en trepitjar la Lluna (després de Neil Armstrong) durant la missió Apollo 11, la primera missió tripulada en aterrar a la Lluna.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Primers anys[modifica | modifica el codi]

Edwin Aldrin va néixer a Montclair, Nova Jersey, EUA. Es va graduar a l'escola superior de Montclair i va graduar-se tercer de la seva promoció, a l'acadèmia militar de West Point, Nova York. Aldrin va ser promogut a tinent segon i va servir com a pilot de caça a les forces aèries nord-americanes durant la Guerra de Corea, en la qual va volar en 66 missions de combat amb un F-86 Sabre. Després d'abandonar Corea, Aldrin va ser instructor d'artilleria aèria a la base Nellis de les forces aèries nord-americanes, i assitent del degà de facultat a l'acadèmia de les forces aèries dels Estats Units. Després d'aquest destí, Aldrin va volar amb un F-100 Super Sabres com a comandant de vol a Bitburg, Alemanya.

Carrera militar[modifica | modifica el codi]

Aldrin va deixar el servei militar per assistir a l'Institut de Massachusetts de Tecnologia (Massachusetts Institute of Technology, MIT) a Cambridge (Massachusetts) on va aconseguir un doctorat en astronàutica. La seva tesina doctoral fou "guiatge per a aproximacions orbitals tripulades". Després de deixar el MIT, va tornar a les forces aèries, va ser destinat a l'oficina d'objectius Gemini de la divisió de sistemes espacials de les forces aèries, a Los Angeles, Califòrnia, i després a l'escola de pilots de proves de les forces aèries a la base Edwards (Califòrnia). El març de 1972, Aldrin es va retirar del servei actiu després de 21 anys.

Carrera com a astronauta[modifica | modifica el codi]

Caminada lunar durant la missió Apollo 11

Aldrin va ser seleccionat com a part del tercer grup d'astronautes de la NASA l'octubre de 1963. Les seves maneres serioses i intel·lectuals el van fer molt valuós per el disseny de les missions Gemini, però no va estar mai a la llista de tripulants. La mort de la tripulació principal de la Gemini 9 va promocionar Aldrin com a tripulant de reemplaçament. La principal missió de la Gemini 9 fou l'aproximació i acoblament de la càpsula amb un vehicle objectiu, però en fallar aquest últim Aldrin va improvisar una eficaç maniobra per aproximar-se a unes coordenades determinades de l'òrbita terrestre. Va ser llavors confirmat com a pilot en la Gemini 12, l'última missió Gemini i l'última possibilitat de testejar les activitats extra-vehiculars o EVA (popularment conegudes com a "caminades espacials"). Aldrin va utilitzar tècniques revolucionàries durant els exercicis d'entrenament per a la missió. Aquestes, encara són utilitzades avui en dia. Va marcar un rècord en activitats extra-vehiculars i va provar la viabilitat del treball dels astronautes fora de les càpsules.

Aldrin tenia molta més projecció pública que Neil Armstrong, i es diu que originalment fou ell el que havia de baixar primer a la superfície de la Lluna. Aldrin també és conegut pel seu vessant místic, essent francmaçó, i rebent, fins i tot, la comunió a la superfície lunar.

Jubilació[modifica | modifica el codi]

Després de deixar el servei actiu, Aldrin va retornar a les forces aèries en un càrrec administratiu, però per sobre la seva carrera planejaven els seus problemes personals. En la seva autobiografia "Retorn a la Terra", Aldrin relata els seus problemes amb l'alcoholisme i la depressió després de deixar la NASA. Aldrin va continuar promovent l'exploració espacial i va produir fins i tot el joc d'ordinador "Buzz Aldrin's Race into Space" del 1992.

Trivialitats[modifica | modifica el codi]

  • Aldrin col·laborà amb l'escriptor de ciència-ficció John Barnes en els llibres "Encounter With Tiber" i "The Return".
  • El 2002, el president dels Estats Units, George W. Bush va assignar Buzz Aldrin a la comissió presidencial del futur de la indústria aeroespacial dels Estats Units.
  • Un petit cràter a la Lluna, prop del lloc d'aterratge de l'Apollo 11 porta el seu nom en honor seu.
  • Aldrin té una estrella al famós Passeig de la Fama a Hollywood.
  • Ha col·laborat en diverses sèries de televisió, incloent "Els Simpson" i "Ali G".
  • Actualment col·labora a la Taula de Governadors de la Societat Nacional de l'Espai, que també va presidir.
  • El 1988 Aldrin va canviar legalment el seu nom pel de "Buzz".

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Buzz Aldrin Modifica l'enllaç a Wikidata