Teresa Toda
 |
Aquest article podria incomplir els criteris generals d'admissibilitat. |
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 24 juny 1950 (73 anys) Porto Alegre (Brasil) |
| Activitat | |
| Ocupació | periodista, traductora |
Teresa Toda (Porto Alegre, Brasil, 24 de juny de 1950) és una periodista basca.
Biografia[modifica]
El seu pare era un diplomàtic espanyol. Durant la seva infància i joventut, va viure a Xile, al Brasil, als Estats Units (Los Angeles) i a Londres. L'any 1968 va començar els estudis de periodisme a Espanya, a la Universitat de Navarra, dirigida per l'Opus Dei. Es va implicar en moviments polítics d'esquerra, nacionalistes i antifranquistes, per la qual cosa va ser expulsada juntament amb una quarantena d'estudiants més. Va tornar a Londres on va treballar per a The Law Society Gazette i després a Visnews (agència de notícies de televisió). L'any 1971 va tornar a Madrid per acabar els seus estudis i va treballar al diari ABC, coneixent així les dificultats del periodisme sota el franquisme. Posteriorment es va traslladar a Barcelona, on va treballar al Gabinet de Premsa del sindicat CCOO durant els primers anys de la "transició" espanyola. També va col·laborar en un setmanari català.
Va començar a treballar com a corresponsal del diari basc Egin a Madrid el 1984. L'any 1989, després de l'atac a trets de dos diputats bascos a Madrid mentre estaven sopant, (un d'ells, Josu Muguruza,[1] també era el seu redactor a Egin), va haver de traslladar-se al País Basc. Va treballar primer com a redactora de la secció política basca i, del 1992 al 1998, com a redactora en cap adjunta. Egin va ser clausurat pel jutge Baltasar Garzón el juliol de 1998.[2] El tancament del diari va comportar un procediment judicial contra el redactor en cap, vuit membres de la junta i Teresa Toda. A l'espera del judici, va treballar a la revista del sindicat LAB. Durant aquests anys, esdevingué membre de la Junta del PEN Basc,[3] i s'implicà en activitats de defensa de la llibertat d'expressió a diversos nivells.
El judici va començar l'any 2005 a l'Audiència Nacional de Madrid.[4] Van rebre condemnes dures, que després el Tribunal Suprem va reduir. Finalment va complir sis anys complets, tots a presons molt allunyades de casa seva. Durant aquest temps, va mantenir la seva relació amb el PEN basc i, a través d'ells, amb el PEN Internacional;[5] Va rebre desenes de cartes i targetes cada Nadal d'escriptors d'arreu del món, i ella mateixa va escriure cartes donant suport als periodistes kurds empresonats. Va ser alliberada l'any 2013, i des d'aleshores ha reprès les seves activitats a la Junta del PEN Basc i a favor de la llibertat d'expressió.
També ha traduït diversos llibres sobre resolució de conflictes, de l'anglès a l'espanyol.
Referències[modifica]
- ↑ «Zohardia». zohardia.esy.es. Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 7 octubre 2015].
- ↑ «Ten years after closure of the newspaper Egin and Egin Irratia radio». www.baietz.org. Baietz Fundazioa. [Consulta: 7 octubre 2015].
- ↑ «Euskal PEN - Basque PEN». Euskal PEN - Basque PEN. [Consulta: 7 octubre 2015].
- ↑ Chandan, Sukant. «SONS OF MALCOLM: 42 WELL-KNOWN BASQUE COUNTRY ACTIVISTS ARRESTED». SONS OF MALCOLM, 04-12-2007. Arxivat de l'original el 2016-03-05. [Consulta: 7 octubre 2015].
- ↑ «PEN International». www.pen-international.org. [Consulta: 7 octubre 2015].