Teriodont

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Teriodonts
Permià - Cretaci
Cynognathus
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Synapsida
Ordre: Therapsida
Clade: Theriodontia
Tàxons

Els teriodonts (Theriodontia, gr. "dents de bèstia") són un clade de teràpsids ("rèptils" mamiferoides) que van viure des del Permià fins al Cretaci.

Característiques[modifica | modifica el codi]

Els teriodonts deuen el seu nom a la descomunal grandària que podien aconseguir les dents d'algunes de les seves espècies, principalment carnívores que, a la fi del Triàsic havien originat un tipus d'organització molt semblada a la dels mamífers. La fossa temporal es va fer cada vegada més àmplia per permetre l'acomodació dels grans músculs de la mandíbula, de manera que la fossa aconseguia el parietal i els ossos escamosal i postorbitario ja no se situaven per sobre d'ella; finalment, la pròpia barra postorbitaria es va fer incompleta portant a la condició típica dels mamífers, en què l'òrbita i la fossa temporal estan fusionades.

Aquest grup es caracteritzava perquè la mandíbula inferior s'articulava amb el crani en el petit os quadrat fixant-se mitjançant poderosos feixos musculars que possibilitaven una gran amplitud de badall, la qual cosa va possibilitar l'aparició d'espècies amb descomunals dents, com era el cas dels gorgonòpsids, les primeres dents de sabre coneguts.

L'especial importància d'aquest os no és la seva presència, sinó la seva evolució al costat de la dels ossos mandibulars, que acabaran formant la cadena d'huesecillos de l'oïda mitjana dels mamífers. No obstant això, encara no hi ha evidència del paladar secundari. Les extremitats anteriors són extensibles i les posteriors tenen a més la capacitat d'alçar la postura.

Els terocèfals, que van començar la seva evolució gairebé simultàniament als gorgonòpsids, presentaven a més altres trets addicionals similars als mamífers, com és el nombre de falanges de la mà i del peu, amb una fórmula de 2·3·3·3·3, típica dels mamífers, i que és el que encara avui conserven els primats, inclosos els humans.