Vés al contingut

Territoris indígenes de Costa Rica

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Els territoris indígenes de Costa Rica són, d'acord amb la Llei Indígena de 1977, els territoris tradicionals dels pobles considerats indígenes.[1]

Per llei són terres lliurades per l'Estat i inscrites formalment a nom de les comunitats aborígens a perpetuïtat i no poden ser venudes, traslladades o reduïdes de cap manera, ni poden ser renunciades.[1] En teoria la llei les dota d'autogovern i autonomia política i judicial on les autoritats nacionals i municipals no poden intervenir, no obstant això, en la pràctica, aquesta autonomia no sempre es compleix.[1]

Si bé la llei de 1977 estipula que aquells no indígenes que tinguin propietats als territoris indígenes hauran de ser traslladats a costa de l'Estat[1] o, de no desitjar la reubicació, ser expropiats i indemnitzats pel govern, en la pràctica això no sempre s'ha fet.[1] Així mateix la llei estableix que qualsevol nou assentament no indígena als territoris posteriors a l'aplicació de la llei haurà de ser desallotjat per la força per les autoritats, això, novament, no sempre es compleix. Les tensions entre pobladors indígenes i no indígenes han provocat enfrontaments violents; bloquejos, cremes de ranxos habitats per indígenes i altres situacions que van implicar la intervenció del govern al territori de Salitre[2] arran de la disputa per terres entre fincaires i propietaris d'ètnia blanca o mestissa i indígenes bribris.

Territoris

[modifica]

Actualment existeixen 24 territoris indígenes de 8 ètnies formalment reconegudes per l'Estat.[3]

Territori Ètnia Cantons Província Idioma Creació
Térraba Teribes Buenos Aires Província de Puntarenas castellà i teribe 1956
Guatuso Guatuso Guatuso i San Carlos Província d'Alajuela castellà i maleku 1977
Kéköldi Bribris Talamanca Província de Limón Bribri i castellà 1977
Quitirrisí Huetars Mora Província de San José castellà 1979
Matambú Chorotegues Hojancha i Nicoya Província de Guanacaste castellà 1980
Abrojos Montezuma Ngobe Corredores Província de Puntarenas Ngäbere 1980
Coto Brus Ngobe Coto Brus i Buenos Aires Província de Puntarenas Ngäbere 1981
Conte Burica Ngobe Golfito i Corredores Província de Puntarenas Ngäbere 1982
Ujarrás Cabécars Buenos Aires Província de San José i Província de Puntarenas Cabécar 1982
Salitre Bribris Buenos Aires Província de Puntarenas Bribri i castellà 1982
Cabagra Bribri Buenos Aires Província de Puntarenas Bribri i castellà 1982
Tayní Cabécars Limón Província de Limón Cabécar 1984
Telire Cabécars Talamanca Província de Limón Cabécar 1985
Cabecar Talamanca Cabécars Talamanca Província de Limón Cabécar 1985
Bribri Talamanca Bribris Talamanca Província de Limón Bribri i castellà 1985
Zapatón Huetars Puriscal Província de San José castellà 1986
Osa Ngobe Golfito Província de Puntarenas Ngäbere 1990
Nairi-Awari Cabécars Turrialba, Matina i Siquirres Província de Cartago i Província de Limón Cabécar 1991
Bajo Chirripó Cabécars Turrialba i Limón Província de Cartago i Província de Limón Cabécar 1992
Alto Chirripó Cabécars Turrialba i Matina Província de Cartago i Província de Limón Cabécar 1993
Curré Boruques Buenos Aires Província de Puntarenas Boruca 1993
Boruca Boruques Buenos Aires Província de Puntarenas Boruca 1993
China Kichá Cabécars Pérez Zeledón Província de San José Cabécar 2001
Altos de San Antonio Ngobe Golfito Província de Puntarenas Ngäbere 2001

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Schliemann, Christian La autonomía de los pueblos indígenas de Costa Rica una contrastación del estándar internacional con la legislación nacional y su implementación Revista Latinoamericana de Derechos Humanos 23 145. Volumen 23 (1), I Semestre 2012 (ISSN: 1659-4304)
  2. [enllaç sense format] http://www.cr.undp.org/content/costarica/es/home/presscenter/articles/2014/07/07/naciones-unidas-llama-a-detener-violencia-en-salitre-y-a-asegurar-derechos-para-habitantes-de-territorios-ind-genas/ Arxivat 2014-07-14 a Wayback Machine.
  3. «MIDEPLAN». Arxivat de l'original el 2015-09-23. [Consulta: 18 juny 2016].