Text majoritari

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Evangeli de Joan 1,1-7, manuscrit del Codex Alexandrinus .

El text majoritari o text bizantí és un dels tipus de text que des de Griesbach [1] (1775) i Michaelis [2] (1802), els especialistes en crítica textual han identificat com un dels quatre grans tipus o famílies de textos del Nou Testament : Alexandrí, occidental, cesària i majoritari.[3][4]

Descripció[modifica]

El text majoritari va ser transmès per la gran majoria dels manuscrits (80 %), incloent més de 5.500 manuscrits grecs existents, també anomenat Text Majoritari . Aquest text va ser utilitzat per Erasme i Robert Estienne per establir el text rebut (textus receptus). Això s'indica per o Byz .

És la forma testificada en la majoria dels manuscrits que han sobreviscut, no en la majoria dels antics, encara que hi ha qui discuteix això, ja que hi ha traduccions i cites d'autors cristians que van del segle i cap endavant que al·ludeixen clarament en el Text Majoritari.

També el text del Nou Testament de l'Església Ortodoxa Grega, l'edició del Patriarcat de Constantinoble de 1904, es basa en aquest tipus de text. Encara que varia considerablemente, és també la base del text del Text de Rebut utilitzat per la majoria de les traduccions del Nou Testament en llengües vernacles en l'era de la Reforma.

Les traduccions modernes, principalment, usen edicions eclèctiques que s'ajusten amb freqüència al tipus textual alexandrí.

També hi han alguns crítics textuals com Maurice A. Robinson i Hodges que són favorables al text majoritari i han produït edicions crítiques del text majoritari del Nou Testament Grec. De la mateixa manera, aquest tipus textual va ser defensat, amb en algunes propostes diferents, al segle xix, per Dean John Burgon.

El text majoritari està representat per:

Signe Nom Data Contingut
A (02) Còdex Alexandrinus vs. 400 Evangelis
C (04) Còdex Ephraemi Rescriptus V e segle Evangelis
W(032) Còdex Washingtonianus V e segle Matt 1-28; Lluc 8.13–24.53
P(024) Còdex Guelferbytanus A VI _ segle Evangelis
Q(026) Còdex Guelferbytanus B V e segle Luc-Jean
061 V e segle 1 Tim 3:15-16; 4:1-3; 6:2-8
E e (07) Codex Basilensis VIII _ segle Evangelis
F e (09) Còdex Borelianus IX _ segle Evangelis
G e (011) Còdex Seidelianus I IX _ segle Evangelis
He (013) Còdex Seidelianus II IX _ segle Evangelis
L (020) Còdex Angelicus IX _ segle Actes, CE, Epístoles Paulines
V (031) Codex Mosquensis II IX _ segle Evangelis
Y (034) Codex Macedoniensis IX _ segle Evangelis
Θ(038) Còdex Coridethianus IX _ segle Evangelis (excepte Marc)
S (028) Codex Vaticanus 354 949 Evangelis

Altres manuscrits[modifica]

Mateu 15,6
  • τον λογον — א a, B, D, Θ, 700, 892, 1230
  • τον νομον — א *, C, 084, f 13, 1010
  • την εντοληνK, L, W,

Referències[modifica]

  1. Cf. Griesbach. «Dissertatio Critica de Codicibus Quatuor Evangeliorum Origenianis (pars prima)». A: Opuscula Acadenzica, (thèse de doctorat). 1, 1771, p. 239. , puis Griesbach. Prolegomena in Novum Testamentum. 1, p. lxx et suiv.. 
  2. Michaelis. Introduction to the New Testament. 2. F. & C. Rivington, 1802, p. 173 et suiv.. 
  3. D’après Frederic Kenyon. Our Bible & the Ancient Manuscripts. Eyre & Spottiswoode, 1895. 
  4. D’après James Strong. «Recensions Of The New Testament». A: The Cyclopaedia of Biblical, Theological and Ecclesiastical Literature. Harper and Brothers, 1867-1887. 

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]