Text majoritari

El text majoritari o text bizantí és un dels tipus de text que des de Griesbach ^[1] (1775) i Michaelis ^[2] (1802), els especialistes en crítica textual han identificat com un dels quatre grans tipus o famílies de textos del Nou Testament : Alexandrí, occidental, cesària i majoritari.^[3]^[4]

Descripció[modifica]

El text majoritari va ser transmès per la gran majoria dels manuscrits (80 %), incloent més de 5.500 manuscrits grecs existents, també anomenat Text Majoritari . Aquest text va ser utilitzat per Erasme i Robert Estienne per establir el text rebut (textus receptus). Això s'indica per ${\mathfrak {M}}$ o Byz .

És la forma testificada en la majoria dels manuscrits que han sobreviscut, no en la majoria dels antics, encara que hi ha qui discuteix això, ja que hi ha traduccions i cites d'autors cristians que van del segle i cap endavant que al·ludeixen clarament en el Text Majoritari.

També el text del Nou Testament de l'Església Ortodoxa Grega, l'edició del Patriarcat de Constantinoble de 1904, es basa en aquest tipus de text. Encara que varia considerablemente, és també la base del text del Text de Rebut utilitzat per la majoria de les traduccions del Nou Testament en llengües vernacles en l'era de la Reforma.

Les traduccions modernes, principalment, usen edicions eclèctiques que s'ajusten amb freqüència al tipus textual alexandrí.

També hi han alguns crítics textuals com Maurice A. Robinson i Hodges que són favorables al text majoritari i han produït edicions crítiques del text majoritari del Nou Testament Grec. De la mateixa manera, aquest tipus textual va ser defensat, amb en algunes propostes diferents, al segle xix, per Dean John Burgon.

El text majoritari està representat per:

Signe	Nom	Data	Contingut
A (02)	Còdex Alexandrinus	vs. 400	Evangelis
C (04)	Còdex Ephraemi Rescriptus	V e segle	Evangelis
W(032)	Còdex Washingtonianus	V e segle	Matt 1-28; Lluc 8.13–24.53
P(024)	Còdex Guelferbytanus A	VI _ segle	Evangelis
Q(026)	Còdex Guelferbytanus B	V e segle	Luc-Jean
061	–	V e segle	1 Tim 3:15-16; 4:1-3; 6:2-8
E ^e (07)	Codex Basilensis	VIII _ segle	Evangelis
F ^e (09)	Còdex Borelianus	IX _ segle	Evangelis
G ^e (011)	Còdex Seidelianus I	IX _ segle	Evangelis
^He (013)	Còdex Seidelianus II	IX _ segle	Evangelis
L (020)	Còdex Angelicus	IX _ segle	Actes, CE, Epístoles Paulines
V (031)	Codex Mosquensis II	IX _ segle	Evangelis
Y (034)	Codex Macedoniensis	IX _ segle	Evangelis
Θ(038)	Còdex Coridethianus	IX _ segle	Evangelis (excepte Marc)
S (028)	Codex Vaticanus 354	949	Evangelis

Altres manuscrits[modifica]

Mateu 15,6

τον λογον — א ^a, B, D, Θ, 700, 892, 1230
τον νομον — א ^*, C, 084, f ¹³, 1010
την εντολην — K, ^L, W,

Referències[modifica]

↑ Cf. Griesbach. «Dissertatio Critica de Codicibus Quatuor Evangeliorum Origenianis (pars prima)». A: Opuscula Acadenzica, (thèse de doctorat). 1, 1771, p. 239. , puis Griesbach. Prolegomena in Novum Testamentum. 1, p. lxx et suiv..
↑ Michaelis. Introduction to the New Testament. 2. F. & C. Rivington, 1802, p. 173 et suiv..
↑ D’après Frederic Kenyon. Our Bible & the Ancient Manuscripts. Eyre & Spottiswoode, 1895.
↑ D’après James Strong. «Recensions Of The New Testament». A: The Cyclopaedia of Biblical, Theological and Ecclesiastical Literature. Harper and Brothers, 1867-1887.

Bibliografia[modifica]

Bruce M. Metzger , A Textual Commentary on the Greek New Testament: A Companion Volume to the United Bible Societies' Greek New Testament, 1994, United Bible Societies, Londres i Nova York, pp. 7*-9*, 15*-16*.
Bruce M. Metzger, Bart D. Ehrman, The Text of the New Testament: Its Transmission, Corruption and Restoration, Oxford University Press, 2005.
Zane C. Hodges, Arthur L. Farstad, El Nou Testament grec segons el text majoritari, Thomas Nelson Publishers, Nashville, 1985.ISBN 0-8407-4963-5 .
Maurice A. Robinson, William G. Pierpont, The New Testament in the Original Greek - Byzantine Textform 2005, Chilton Book Publishing.ISBN 0-7598-0077-4 (Llegir en línia Arxivat 2008-12-24 a Wayback Machine. ).
Daniel B. Wallace, Some Second Thoughts on the Majority Text, Bibliotheca Sacra, vol. 146, 1989, p. 270-290 .

Enllaços externs[modifica]

A. Vals, La hipòtesi de la prioritat bizantina
Edward F. Hills. «The King James Version Defended». Bible Believers. Arxivat de l'original el 30 d’abril 2018. [Consulta: 30 abril 2018].
Byzantine textform.com "https://byzantinetext.com/es/estudie/ediciones/robinson-pierpont/ "

[Griesbach-1] Cf. Griesbach. «Dissertatio Critica de Codicibus Quatuor Evangeliorum Origenianis (pars prima)». A: Opuscula Acadenzica, (thèse de doctorat). 1, 1771, p. 239. , puis Griesbach. Prolegomena in Novum Testamentum. 1, p. lxx et suiv..

[Michaelis-2] Michaelis. Introduction to the New Testament. 2. F. & C. Rivington, 1802, p. 173 et suiv..

[Kenyon-3] D’après Frederic Kenyon. Our Bible & the Ancient Manuscripts. Eyre & Spottiswoode, 1895.

[Cyclopedia-4] D’après James Strong. «Recensions Of The New Testament». A: The Cyclopaedia of Biblical, Theological and Ecclesiastical Literature. Harper and Brothers, 1867-1887.

[1]

[2]

[3]

[4]