Vés al contingut

La cosa

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: The Thing)
Infotaula de pel·lículaLa cosa
The Thing
Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióJohn Carpenter
Protagonistes
Kurt Russell
Keith David
Wilford Brimley
David Clennon
Donald Moffat
Thomas G. Waites
Joel Polis
Peter Maloney
Charles Hallahan
T.K. Carter
Richard Dysart
Richard Masur
Actor de veu
ProduccióDavid Foster
Lawrence Turman
Dissenyador de produccióJohn L. Lloyd
GuióBill Lancaster
MúsicaEnnio Morricone
John Carpenter
FotografiaDean Cundey
MuntatgeTodd Ramsay Modifica el valor a Wikidata
Efectes especialsRob Bottin
ProductoraUniversal Pictures Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorMCA/Universal Pictures
Dades i xifres
País d'origenEstats Units
Estrena1982
Durada109 minuts
Idioma originalanglès (principalment) Modifica el valor a Wikidata
Subtitulat en catalàSí 
RodatgeColúmbia Britànica Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Format2.35:1 Modifica el valor a Wikidata
Pressupost15.000.000 $ Modifica el valor a Wikidata
Recaptació19.629.760 $ (Estats Units d'Amèrica)
19.632.053 $ (mundial) Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enWho Goes There? Modifica el valor a Wikidata
GènereTerror
Qualificació MPAAR Modifica el valor a Wikidata
Temavida extraterrestre, invasió extraterrestre i disc volador Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióAntàrtida Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions

IMDB: tt0084787 TMDB: 1091 FilmAffinity: 313264 Rottentomatoes: m/1021244-thing Allmovie: v49462 AFI: 67235 Modifica el valor a Wikidata

Sèrie: Trilogia de l'Apocalipsi Modifica el valor a Wikidata
cap valor Modifica el valor a Wikidata

La cosa (títol original en anglès: The Thing) és una pel·lícula de terror i ciència-ficció de l'any 1982 dirigida per John Carpenter. És un remake del film de 1951 dirigit per Howard Hawks L'enigma d'un altre món (The Thing from Another World). Ambdues pel·lícules estan basades en la novel·la curta de John W. Campbell Jr. Who Goes There?, però el film de Carpenter és més fidel a l'obra original. Una pel·lícula preqüela anomenada també The Thing s'estrenà el 2011 pel director de cinema holandès Matthijs van Heijningen Jr., que té lloc just abans de la primera pel·lícula, després de les gestes dels científics noruecs i estatunidencs que va descobrir originalment l'estranger. Ha estat subtitulada al català.[1]

Carpenter considera a aquesta pel·lícula la primera de la seua Trilogia Apocalíptica, continuada el 1987 i 1995 per El Príncep de les Tenebres (Prince of Darkness) i En la boca de la por (In the Mouth of Madness) respectivament.

Argument

[modifica]

Els membres de l’estació 31 d’investigació nord-americana a l’Antàrtida són alertats per sons de trets i explosions. En examinar què està passant, descobreixen que un gos de raça alaskan malamute és perseguit per l’helicòpter d’una estació noruega propera; des de la nau, un dels seus tripulants dispara i intenta matar el gos. Enmig de la confusió i la incapacitat de comunicar-se en un altre idioma, i creient que els noruecs s’han tornat bojos a causa d’una estada prolongada a l’Antàrtida, es produeix un enfrontament en què aquests moren a mans dels nord-americans. Durant l’escaramussa, un dels nord-americans, Bennings (Peter Maloney), és ferit. Després de l’incident, en Clark (Richard Masur) porta el ca a l’estació, on deambula de manera sospitosa.

Els nord-americans intenten comunicar l’incident per ràdio, però l’aparell no funciona. A causa d’això, el pilot R. J. MacReady (Kurt Russell) i el doctor Copper (Richard Dysart) decideixen anar en helicòpter a l’estació noruega per buscar alguna resposta. En arribar-hi, descobreixen que l’estació està en ruïnes, sense cap senyal de vida, i que hi ha un home mort, congelat, prop de la ràdio. Mentre en Copper recull cintes de vídeo i documents, en MacReady descobreix un gran bloc de gel amb una cavitat al centre. Fora del campament troben el cadàver calcinat d’una criatura humanoide amb dues cares. Els nord-americans porten el cos al seu campament, on el doctor Blair (Wilford Brimley) n’efectua una autòpsia. Tanmateix, l’únic que descobreix és que els òrgans de la criatura són els d’un ésser humà normal, de manera que és guardada en un magatzem per a més estudis a petició del Dr. Blair.

Mentrestant, el gos és portat a la gossera de l’estació i, sense humans a prop, pateix una metamorfosi transformant-se en un monstre i atacant els altres gossos. Davant dels lladrucs dels animals, els nord-americans acudeixen al lloc i en Childs (Keith David) mata l’entitat amb un llançaflames. Després de fer una autòpsia al cadàver, en Blair descobreix que era un extraterrestre amb la capacitat d’infectar altres formes de vida, assimilant tots els records, l’aspecte, l’aprenentatge i les habilitats de la víctima, de manera que assumeix que podria haver imitat més membres de l’estació. Després d’això, els homes comencen a sospitar els uns dels altres, ja que no estan segurs de qui és humà, començant per en Clark, que va passar molt de temps a prop del gos mutant, però ningú no sospita d’en Palmer (David Clennon).

Després de l’incident amb el gos, utilitzant l’equip i les cintes de vídeo trobades a l’estació dels noruecs, en MacReady, en Norris (Charles Hallahan) i en Palmer arriben a l’excavació i descobreixen que els noruecs van trobar un cràter dins del qual hi ha una nau espacial i, més lluny, un clot d’on van treure la criatura. Basant-se en les capes de gel que envolten la nau, en Norris estima que es va estavellar fa almenys 10.000 anys. En tornar a la base, en Nauls (T. K. Carter) va a la cuina i hi troba roba interior estripada d’algú; per això confronta l’equip per saber de qui és, però tots desconfien de la identitat dels altres.

Al laboratori, després de fer simulacions a l’ordinador de la base, en Blair descobreix que, si la criatura arriba al món exterior, podria devorar tota la vida que existeix a la Terra en menys de quatre anys; s’arma amb una pistola disposat a fer el necessari per aturar el monstre.

En MacReady és cridat per l’altaveu perquè vagi al magatzem a treure les seves coses i fer espai per a la criatura; allí en Fuchs li demana parlar en privat sobre el comportament estrany d’en Blair després de l’autòpsia, ja que no surt de la seva habitació. En Fuchs li ha robat un quadern amb informació que indica que el cadàver humanoide encara té activitat cel·lular i altres coses estranyes sobre les conclusions del científic respecte a l’ésser alienígena.

La criatura humanoide malformada, aparentment “morta”, assimila en Bennings, que estava sol al magatzem recollint les seves coses, però en Windows arriba de sobte i interromp el procés; espantat, deixa caure unes claus. Avisa en MacReady i en Fuchs; l’alarma de la base s’activa i l’equip es reuneix al voltant de la Cosa-Bennings, que intenta fugir a l’exterior. Intenten ajudar-lo, però l’imitador emet un crit potent que espanta tots els presents. En MacReady s’adona que no és el veritable Bennings: procedeix a abocar-hi un dipòsit de dièsel i a cremar l’impostor amb una bengala. L’equip decideix cremar tots els cossos infectats, objectes i roba ensangonada amb què hagi pogut estar en contacte, per seguretat. És llavors quan noten l’absència d’en Blair. Després d’enterrar amb neu la foguera utilitzant l’única excavadora, en Fuchs informa en MacReady que en Windows és a la ràdio intentant comunicar-se, i la resta són a la sala de recreació.

En MacReady està a punt d’anar amb la resta, però veu en Blair sortir de l’helicòpter i tornar a la base; en revisar-lo amb una llanterna, comprova que el panell de control està destrossat. Escolta trets i corre de nou cap a l’equip. Troben en Blair atrinxerat al quart de comunicacions amb en Windows com a ostatge: en un atac de pànic, ha sabotejat tots els vehicles, els equips d’ordinadors, ha matat els gossos de tir que havien sobreviscut a l’atac de la Cosa i ha destruït la ràdio per evitar fugides, perquè afirma que l’extraterrestre ja ha infectat diversos membres de l’estació i cal impedir que surti del continent abans no sigui massa tard. L’equip l’incapacita a cops i l’empresona en un cobert d’eines; allí el Dr. Copper li administra un sedant per calmar-lo, i ara tenen la missió de lluitar tant per la seva supervivència com per la de tota la raça humana.

El Dr. Copper suggereix una prova per comparar la sang de cada membre amb la sang no contaminada emmagatzemada a la nevera d’una habitació, però durant el que va passar amb Bennings algú va destruir les reserves de sang. Els homes perden la fe en Garry, ja que ell tenia les claus d’aquell lloc sense saber el grup que Windows les va deixar caure al magatzem per l’ensurt passat, i pensant que algun és l’impostor busca les armes intentant defensar-se dient que Garry és sospitós. Garry li apunta amb la seva arma, MacReady calma la situació i el grup, per tant, l’escull per prendre el comandament per controlar la desconfiança a l’equip. Primer cremen les bosses de sang per evitar infeccions i després ordena separar en Clark perquè va anar al canil quan Childs va avisar sobre la mort dels gossos i va tardar a tornar, al Copper per tenir accés al lloc i al Garry per tenir les claus, ja que algun d’ells podria haver sabotejat la sang; al Childs i al Norris que lliguin els sospitosos i els injectin morfina i els vigilin al menjador. Mentrestant, en MacReady es disposa a deixar un missatge gravat a manera de bitàcola per a qui el trobi. La desconfiança augmenta a l’estació juntament amb la tempesta, que porta 2 dies sense parar.

MacReady busca en Fuchs per saber si té alguna prova per verificar la identitat de cadascú i en Fuchs només diu que tots han de menjar enllaunats per evitar cuinar aliments en un intent de prevenir la contaminació de la criatura. En MacReady se’n va i més tard es produeix un tall de llum a l’estació; en Fuchs encén una espelma i intenta buscar el grup, però veu passar una ombra davant seu, la segueix fins que es perd. Ja a fora, utilitza una bengala i continua buscant fins que troba una roba amb les inicials de MacReady, i l'escena es talla.

Després d’arreglar el fusible espatllat que algú va malmetre intencionadament, en MacReady ordena buscar en Fuchs, ja que ha passat una hora sense saber el seu parador. En Palmer no vol buscar amb en Windows dins de la base, cosa que provoca un altercat que fa que en MacReady canviï d’opinió i hi vagi amb en Windows i en Nauls, mentre en Childs busca a dins i en Norris vigila el grup lligat, per reunir-se en 20 minuts.

En MacReady, en Windows i en Nauls es dirigeixen cap a en Blair per preguntar-li si ha vist en Fuchs, però en MacReady nota quelcom estrany en el seu comportament, ja que està més tranquil i amb desig de tornar al grup. El deixen al cobert i més tard troben el cadàver cremat d’en Fuchs a l’exterior i suposen que es va immolar per evitar l’assimilació. En Windows torna a la base per informar el grup mentre en MacReady nota llums enceses a la seva cabana; diu a en Nauls que investiguin perquè ell, abans de marxar, les havia apagat. Passats 40 minuts, el grup nota que en Nauls i en MacReady no tornen; en Childs ordena col·locar taulons a les portes que donen a l’exterior, perquè pensen que ja són víctimes de l’alienígena. En Norris veu en Nauls i li obre la porta; en Nauls explica que, en tornar a la base, va abandonar en MacReady enmig d’una tempesta de neu, creient que havia estat assimilat després de trobar un tros d’una jaqueta esquinçada amb el seu nom dins d’una estufa. L’equip debat si s’ha de permetre l’entrada de MacReady, però ell entra per una finestra en una altra habitació, interromp la discussió i manté el grup a ratlla amenaçant-los amb detonar la dinamita que té amb la bengala que ha encès.

Durant la discussió, en Norris sembla patir un atac de cor. Una part de l’equip el porta per reanimar-lo i la resta vigila en MacReady perquè desconfien de la seva identitat. Quan el Dr. Copper intenta desfibrilar en Norris, el seu pit es transforma en una gran boca que li arrenca els braços, matant-lo instantàniament. Els altres arriben amb en MacReady i aquest incinera la Cosa-Norris, però el cap d’aquesta es desprèn i intenta escapar abans de ser cremat. En aquest punt, en MacReady, apuntant-los amb un revòlver, obliga tots a realitzar una prova per saber qui és humà i qui no. L’incident amb el cap de la Cosa-Norris planteja la hipòtesi que cada part de la Cosa podria ser autònoma i tenir el seu propi instint de supervivència; per això pren mostres de sang de cadascú i les toca amb un tros de filferro encès, raonant que les mostres infectades reaccionaran intentant protegir-se de ser cremades. Després en MacReady es veu obligat a matar en Clark en legítima defensa quan aquest últim se li abalança per darrere amb un bisturí. En MacReady ordena a en Palmer lligar tant vius com morts, on en Palmer és lligat per en Windows i aquest finalment és lligat per en MacReady. Tots passen la prova un per un i, quan és el torn d’en Palmer, en Garry diu que la prova és una pèrdua de temps. En MacReady respon que el deixarà per a l’últim, i quan passa el filferro sobre la sang d’en Palmer, aquesta salta i crida davant la calor. En Palmer es transforma revelant-se com una Cosa; es deslliga amb gran força i s’adhereix al sostre. El llançaflames d’en MacReady no s’encén per una fallada inoportuna i aquest ordena a en Windows que el cremi amb el seu llançaflames, però en Windows es deixa dominar per la por. La Cosa-Palmer baixa del sostre i l’ataca infectant-lo, fins que el deixa, ja que durant la lluita els focus es trenquen i la cama d’en Windows fa contacte amb l’electricitat per un moment. En MacReady aconsegueix finalment fer funcionar el seu llançaflames i crema la Cosa-Palmer, però aquesta intenta fugir a l’exterior; en MacReady li llença una granada i l’elimina d’una vegada. Torna i crema el pobre Windows amb l’altre llançaflames.

Després, en Childs es queda de guàrdia mentre els altres van a posar a prova en Blair. Troben que ha escapat del cobert i descobreixen, al final d’un túnel, que ha utilitzat els components dels vehicles malmesos per assemblar una petita nau espacial, que en MacReady destrueix amb explosius. En tornar, en Childs ha desaparegut i el generador d’energia està destruït. En MacReady especula que, ara que no disposa d’una nau espacial, la Cosa pretén deixar-los morir de fred mentre torna a hibernar fins que arribi un equip de rescat al qual pugui assimilar per arribar a la civilització. En MacReady, en Garry i en Nauls decideixen detonar tota l’estació per destruir la Cosa; utilitzen l’excavadora per entrar a la base i la destrueixen, cremen l’estació amb còctels Molotov improvisats i explosius, arriben al generador on preparen les últimes càrregues, però la Cosa-Blair apareix, mata en Garry i en Nauls desapareix quan hi va a buscar-lo. En MacReady s’adona que és l’últim home viu i intenta activar els explosius quan la Cosa-Blair es revela, transformant-se en una criatura monstruosa enorme i destruint el detonador. En MacReady fa esclatar els explosius restants amb un cartutx de dinamita, destruint la base i el monstre.

En MacReady sobreviu i seu prop de les flames per mantenir l’escalfor mentre les ruïnes de l’estació es consumeixen. En Childs apareix i explica que es va perdre en la tempesta mentre perseguia en Blair. Exhausts i morint de fred, reconeixen la inutilitat de la seva desconfiança i comparteixen una ampolla de whisky esperant a veure què passa després.

Repartiment

[modifica]
ActorPaper
Kurt RussellR.J. MacReady
Wilford BrimleyDr. Blair
T.K. CarterNauls
David ClennonPalmer
Keith DavidChilds
Richard DysartDr. Copper
Charles HallahanVance Norris
Peter MaloneyGeorge Bennings
Richard MasurClark
Donald MoffatGarry
Joel PolisFuchs
Thomas WaitesWindows

Referències

[modifica]
  1. «La cosa». Goita què fan, ara!. [Consulta: 6 juliol 2023].