Tití de Barbara Brown

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuTití de Barbara Brown
Callicebus barbarabrownae Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Status iucn3.1 CR-ca.svg
En perill crític
UICN39929 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdrePrimates
FamíliaPitheciidae
GènereCallicebus
EspècieCallicebus barbarabrownae Modifica el valor a Wikidata
Hershkovitz, 1990
Nomenclatura
EpònimBarbara Elaine Ruth Brown (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Distribució
Callicebus barbarabrownae distribution.svg
Modifica el valor a Wikidata

El tití de Barbara Brown (Callicebus barbarabrownae) és una espècie de tití pertanyent a la família Pitheciidae, tot i que abans fou considerada una subespècie de Callicebus personatus.[1][2]

Descripció[modifica]

Reproducció[modifica]

És monògam i els grups són formats pels pares i la seva progènie. Les femelles pareixen cada any (durant l'estació humida) una ventrada d'una sola cria després d'un període de gestació de 5-6 mesos. Els joves creixen ràpidament fins a arribar a la mida adulta en deu mesos.[5][6]

Alimentació[modifica]

Menja fruits, fulles i insectes. Els mascles condueixen el grup mentre mengen amb una gran varietat de vocalitzacions i senyals visuals.[7]

Hàbitat[modifica]

La majoria de les poblacions es troba en àrees de matollars secs i prefereixen viure en els dossers molt densos dels boscos entre 240 i 900 m d'altitud. Probablement, baixa poques vegades a terra.[8]

Distribució geogràfica[modifica]

És un endemisme de la caatinga del nord-est del Brasil: estats de Bahia i Sergipe. El gruix de la població es troba a la zona compresa entre el riu Paraguaçu al nord i Salvador de Bahia al sud.[9]

Costums[modifica]

  • Les parelles reproductores reforcen el seu vincle afectiu entrellaçant llurs cues.[10]
  • Travessa el dosser amb un pas característic, grimpant per les branques amb les quatre extremitats i emprant les seves poderoses potes posteriors per saltar distàncies espectaculars.
  • Mentre descansa, la cua li penja verticalment sobre una branca.
  • És més actiu a trenc d'alba i al capvespre, descansa al migdia i a la nit dorm en arbres curosament seleccionats per evitar els depredadors.[7][10]

Estat de conservació[modifica]

Només en queden 250 exemplars en estat salvatge. Les seves principals amenaces són la pèrdua, la fragmentació i la degradació del seu hàbitat (a causa de l'expansió urbana, les activitats ramaderes, la construcció de noves autopistes, la desforestació, el desenvolupament de les plantacions de cafè i de canya de sucre, etc.), els accidents que pateixen per col·lisions a les carreteres i electrocucions a les línies elèctriques, la depredació per part d'animals domèstics i la seva captura per fer-los servir com a animal de companyia.[8]

Referències[modifica]

  1. Hershkovitz, P., 1990. Titis, New World monkeys of the genus Callicebus (Cebidae, Platyrrhini): a preliminary taxonomic review. Fieldiana: Zoology, 55: 1-109.
  2. Kobayashi, S. i Langguth, A., 1999. A new species of titi monkey, Callicebus Thomas, from north-eastern Brazil (Primates, Cebidae). Revista Brasileira de Zoologia, 16: 531-551.
  3. Nowak, R.M., 1999. Mammals of the World. The Johns Hopkins University Press, Baltimore.
  4. Van Roosmalen, M.G.M., Tomas van Roosmalen i Russell A. Mittermeier, 2002: A Taxonomic Review of the Titi Monkeys, Genus Callicebus Thomas 1903, with the Description of two New Species: Callicebus bernhardi and Callicebus stephennashi, from Brazilian Amazonia. A: Neotropical Primates 10, 1-52. [1]
  5. Macdonald, D.W., 2009. The Encyclopedia of Mammals. Oxford University Press, Oxford.
  6. Nowak, R.M., 1999. Mammals of the World. The Johns Hopkins University Press, Baltimore.
  7. 7,0 7,1 ARKive (anglès)
  8. 8,0 8,1 IUCN (anglès)
  9. Marinho Filho, J. i Veríssimo, E.W., 1997. The rediscovery of Callicebus personatus barbarabrownae in northeastern Brazil with a new western limit to its distribution. Primates, 38: 429-433.
  10. 10,0 10,1 Nowak, R.M., 1999.

Enllaços externs[modifica]