Tití de Barbara Brown

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuTití de Barbara Brown
Callicebus barbarabrownae Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
En perill crític
UICN39929 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdrePrimates
FamíliaPitheciidae
GènereCallicebus
EspècieCallicebus barbarabrownae Modifica el valor a Wikidata
(Hershkovitz, 1990)
Nomenclatura
EpònimBarbara Elaine Ruth Brown Modifica el valor a Wikidata
ProtònimCallicebus personatus barbarabrownae Modifica el valor a Wikidata
Distribució

Modifica el valor a Wikidata

El tití de Barbara Brown (Callicebus barbarabrownae) és una espècie de tití pertanyent a la família Pitheciidae, tot i que abans fou considerada una subespècie de Callicebus personatus.[1][2]

Descripció[modifica]

Reproducció[modifica]

És monògam i els grups són formats pels pares i la seva progènie. Les femelles pareixen cada any (durant l'estació humida) una ventrada d'una sola cria després d'un període de gestació de 5-6 mesos. Els joves creixen ràpidament fins a arribar a la mida adulta en deu mesos.[5][3]

Alimentació[modifica]

Menja fruits, fulles i insectes. Els mascles condueixen el grup mentre mengen amb una gran varietat de vocalitzacions i senyals visuals.[6]

Hàbitat[modifica]

La majoria de les poblacions es troba en àrees de matollars secs i prefereixen viure en els dossers molt densos dels boscos entre 240 i 900 m d'altitud. Probablement, baixa poques vegades a terra.[7]

Distribució geogràfica[modifica]

És un endemisme de la caatinga del nord-est del Brasil: estats de Bahia i Sergipe. El gruix de la població es troba a la zona compresa entre el riu Paraguaçu al nord i Salvador de Bahia al sud.[8]

Costums[modifica]

  • Les parelles reproductores reforcen el seu vincle afectiu entrellaçant llurs cues.[9]
  • Travessa el dosser amb un pas característic, grimpant per les branques amb les quatre extremitats i emprant les seves poderoses potes posteriors per saltar distàncies espectaculars.
  • Mentre descansa, la cua li penja verticalment sobre una branca.
  • És més actiu a trenc d'alba i al capvespre, descansa al migdia i a la nit dorm en arbres curosament seleccionats per evitar els depredadors.[6][9]

Estat de conservació[modifica]

Només en queden 250 individus en estat salvatge. Les seves principals amenaces són la pèrdua, la fragmentació i la degradació del seu hàbitat (a causa de l'expansió urbana, les activitats ramaderes, la construcció de noves autopistes, la desforestació, el desenvolupament de les plantacions de cafè i de canya de sucre, etc.), els accidents que pateixen per col·lisions a les carreteres i electrocucions a les línies elèctriques, la depredació per part d'animals domèstics i la seva captura per fer-los servir com a animal de companyia.[7]

Referències[modifica]

  1. Hershkovitz, P., 1990. Titis, New World monkeys of the genus Callicebus (Cebidae, Platyrrhini): a preliminary taxonomic review. Fieldiana: Zoology, 55: 1-109.
  2. Kobayashi, S. i Langguth, A., 1999. A new species of titi monkey, Callicebus Thomas, from north-eastern Brazil (Primates, Cebidae). Revista Brasileira de Zoologia, 16: 531-551.
  3. 3,0 3,1 Nowak, R.M., 1999. Mammals of the World. The Johns Hopkins University Press, Baltimore.
  4. Van Roosmalen, M.G.M., Tomas van Roosmalen i Russell A. Mittermeier, 2002: A Taxonomic Review of the Titi Monkeys, Genus Callicebus Thomas 1903, with the Description of two New Species: Callicebus bernhardi and Callicebus stephennashi, from Brazilian Amazonia. A: Neotropical Primates 10, 1-52. [1] Arxivat 2011-10-01 a Wayback Machine.
  5. Macdonald, D.W., 2009. The Encyclopedia of Mammals. Oxford University Press, Oxford.
  6. 6,0 6,1 ARKive[Enllaç no actiu] (anglès)
  7. 7,0 7,1 Printes, R.C; Jerusalinsky, L; Alonso, A.C.; Mittermeier, R.A. (2021). "Callicebus barbarabrownae (amended version of 2020 assessment)." 2021 Llista Vermella de la UICN. Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, edició 2021. [Consulta: 12 abril 2023]
  8. Marinho Filho, J. i Veríssimo, E.W., 1997. The rediscovery of Callicebus personatus barbarabrownae in northeastern Brazil with a new western limit to its distribution. Primates, 38: 429-433.
  9. 9,0 9,1 Nowak, R.M., 1999.

Enllaços externs[modifica]