Tit Estatili Taure (cònsol 26 aC)
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | c. 80 aC  antiga Roma | ||
| Mort | c. 10 aC (69/70 anys) | ||
| Pretor urbà | |||
| valor desconegut – valor desconegut | |||
| Cònsol romà | |||
| 37 aC – 37 aC | |||
| Proconsul prouinciae Africae | |||
| 36 aC – 34 aC | |||
| Procònsol | |||
| 34 aC – 32 aC | |||
| Proconsul prouinciae Achaiae | |||
| 32 aC – 31 aC | |||
Curio maximus (en)  | |||
| 31 aC – 31 aC | |||
| Cònsol romà | |||
| 26 aC – 26 aC | |||
| Prefecte de la ciutat | |||
| Senador romà | |||
| | |||
| Activitat | |||
| Ocupació | polític, militar | ||
| Període | República Romana tardana i Alt Imperi Romà | ||
| Família | |||
| Cònjuge | Cornèlia Sisenna | ||
| Fills | Statilius Taurus, Sisenna Estatili Taure, Titus Estatili Taure | ||
| Pares | valor desconegut i valor desconegut | ||
Tit Estatili Taure (en llatí: Titus Statilius Taurus) va ser un destacat general d'Octavi August i magistrat romà. Estatili era un homo novus arribat de la Lucània, i pertanyia a la gens Estatília.
Al començament del Segon Triumvirat, Estatili fou seguidor de Marc Antoni, que va elegir com a cònsol el 37 aC.[1] Va dirigir la flota de Marc Antoni que va sortir de Tarent en la guerra contra Sext Pompeu i va fer un bon servei durant la guerra.[2]
Després de la fugida de Pompeu, Taure va anar a Àfrica, que va assegurar sense problemes per a Octavi. L'any 34 aC va rebre els honors del triomf pel seu succés a Àfrica, i el mateix any va acompanyar a Octavi a Dalmàcia, que el va deixar amb el comandament de l'exèrcit quan el futur emperador va tornar a Roma.[2] De tornada a Roma, promogué la construcció del primer amfiteatre (en), acabat el 29 aC.[1] El poble, agraït, li va permetre que nomenàs un dels pretors cada any. Aquest amfiteatre es va cremar quan hi va haver l'incendi de Roma en temps de Neró.[3]
A la batalla d'Àccium l'any 31 aC, va dirigir les forces de terra d'Octavià. L'any 30 aC, quan Octavià va ser cònsol, Taure va construir un amfiteatre de pedra a càrrec seu, que va inaugurar amb un gran espectacle de gladiadors. L'any 29 aC va derrotar els càntabres, àsturs i vacceus en les Guerres càntabres, i, retornat a Roma, va ser nomenat cònsol l'any 26 aC.[1][2]
L'any 16 aC, quan August va anar a la Gàl·lia, li va deixar el govern de Roma i Itàlia amb el títol de praefectus urbi.[2]
Estatili es va casar amb una dona de nom desconegut, que alguns han suposat que s'anomenava Cornèlia Sisenna.[4] Pel que fa a la seva descendència, costa distingir personatges. El triumvir monetal del mateix nom s'ha suposat que podria ser el mateix Estatili,[2] o bé un fill del mateix nom.[5] Aquest fill podria ser el pare de Sisenna Estatili Taure, cònsol l'any 16, i Tit Estatili Taure, cònsol l'any 11,[6] o bé ser germans seus i fill d'Estatili Taure el major.[5] També sembla que va tenir una filla, Estatília, casada amb Luci Calpurni Pisó, cònsol l'any 1 aC.
Referències
[modifica]- 1 2 3 Goldsworthy, Adrian. Augustus: First Emperor of Rome. Yale University Press, 2014, p. 178. ISBN 9780300178722.
- 1 2 3 4 5 Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Volum III. Londres: John Murray, 1876, p. 985.
- ↑ de la Plaza Escudero, Lorenzo. Diccionario visual de términos arquitectónicos. 2a edició. Madrid: Ediciones Cátedra, 2009, p. 50. ISBN 9788437625065.
- ↑ Stern, Gaius «T. Statilius Taurus, Augustus' Left-hand Man». Classical Association of the Middle West and South, 2008.
- 1 2 Syme, Ronald. Augustan Aristocracy. Oxford University Press, 1989, p. 376-377. ISBN 9780198147312.
- ↑ Nagl, Alfred. «Statilius 34». A: Realencyclopädie der classischen Altertumswissenschaft. Vol. III A,2, 1929.