Àsturs

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de grup humàÀsturs
Tipus grup
Mapa de distribució
Conventus Asturum.jpg
Modifica dades a Wikidata

Els àsturs (llatí Astures) foren un poble de la Tarraconense de possible origen celta, que habitaven part de l'actual d'Astúries quasi tota la província de Lleó i algunes comarques de Zamora i Galícia. Les muntanyes els van dividir en dues parts: els de la costa, anomenats Àsturs Transmontans, i els de l'interior, anomenats Àsturs Augustans. Plini diu que eren uns 240.000 dividits en 22 tribus (només se'n conserven els noms de 12: Lanciatis, Brigaecinis, Bedunensis, Orniacis, Lungonis, Saelinis, Superatis, Amacis, Tiburis, Egurris o Gigurri, Paesicis i Zoelais).

El seu país tenia moltes mines, especialment d'or, i també cavalls de molta qualitat (un cavall astur era un asturcó). El poble era salvatge i aficionat a la guerra.

El 25 aC foren derrotats per Octavi August durant les guerres càntabres, a la riba del riu Astura i es van retirar a Lància que fou conquerida. Els àsturs al sud de les muntanyes van quedar sotmesos però la resta va seguir de fet independent durant algun temps més.

Ciutats[modifica]

La capital dels àsturs fou Asturica Augusta (avui Astorga) que fou seu de convent jurídic. Altres ciutats foren: Forum Cigurrorum capital dels Cigurris; Nemetobriga capital dels Tiburis; Lància (potser Sollanco o Mansilla); Camala (potser Cea); Bedúnia (potser La Bañeza) capital del Bedunensis; Brigaecium (segurament Benavent), capital dels Brigaecinis. A la part entre les muntanyes i la costa cal esmentar a Lucus Asturum (Lugo de Llanera); Noega (Gijón); Flavionavia (Avilés); Intercàtia, la capital dels Orniacis; Pelontium, la capital dels Lungonis; Nardinium, la capital dels Saelinis; i Petavonium, capital dels Superatis.

Els Tiburs[modifica]

Un dels grups àsturs fou el dels tiburs (llatí Tiburi). Van viure a la comarca actual de Trives, a l'actual província d'Ourense; la seva capital, Nemetobriga, fou identificada ja al s. XVIII amb una petita localitat anomenada avui dia Mendoia (nom que és l'evolució de Nemetobriga al gallec).[1]

Referències[modifica]

  1. Moralejo Abelardo, Toponimia gallega y leonesa