Bràcars
 La Península Ibèrica cap al 300 aC | |
| Tipus | tribu |
|---|---|
| Part de | galaics |
| Grups relacionats | quaquerns, seurri i turods |
| Geografia | |
| Originari de | Districte de Braga (Portugal)  |
| Estat | Portugal |
Els bràcars o galaics bràcars (llatí: Bracari o Gallaeci/Callaeci Bracari) eren els pobles celtes que habitaven la part sud de la província romana de Gal·lècia (Gallaecia).[1]
Els bràcars van rebre el seu nom de la seva ciutat principal, Bracara Augusta (Braga) i vivien entre el Duero i el Miño al sud dels lucenses. Braga fou capçalera d'un convent jurídic.
Plini el Vell esmenta com a subtribus dels bràcars als bibali, coelerini, hequaesi, limici i querquerni i Claudi Ptolemeu als turodi, nemetatae, coelerini, bibali, limici (al riu Limia), luanci, gruii o gravii o grovii, quacerni, lubaeni i narbasi.
Referències[modifica]
- ↑ Coutinhas, José Manuel (2006), Aproximação à identidade etno-cultural dos Callaici Bracari, Porto
| Hispània Nord-occidental | .jpg) | |
|---|---|---|
| Sinus Cantabrorum (*) | ||
| Celtibèria (Celtibers) | ||
| Hispània central i meridional | ||
| Lusitània | ||
* (En cursiva, tribus pre-celtes assimilades) | ||
