Tit Quint Cincinnat Penne

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaTit Quint Cincinnat Penne
Nom original (la) Titus Quinctius Cincinnatus Poenus
Biografia
Naixement segle V aC
Roma
Floruit segle V aC
  Senador romà 

valor desconegut – valor desconegut
  Cònsol romà 

431 aC – 431 aC
Juntament amb: Gai Juli Mentó

  Tribú amb potestat consular 

Activitat
Ocupació Polític i militar
Període Early Roman Republic Tradueix
Família
Pare Luci Quint Cincinnat I
Germans Luci Quint Cincinnat II i Quint Quint Cincinnat I
Modifica les dades a Wikidata

Tit Quint Cincinnat Penne (en llatí T. Quinctius L. F. L. N. Cincinnatus Pennus) va ser un magistrat romà. Era fill de L. Quinctius L. F. L. N. Cincinnatus i gendre d'Aule Postumi Tubert. Formava part de la gens Quíntia i era de la família dels Cincinnat.

Va ser elegit cònsol l'any 431 aC. En aquest any els eques i els volscs van tornar a atacar a Roma i van acampar al Mont Àlgid. Cincinnat i el seu col·lega en el càrrec, Gai Juli Mentó, estaven mal avinguts, cosa que va preocupar al senat. El perill era important i el senat va decidir nomenar un dictador, però els cònsols van mostrar forta oposició. Els tribuns de la plebs van recolzar la proposta i finalment Cincinnat va nomenar dictador al seu sogre Postumi Tubert. Amb dos exèrcits separats, Cincinnat i Postumi van derrotar els eques i volscs.

Cincinnat va ser altre cop cònsol l'any 428 aC i tribú amb potestat consolar el 426 aC. Aquest darrer any, amb dos col·legues va dirigir la lluita contra Veïs i Fidenes, en la que Fidenes es va aliar una vegada més amb Veïs però la ciutat va ser altre cop ocupada per Tit Quint Cincinnat que la va incendiar i va vendre els habitants com a esclaus. Pel seu mal comportament en la lluita contra Veïs va ser portat a judici, però es va considerar el seu bon servei amb el dictador Postumi i va ser absolt.[1]

Referències[modifica]

  1. Smith, William (ed.). Dictionary of greek and roman biography and mythology. Vol. I. London: Walton and Maberly, 1841, p. 752.