Tocata y fuga de Lolita
 | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Antonio Drove  |
| Protagonistes | |
| Producció | Ágata Films S.A. |
| Guió | José Luis Dibildos |
| Música | Carmelo Bernaola |
| Fotografia | Manuel Rojas |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Espanya |
| Estrena | 1974 |
| Durada | 87 min |
| Idioma original | castellà |
| Descripció | |
| Gènere | comèdia |
   
| |
Tocata y fuga de Lolita és una pel·lícula de 1974 dirigida per Antonio Drove.[1]
Argument
[modifica]Carlos, un vidu de quaranta anys, viu amb la seva filla Lolita i amb la seva germana Merche. Carlos és candidat a procurador en Corts, per la qual cosa viatja amb freqüència fora de Madrid. En un d'aquests viatges, es veu obligat a tornar precipitadament quan la seva germana li comunica que la seva filla ha marxat de casa per a viure amb unes amigues. En lloc d'escandalitzar-se, Carlos es fica en el món juvenil de la seva filla i els seus amics, entre els quals es troba Nicolai, un hippie bohemi, xicot de Lolita. Aquesta li diu al seu pare que Nicolai és promès d'Ana, i no li conta que viu en el mateix apartament que elles. Així, Carlos, que està interessat per Ana, s'introdueix en el grup, fins i tot es vesteix com ells per a conquistar Ana.[2]
Repartiment
[modifica]- Arturo Fernández - Carlos
- Amparo Muñoz - Lolita
- Francisco Algora - Nicolai
- Enriqueta Carballeira - Rosa
- Manuel Alexandre - Antonio Azón
- Pauline Challenor -Ana
- María Luisa Merlo - Olga
- Laly Soldevila - Merche
Producció
[modifica]Va estar subscrita pel productor José Luis Dibildos qui va finançar una sèrie de pel·lícules a través de la productora Àgata Films, en un intent de fer un cinema socialment compromès però que fora comercial. Evitant caure en el recurs del riure fàcil creant personatges amb una psicologia molt marcada, la pel·lícula critica la hipocresia sexual de la societat sumant-se a la resta de la sèrie de comèdies crítiques amb les convencions socials on es troben tan variats com la immigració (Españolas en París), el masclisme (La mujer es cosa de hombres), o la publicitat (Vida conyugal sana).[3]
Premis
[modifica]30a edició de les Medalles del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics[4]
| Categoria | Candidat | Resultat |
|---|---|---|
| Millor actor | Francisco Algora | Guanyador |
| Premi revelació | Antonio Drove | Guanyador |
Referències
[modifica]- ↑ Tocata y fuga de Lolita a Historia de nuestro cine, rtve.es
- ↑ Tocata y fuga de Lolita a fotogramas.es
- ↑ Tocata y fuga de Lolita (1974) ¿diferencias generacionales o choque entre dos Españas? Arxivat 2019-05-02 a Wayback Machine. per Ana Asión Suñer A: IV Congreso Internacional Historia, arte y literatura en el cine en español y portugués: estudios y perspectivas: Salamanca, 28-30 de junio de 2017 / coord. por Esther Gambi Giménez; María Marcos Ramos (ed. lit.), 2017, págs. 185-199]
- ↑ «Premios del CEC a la producción española de 1974». CEC. Arxivat de l'original el 2021-05-06. [Consulta: 22 desembre 2018].