Toh, è morta la nonna!

Toh, è morta la nonna!

Fitxa
Direcció	Mario Monicelli
Protagonistes	Sergio Tofano Carole André Luigi Bonos Wanda Capodaglio Peter Chatel Valentina Cortese Riccardo Garrone Ray Lovelock Giorgio Piazza Gastone Pescucci Claudio Trionfi
Producció	Franco Cristaldi
Guió	Luigi Malerba i Mario Monicelli
Música	Piero Piccioni
Fotografia	Luigi Kuveiller
Muntatge	Ruggero Mastroianni
Dades i xifres
País d'origen	Itàlia
Estrena	1969
Durada	89 min
Idioma original	italià
Color	en color
Descripció
Gènere	comèdia

Toh, è morta la nonna! és una pel·lícula italiana del 1969 dirigida per Mario Monicelli.

Argument

Adelaide, propietària d'una important empresa de productes insecticides, mor sobtadament: els seus familiars, vinguts de diferents punts d'Itàlia, intenten prendre possessió de la seva herència eliminant-se mútuament. Entre els familiars, només destaca el jove nebot Carlo Alberto, que també és l'únic que ha tingut una relació desinteressada amb la seva àvia Adelaide. Relació que continua amb l'esperit de l'àvia. Així que li toca convertir-se en el nou mestre de l'empresa familiar; en comptes d'esprai, però, prefereix produir bombes per destruir el sistema capitalista.

Repartiment

• Wanda Capodaglio: Nonna
• Valentina Cortese: Ornella
• Carole André: Claretta
• Ray Lovelock: Carlo Alberto
• Giorgio Piazza: Italo
• Helene Ronee: Titina
• Riccardo Garrone: Galeazzo
• Gigi De Vittorio: Don Mario
• Giordano Scolari: Carlo Maria
• Sergio Tofano: Nonno
• Vera Gherarducci: Gigliola
• Gastone Pescucci: Amedeo
• Sirena Adgemova: Sparta
• Gigi Bonos
• Peter Chatel: Guido
• Giuseppina Cozzi
• Mario Frescura
• Giacomo Rizzo: albergatore

Notes de producció

La pel·lícula es va rodar gairebé íntegrament al llac Maggiore, a Stresa. De fet, a la pel·lícula, la casa d'Adelaide i el seu marit és una vil·la de Felice Riva (Villa Riva), situada a la localitat d'Alpino. Era especialment adequat per a la construcció recent (en aquella època) i per als mobles futuristes, que preveien que s'utilitzaran en la dècada següent.

A la història, ambientada en una família de classe alta, Monicelli va intentar inserir, a través de les figures juvenils, el clima de protesta.

Com va admetre el mateix Monicelli: «Comercialment parlant, aquesta pel·lícula va ser un desastre sense precedents, però m'agrada molt per la forma en què va ser rodada, amb plans fixos, com a l'era del cinema mut».

Enllaços externs

• Toh, è morta la nonna! a YouTube