Tomàs Milans i Godayol

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaTomàs Milans i Godayol
Biografia
Naixement1672 Modifica el valor a Wikidata
Canet de Mar (Maresme) Modifica el valor a Wikidata
Mort1742 Modifica el valor a Wikidata (69/70 anys)
Canet de Mar (Maresme)
Activitat
OcupacióDirecció musical
compositor
EstilBarroc
Família
GermansCarles Milans i Godayol Modifica el valor a Wikidata
ParentsTomàs Milans i Campús (fill del germà) Modifica el valor a Wikidata

Tomàs Milans i Godayol (Canet de Mar, Maresme, 1672 - Canet de Mar, 1742) fou un destacat músic i compositor català del segle xviii.

Biografia[modifica]

Era fill de Marc Antoni Milans i Macià (Canet de Mar, 1625 - 1708) i de Marianna Godayol, filla d'Espinelves, que van confiar la seva educació musical, i la del seu germà Carles a sant Josep Oriol, beneficiat de l'església de Santa Maria del Pi de Barcelona, que guardava una estreta relació familiar amb els Milans. Josep Oriol va aconseguir el seu ingrés com escolà de la capella del Palau de la Comtessa, de la que anys més tard seria el director.[1]

Al llarg de la seva carrera, Milans ocupà dos càrrecs de màxima importància en el món musical de la Catalunya del seu temps: la direcció musical de la Capella del Palau de la Comtessa (1701) -al palau del virrei, era el centre més elitista del país- i, després de 1714 i fins al 1733, la direcció de la capella de música de la catedral de Girona. Va venir a Girona per l’interès del capítol catedralici. Va respondre a les expectatives, ja que a la seu gironina Milans va desenvolupar amb zel una tasca notable i prolífica fins es va jubilar del seu càrrec. Val a dir també que més endavant, jubilat i tot, va continuar a la capella com a segon arpista i, en absència del mestre Gònima, com a director substitut.[2]

L'any 1995 Josep Rovira Fors ja deia que «Tomàs Milans no solament va ser un dels músics més destacats de la seva època, sinó que un dels compositors més ben relacionats». Milans fou coetani de Francesc Valls i Josep Picanyol. Picanyol, que era deixeble de Francesc Valls, l'any 1726 va succeir Milans a la catedral de Barcelona i va ser-ne el titular fins que el 1736 va anar de mestre de capella al cèlebre convent de les Descalzas (Madrid): el punt de màxima categoria musical de tots els regnes de la corona d'Espanya.[3] Picanyol, igual que Milans, era partidari decidit del mestissatge de la música local amb els nous corrents que arribaven d'Itàlia. Després del Concili de Trento la música religiosa s'havia escampat d'una manera com no s'havia produït amb anterioritat, i això es va produir sobretot durant els segles XVI, XVII i XVIII. Aquest expansió coincidí amb els orígens i el primer -i més important- creixement de Canet com a població. La burgesia canetenca, enriquida amb la construcció naval i el comerç marítim d'altura i cabotatge, va destinar abundants recursos a la creació i sosteniment de la capella de música de l'església parroquial, amb un grup de músics i compositors que en van ser els creadors materials, tant amb partitures pròpies com recercades i intercanviades amb altres arxius.

Referències[modifica]

  1. Soler, Jordi «Els Milans de Canet, un llinatge de la burgesia canetenca de metges, comerciants i músics». El Sot de l'Aubó, N.30, 2009 [Consulta: 10 juliol 2011].
  2. Pujol i Coll, Josep. «"Tomàs Milans" a El barroc musical gironí».
  3. Mas i Gibert, Xavier «L'arxiu musical de Canet de Mar». El Sot de l'Aubó, N.10, 2004 [Consulta: 10 juliol 2011].

Enllaços externs[modifica]