Tomàs Milans i Godayol

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Tomàs Milans i Godayol
Naixement 1672
Canet de Mar (Maresme)
Mort 1742
Canet de Mar (Maresme)
Ocupació Direcció musical
compositor
Estil Barroc

Tomàs Milans i Godayol (Canet de Mar, Maresme, 1672 - Canet de Mar, 1742) fou un destacat músic i compositor català del segle XVIII.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Era fill de Marc Antoni Milans i Macià (Canet de Mar, 1625 - 1708) i de Marianna Godayol, filla d'Espinelves, que van confiar la seva educació musical, i la del seu germà Carles a sant Josep Oriol, beneficiat de l'església de Santa Maria del Pi de Barcelona, que guardava una estreta relació familiar amb els Milans. Josep Oriol va aconseguir el seu ingrés com escolà de la capella del Palau de la Comtessa, de la que anys més tard seria el director.[1]

Al llarg de la seva carrera, Milans ocupà dos càrrecs de màxima importància en el món musical de la Catalunya del seu temps: la direcció musical de la Capella del Palau de la Comtessa (1701) -al palau del virrei, era el centre més elitista del país- i, després de 1714 i fins al 1733, la direcció de la capella de música de la catedral de Girona. L'any 1995 Josep Rovira Fors ja deia que «Tomàs Milans no solament va ser un dels músics més destacats de la seva època, sinó que un dels compositors més ben relacionats». Milans fou coetani de Francesc Valls i Josep Picanyol. Picanyol, que era deixeble de Francesc Valls, l'any 1726 va succeir Milans a la catedral de Barcelona i va ser-ne el titular fins que el 1736 va anar de mestre de capella al cèlebre convent de les Descalzas (Madrid): el punt de màxima categoria musical de tots els regnes de la corona d'Espanya.[2] Picanyol, igual que Milans, era partidari decidit del mestissatge de la música local amb els nous corrents que arribaven d'Itàlia. Després del Concili de Trento la música religiosa s'havia escampat d'una manera com no s'havia produït amb anterioritat, i això es va produir sobretot durant els segles XVI, XVII i XVIII. Aquest expansió coincidí amb els orígens i el primer -i més important- creixement de Canet com a població. La burgesia canetenca, enriquida amb la construcció naval i el comerç marítim d'altura i cabotatge, va destinar abundants recursos a la creació i sosteniment de la capella de música de l'església parroquial, amb un grup de músics i compositors que en van ser els creadors materials, tant amb partitures pròpies com recercades i intercanviades amb altres arxius.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Soler, Jordi. «Els Milans de Canet, un llinatge de la burgesia canetenca de metges, comerciants i músics». El Sot de l'Aubó, N.30, 2009 [Consulta: 10 juliol 2011].
  2. Mas i Gibert, Xavier. «L'arxiu musical de Canet de Mar». El Sot de l'Aubó, N.10, 2004 [Consulta: 10 juliol 2011].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]