Tommaso Ceva
Biografia | |
---|---|
Naixement | 20 desembre 1648 Milà (Imperi Espanyol) |
Mort | 3 febrer 1737 (88 anys) Milà (Imperi Habsburg) |
Religió | Catolicisme |
Activitat | |
Lloc de treball | Milà |
Ocupació | matemàtic, escriptor, poeta |
Organització | Col·legi jesuïta de Brera |
Membre de | |
Alumnes | Giovanni Girolamo Saccheri |
Nom de ploma | Callimaco Neridio |
Orde religiós | Companyia de Jesús |
Família | |
Germans | Giovanni Ceva |
Parents | Carlo Francesco Ceva, cosí |
Tommaso Ceva (Milà, 20 de desembre de 1648 - Milà, 3 de febrer de 1737) va ser un matemàtic i poeta italià del segle xvii. Ceva va escriure obres matemàtiques, poètiques, històriques i filosòfiques. Entre les primeres destaquen els seus Opuscula Mathematica (1699) en els que tracta l'aritmètica, les mitjanes geomètriques harmòniques, la cicloide, les corbes i funcions còniques d'ordre superior i la gravetat. Entre les històriques hi ha la biografia del poeta Francesco de Lemene (1706) i de les filosòfiques la Philosophia novo-antiqua (1699) en la que tracta de conciliar el pensament racional i empíric amb la tradició religiosa, critican durament l'atomisme de Lucreci, Gassendi i Descartes.[1][2] Potser la seva obra més original[3] és el seu poema Jesus Puer (1690).[4] També se'l va anomenar poeta de la natura per les seves Sylvae poeticae (1699).
Fill de Carlo Francesco Ceva, un ric comerciant milanès que també havia sigut recaptador d'imposts, i germà del també reconegut matemàtic Giovanni Ceva. Rebé les seves primeres ensenyances al Col·legi de Brera, la principal institució educativa dels jesuïtes a Milà i el 1663 va ingressar a la Companyia de Jesús.[5] Després de completar els seus estudis a Gènova i Niça,[6] va retornar a Milà el 1675 per a convertir-se en professor del Col·legi de Brera, càrrec que va mantenir fins a la seva mort.[5] El 1682 va pronunciar els seus vots al mateix col·legi. Va ser membre de la Accademia dell'Arcadia[7] que defensava la creació literària més vinculada a la realitat;[8] per això, Ceva va definir la poesia com un somni en presència de la Raó.[9]
Referències
[modifica]- ↑ Simonutti, 1989, p. 1019.
- ↑ Haskell, 2003, p. 178-179.
- ↑ Guidetti, 2011, p. 743.
- ↑ Lombardi, 2010, p. 425.
- ↑ 5,0 5,1 Zanlonghi, 2006, p. 548.
- ↑ O'Connor i Robertson, McTutor History of Mathemarics. No corroborat per altres fonts.
- ↑ Colombo, 2011, p. 86.
- ↑ Mombelli, 2021, p. 29.
- ↑ Zanlonghi, 2006, p. 539-540.
Bibliografia
[modifica]- Colombo, Emanuele «Milão bilíngue: o jesuíta Tommaso Ceva (1648-1737)» (en portuguès). Letras, Num. 43, 2011, pàg. 85-107. DOI: 10.5902/21761485. ISSN: 2176-1485.
- Guidetti, A. «CEVA, Tommaso». A: O'Neill, Charles E.; Domínguez, Joaquín María (eds.). Diccionario histórico de la Compañía de Jesús (en castellà). Universidad Pontificia de Comillas, 2011, p. 743. ISBN 84-8468-037-1.
- Haskell, Yasmin Annabelle. Loyola's Bees: Ideology and Industry in Jesuit Latin Didactic Poetry (en anglès). Oxford University Press, 2003. ISBN 0-19-726284-8.
- Lombardi, Maria Maddalena «Prime avvisaglie d'Arcadia nel "Iesus puer" di Tommaso Ceva» (en italià). Strumenti critici, Num. 3, 2010, pàg. 425-436. DOI: 10.1419/32996. ISSN: 0039-2618.
- Mombelli, Davide. La polémica hispano-italiana (en castellà). Editorial Verbum, 2021. ISBN 978-84-1337-652-3.
- Simonutti, Luisa «Guido Grandi, scienziato e polemista, e la sua controversia con Tommaso Ceva» (en italià). Annali della Scuola Normale Superiore di Pisa, Vol. 19, Num. 3, 1989, pàg. 1001-1026. ISSN: 0392-095X.
- Zanlonghi, Giovanna. «The Jesuit Stage and Theatre in Milan during the Eighteenth Century». A: John W. O'Malley et al. (eds.). The Jesuits II: Cultures, Sciences, and the Arts, 1540-1773 (en anglès). University of Torornto Press, 2006, p. 530-549. ISBN 0-8020-3861-1.
Enllaços externs
[modifica]- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Tommaso Ceva» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Oettel, Herbert. «Ceva, Tomasso» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 27 juliol 2014].
- Westfall, Richard S. «Ceva, Tomasso» (en anglès). The Galileo Project, 1995. [Consulta: 27 octubre 2024].
- Gronda, Giovanna. «CEVA, Tomasso» (en italià). Dizionario Biografico degli Italiani, 1980. [Consulta: 27 octubre 2024].