Tonko Maroević

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaTonko Maroević
Biografia
Naixement22 octubre 1941 Modifica el valor a Wikidata
Split (Croàcia) Modifica el valor a Wikidata
Mort11 agost 2020 Modifica el valor a Wikidata (78 anys)
Stari Grad (Croàcia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPoeta, assagista, traductor, historiador de l'art, crític d'art i crític literari Modifica el valor a Wikidata
Membre de

Tonko Maroević (Split, 22 d'octubre de 1941 - Stari Grad, 11 d'agost de 2020) va ser un poeta, assagista, traductor, historiador de l'art, crític d'art i crític literari croat.[1][2][3]

Es va graduar al Gimnàs Clàssic de Split. Es va llicenciar en literatura comparada i història de l'art a la Facultat de Filosofia de Zagreb, on es va doctorar el 1976 amb la tesi de Belles arts en literatura croata de l'actualitat moderna. A la mateixa facultat va ser ajudant al Departament d'Història de l'Art entre 1965 i 1970. Des del 1970, fins que es va jubilar el 2011, va treballar a l'Institut d'Història de l'Art de Zagreb, on va exercir com a professor d'història de l'art. Paral·lelament va desenvolupar una intensa activitat com a poeta, crític literari i d'art i traductor. Des de 2002 era acadèmic de l'Acadèmia de Ciències i Arts de Croàcia (HAZU).[2]

Tonko Maroević era un humanista i un home curiós que s'interessava per moltíssims assumptes. Com a poeta, pertanyia a una generació que s'havia esforçat per introduir nous referents en la literatura croata, com ara Borges, de qui va traduir diverses obres i a qui va dedicar uns quants assajos. És en aquest context on encaixa inicialment l'acostament a la literatura catalana, a més de l'interès per l'obra d'artistes com Miró, Brossa o Tàpies. Després de diverses publicacions en revistes i antologies de poesia universal, aquesta dedicació cristal·litzà en una antologia, Bikova koža (La pell de brau), de 1987, que recollia textos de poetes del segle xx, des de Maragall fins a Pere Gimferrer.[2] Pocs mesos abans de la seva mort havia participat en la promoció de l'obra de Carles Torner. També havia escrit l'apartat dedicat a la literatura catalana en la història de la literatura mundial, publicada en croat.[1] La seva poesia va aparèixer en col·leccions de poemes en prosa Examples (1965) i Blind Eye (1969) com a part de la generació reunida al voltant de la revista Razlog. En una etapa posterior, la seva poesia abunda en referències intertextuals i metatextuals, i es caracteritzà per un retorn al vers enquadernat i a les formes tradicionals, del que en són exemples Motif Genoveva (1986), Trag roga, ne bez vraga (1987), Četveroručno (1992), Sonetna struka (1992), Black & Light: versió of occasion (1995), Row of Sludge, Row of Foam (2013). Va publicar els seus poemes seleccionats en 2009 en la col·lecció Woods and Stones.[4]

En la seva faceta de traductor, l'italià ha estat la llengua de la qual més ha traduït tant autors contemporanis (Luigi Pirandello, Umberto Saba, Edoardo Sanguineti), com poetes medievals i del Renaixement (Dante, Petrarca). Un dels seus interessos era fer parlar en croat els poetes petrarquistes d'expressió italiana de la costa de Dalmàcia. A més de l'italià, però, Maroević va traduir del castellà (sobretot Borges), del francès (Queneau), del grec (Kavafis), de l'eslovè i del català.[2] Pel que fa al català, havia portat al croat els versos de Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Salvador Espriu, Montserrat Abelló, Joan Maragall o Joan Salvat-Papasseit.[1]

Maroević va ser un dels grans promotors del PEN Club a Croàcia, a través del qual va organitzar l'important trobada a Dubrovnik l'any 1993, quan Croàcia ja havia proclamat la independència però encara patia la guerra d'agressió per part de Iugoslàvia.[1]

Va ser membre de diverses comissions i jurats. Va obtenir nombrosos premis i reconeixements.[3]

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]