Tornafort
| ||||
| Localització | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Estat | Espanya | |||
| Comunitat autònoma | Catalunya | |||
| Província | província de Lleida | |||
| Comarca | Pallars Sobirà | |||
| Municipi | Soriguera  | |||
| Població humana | ||||
| Població | 33 (2019) | |||
| Geografia | ||||
| Altitud | 1.297,4 m | |||
| Dades històriques | ||||
| Festa patronal | Darrer cap de setmana d'agost | |||
| Codi INE | 25208001200 | |||
| Codi IDESCAT | 7006830008 | |||
.jpeg)
Tornafort és un poble del municipi de Soriguera, a la comarca del Pallars Sobirà,[1] que forma una entitat municipal descentralitzada pròpia, creada el 2004.[2] Històricament va formar part del Vescomtat de Vilamur. Segons Joan Coromines,[3] Tornafort és un topònim ja construït en català medieval a partir de l'expressió torna't fort, amb què es volia manifestar el desig sobre el castell que hi havia en aquest lloc. Ja pertanyia a l'antic terme de Soriguera abans que hi fos annexat el d'Estac.
Geografia
[modifica]És a la part central del terme, dalt d'un turó al vessant nord de la muntanya de Baén, en un coll per on passa el camí que comunica Malmercat i la vall de la Noguera Pallaresa (per mitjà de la carretera local LV-5131) amb Puigforniu i Soriguera, a través d'un vial asfaltat. També sortia de Tornafort el camí per anar a Freixa. Està emmarcat al sud pel tossal del Puial (1.914 m). Els boscos del terme es troben dins els límits del Parc Natural de l'Alt Pirineu. L'any 2010 tenia 36 habitants, amb la qual cosa era el quart nucli més poblat del municipi, després de Vilamur, Llagunes i Baro. La seva església, dedicada a Santa Coloma, depèn de la de Malmercat.
Tornafort és als vessants est, sud i sud-oest del turó que domina el poble, que es troba aglomerat i escalonat a quatre nivells diferents, entre els quals discorren els carrers de la població. L'església de Santa Coloma és al bell mig del nucli, amb una placeta davant seu. Prop del poble hi ha també les restes de la capella de Santa Maria.
Les cases del poble són:[4]
|
|
|
|
|
Història
[modifica]Pascual Madoz dedica un article breu del seu Diccionario geográfico...[5] a Tornafort. Hi diu que és una localitat agregada al districte municipal de Soriguera. Es troba damunt d'un turó envoltat d'altres de més altes, combatuda per tots els vents. El clima hi és fred, per la qual cosa es produeixen inflamacions i pulmonies. Tenia en aquell moment 17 cases, una font amb poca aigua i l'església de Santa Coloma, annexa de la de Malmercat. Les terres són fluixes, muntanyoses i pedregoses, amb algunes plantacions de pins cap al nord. S'hi collia sègol, patates, mongetes i fenc. S'hi criava bestiar de tota mena, preferentment el vacum. Hi havia caça de llebres, perdius i conills. Comptava amb 11 veïns (caps de casa) i 62 ànimes (habitants).
L'Entitat Municipal Descentralitzada de Tornafort va ser creada per Decret de la Presidència de la Generalitat de Catalunya del 20 de juliol del 2004, però no se'n va constituir la Junta Gestora fins al 25 d'agost del 2005, esperant les eleccions locals del 2007, quan en seria elegida la president.
Els pobles constituïts en Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) elegeixen, alhora que l'alcalde i regidors del seu municipi, un president d'EMD. En el cas de Tornafort, aquesta figura ha estat coberta fins ara per:
- Núria Garcia Quera (2005 - 2011) (Junta Gestora i primera elecció en votació popular)
- Rosa Ramoneda i Carrera (2011 - 2015)
- Esther Ramoneda i Monsó (2015 - 2019)
- Francesc Capdevila i Torrell (2019 - actual)
| 1857 | 1888 | 1900 | 1910 | 1920 | 1930 | 1940 | 1950 | 1960 | 1970 | 1981 | 1991 | 2000 | 2002 | 2004 | 2006 | 2008 | 2010 | 2011 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 122 | 120 | 99 | 64 | 118 | 113 | 93 | 103 | 95 | 60 | 31 | 21 | 34 | 34 | 34 | 36 | 32 | 36 | 35 |
Referències
[modifica]- ↑ «Tornafort». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Entitat Municipal Descentralitzada de Tornafort». municat.gencat.cat. [Consulta: 24 agost 2020].
- ↑ Coromines, Joan. «Tornafort». A: Onomasticon Cataloniae. Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana. VII. Sal-Ve. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona "La Caixa", 1997. ISBN 84-7256-854-7.
- ↑ Montaña, Silvio. Noms de cases antigues de la comarca del Pallars Sobirà. Espot: Silvio Montaña, 2004. ISBN 84-609-3099-8.
- ↑ Madoz, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Establecimiento Literario Topográfico, 1845. Edició facsímil: Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar de Pascual Madoz, V. 1. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1985. ISBN 84-7256-256-5.
- ↑ pàgina web Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya (XTEC) del 14.08.2009.
Bibliografia
[modifica]- Iglésies, Josep. El Fogatge de 1553. Estudi i transcripció. II. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajoana, 1981. ISBN 84-232-0189-9.
- Pagès, Montserrat; Castilló, Arcadi. «Soriguera». A: El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0.
Enllaços externs
[modifica]