Torre de Jericó
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Jaciment arqueològic  | |||
| Construcció | mil·lenni VIII aC | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Jericó (Estat de Palestina) | |||
| Localització | Cisjordània | |||
| ||||
La torre de Jericó és una estructura de pedra de 8,5 metres d'alçada construïda durant el període neolític preceràmic A, al voltant de l'any 8000 aC.[1] Fins als descobriments de Göbekli Tepe i de la torre de Tell Qaramel, es considerava el primer edifici de pedra i la primera obra d'arquitectura monumental de la història.[2][3]
La torre destaca la importància de Jericó per a la comprensió dels patrons d'assentament en el període sultanià al Llevant meridional.[4]
Recerca[modifica]
L'antiga muralla de Jericó va ser descoberta per John Garstang durant les excavacions de 1930 a 1936; les va datar cap al 1400 aC i va suggerir que eren les descrites al Llibre de Josuè de la Bíblia.[5] Kathleen Kenyon va descobrir la torre construïda contra la paret a l'interior de la ciutat durant les excavacions del període 1952-1958. Kenyon va aportar proves que ambdues construccions eren molt més antigues, del neolític, i formaven part d'una primera època preurbana.[5]
Estructura[modifica]
La torre es va construir a pedra vista, amb una escala interior de vint-i-dos graons. De forma cònica, la torre té gairebé 9 metres de diàmetre a la base, i disminueix a 7 metres a la part superior. Les parets tenen aproximadament 1,5 metres de gruix.[6] Es calcula que la construcció de la torre va tenir una durada d'11.000 dies laborables.
.JPG)
Ús[modifica]
Els estudis de Ran Barkai i Roy Liran de la Universitat de Tel Aviv publicats el 2011 van suggerir propòsits astronòmics i socials en la construcció de la torre. Mostrat com a un primer exemple d'arqueoastronomia, van utilitzar el modelatge per ordinador per determinar que l'ombra de les muntanyes properes toca primer la torre a la posta de sol del solstici d'estiu i després s'esté per tota la ciutat.[3] Tenint en compte que no es coneixen conflictes a la zona en el moment de la seva construcció, s'ha posat en dubte el propòsit defensiu tant de la torre, com del mur i de la fossa. No s'hi han trobat enterraments i, per tant, s'han descartat les teories de la necròpoli.
Barkai va argumentar que l'estructura podria haver estat utilitzada per a despertar por i inspiració; va argumentar que hauria servit per a convèncer la gent que adoptava una manera de vida més dura (agricultura) i jeràrquica. Va concloure: "Creiem que aquesta torre va ser un dels mecanismes per motivar la gent a prendre part en un estil de vida en comunitat".[1][7]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «'World’s first skyscraper sought to intimidate masses'» (en anglès). The Jerusalem Post, 14-02-2011. [Consulta: 2 octubre 2023].
- ↑ «THE ROUND STONE TOWER OF JERICHO» (en anglès). Esra Magazine. Arxivat de l'original el 2016-11-26. [Consulta: 2 octubre 2023].
- ↑ 3,0 3,1 «Tower of Power: Mystery of Ancient Jericho Monument Revealed» (en anglès). Live Science, 18-02-2011. [Consulta: 2 octubre 2023].
- ↑ Cremin, 2007, p. 209.
- ↑ 5,0 5,1 Bromiley, 1995, p. 275.
- ↑ Bar-Yosef, 1986, p. 157.
- ↑ «Jericho mystery solved: It was a tower of power» (en anglès). NBC News, 19-02-2011. [Consulta: 2 octubre 2023].
Bibliografia[modifica]
- Bar-Yosef, Ofer «The Walls of Jericho: An alternative Interpretation». Current Anthropology, 27, 2. JSTOR: 2742981.
- Bromiley, Geoffrey W. International Standard Bible Encyclopedia: A-D (en anlès). International Standard Bible Encyclopedia: A-D. Wm. B, 1995, p. 1006. ISBN 978-0-8028-3781-3.
- Cremin, Aedeen. Archaeologica (en anglès). frances lincoln ltd, 2007. ISBN 978-0-7112-2822-1.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Torre de Jericó |