Torre de Sant Joan del Clot

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'edifici
Torre de Sant Joan del Clot
Escola Casas. Torre Sant Joan- a1.jpg
Dades
Tipus Edifici Torre de Sant Joan del Clot i edifici
Arquitecte Josep Goday i Casals
Data de creació o fundació p. segle XIII
Característica
Estil arquitectònic noucentisme i arquitectura popular
Altitud 7 m
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaÀmbit Metropolità de Barcelona
ComarcaBarcelonès
MunicipiBarcelona
Localització Pl. Valentí Almirall, 6-9
41° 24′ 32″ N, 2° 11′ 31″ E / 41.4089°N,2.19202°E / 41.4089; 2.19202Coord.: 41° 24′ 32″ N, 2° 11′ 31″ E / 41.4089°N,2.19202°E / 41.4089; 2.19202
Bé cultural d'interès local
Data 26 maig 2000
Identificador 41226
Modifica les dades a Wikidata

La Torre de Sant Joan del Clot - Escoles Casas és un conjunt arquitectònic de tipus rural al Districte de Sant Martí de Barcelona protegit com a bé cultural d'interès local.

Descripció[modifica]

La Torre de Sant Joan del Clot de la Mel (com l'anomenen els documents) té la tipologia pròpia d'una masia, actualment amb edificis annexos. Pati-jardí central, teulats a doble vessant i façanes rectangulars, amb finestrals de volta porxada que envolten la casa.[1]Fou una torre-masia, centre d'explotació agropecuària, de l'orde de Sant Joan de Jerusalem, l'origen de la qual és incert, vers els segles XII-XIII. Fou molt remodelat al llarg dels segles XVII-XIX, a causa de les destruccions patides en les guerres modernes i, finalment, quan el segle passat fou reconvertida en escola pública. L'edifici central, que encara conserva estructures medievals, té pati interior porticat; disposava d'habitatge per un administrador o masover, i d'una capella (avui desafectada), dedicada a Sant Nicolau. Fins al 1890, hom hi celebrà missa la diada de Sant Joan, seguint la tradició dels santjoanistes. Com la major part de béns de l'orde, passà a mans privades, l'any 1852, amb la Desamortització de Madoz.[2]

L'antiga torre de Sant Joan del Clot actualment forma part d'un conjunt edificat que constitueix el grup escolar «Escoles Casas», remodelat l'any 1930 per l'ajuntament de Barcelona segons projecte de l'arquitecte Josep Goday. Com es pot veure a la memòria del projecte (i al mateix edifici), les obres respectaren la construcció històrica que era la torre, tal com l'havien deixat diverses restauracions dels segles XVII i XVIII. Sembla que originàriament l'edifici era una torre de defensa que durant la baixa edat mitjana havia estat engrandida amb construccions annexes ordenades al voltant d'un pati quadrangular, a la manera renaixentista dels palaus o casals catalans. És a dir: el pati amb la galeria porticada, practicable per tot el perímetre, i l'escala de pujar a la planta noble encaixada en un dels racons de la galeria. És probable que aqueixa estructura, restaurada amb un gust una mica dubtós en els darrers anys, dati del segle XVI, ja que les obres fetes del XVII en endavant van ser principalment restauracions.[3]

Història[modifica]

Barcelona, Torre de Sant Joan del Clot de la Mel. Antic pati interior de la torre reconvertit en menjador de l'escola. 2005.
Barcelona, Torre de Sant Joan del Clot de la Mel. Làpida commemorativa del comanador Josep de Ros, es troba dins la capella que ell restaurà. 2005.

La Torre de Sant Joan del Clot de la Mel fou una de les principals possessions de la comanda de Barcelona de l'orde de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem. Situada a l'antic poble de Sant Martí de Provençals, la seva història comença l'any 1208 amb una concòrdia entre Pere el Catòlic i l'Orde de l'Hospital.[4] El rei donà a l'Orde, en alou, la torre del Clot i el molí d'en Soler (ambdós vora el rec Comtal i al terme de Barcelona), amb l'aigua suficient per moldre i regar; a canvi, els santjoanistes cediren al rei els drets que tenien sobre Castellciuró (Molins de Rei) i la franquícia de moldre als molins reials de Barcelona.[3]

A partir del segle XV hi ha molta documentació a l'arxiu del Gran Priorat de Catalunya (avui a l'Arxiu de la Corona d'Aragó) sobre aquell alou de Sant Martí de Provençals. Certs registres del comanador de Barcelona, Joan Barutell, de mitjan segle XV, fan referència a establiments i arrendaments de trossos de la finca, a un benifet de la capella dedicada a sant Nicolau, i a obres realitzades a la casa. Tanmateix, com d'habitud, els documents més interessants són les visites de milloraments dels segles XVII i XVIII. Aquestes, a més de donar molta informació de l'edifici, expliquen, entre altres coses, que la finca tenia una extensió de 16 mujades (una mujada equival a unes 49 àrees) i que el comanador tenia plena jurisdicció sobre el lloc i la facultat de posar-hi batlle. L'Orde de l'Hospital va posseir la hisenda de Sant Martí fins a la desamortització de Madoz del segle XIX, en què passà a mans privades. L'any 1921 la família Casas-Guarro, que aleshores n'era propietària, cedí l'edifici a la ciutat de Barcelona a condició que l'ajuntament el convertís en escola pública.[3]

Les visites de milloraments i/o les visites priorals de l'orde de Sant Joan[5] utilitzades per estudiar l'evolució de l'edifici són dels anys 1622, 1661, 1704, 1729, 1746 i 1775.[6] La primera, que es féu en temps del comanador Xatmar, no dóna gaires dades, però, si més no, parla de l'existència del pati, que ja és un detall important. Sí que dóna informació la que l'any 1661 féu el comanador Pau d'Àger. En aquesta s'explica que la torre havia sofert molt en la Guerra dels Segadors «la havie trobada enderrocada sens portas ni finestras, bigas ni teuladas, així que era inabitable que no.y podian estar homens ni personas» i que va caldre fer-hi obres importants de restauració. Tot explicant les obres, fa esment de la capella, del pati, del cos d'edifici que mira vers la ciutat, on a la planta noble hi havia la sala gran i quatre cambres, dues a cada costat i la «porxada» que, en aquest cas, no és altra que la galeria de solana de les golfes.[3]

La visita de 1704 correspon als anys en què era comanador de Barcelona Nicolau Cotoner i Sureda, nebot dels famosos hospitalers mallorquins Nicolau Cotoner i Rafael Cotoner, que foren grans mestres de Malta entre 1660 i 1680. El comanador Cotoner féu importants reformes a la torre del Clot els anys 1704 i 1705. El text de la visita, a més de donar puntual informació d'allò que es feia nou, és molt explícit de cara a fer conèixer l'aspecte general que aleshores tenia la casa: pati central porticat, escala magna –entrant a mà esquerra–, sala gran, cuina i altres estances, a la planta noble i galeria de solana i terrat, a la planta superior. El comanador Cotoner va fer construir de nou l'edifici de tramuntana, el que dóna a la plaça Valentí Almirall; ho recorda una inscripció llatina a la llinda d'un portal interior de la planta noble que dóna pas a aquest edifici. Ramon Arabia la va transcriure i la va traduir: «A.costas de.Frà D. Nicolau de Cotoner, preceptor de (las) quatre (encomendas) de.Barcelona, Selma, Masdeu (y) Bajolas, pera regalo de(ls) caballers de(la) ordre de.Sant Joan ha sigut restaurada aquesta vasta part de (l)edifici per Frà Joseph Circuns, procurador de(l) molt noble comendador, (l')any 1705». També hi ha inscripcions a les llindes de les finestres i balcó que donen a la plaça: «F. D. NICOLAU COTONER ANY 1705».[3] Una altra visita que parla d'obres d'envergadura és la de 1729. L'edifici havia tornat a sofrir els estralls d'una guerra, en aquest cas el famós setge de Barcelona de 1714. La restauració de l'edifici correspongué al comanador Josep de Ros i de Sorribes. Va fer de nou les teulades i consolidà els murs, les cantonades i també la galeria del pati, que estava molt malmesa. En aquest cas, és l'àpoca del mestre de cases (Gabriel Coll) la que explica els motius de tanta destrucció: «se han sospedrat las parets, se ha tapat diferents forats de balas de artilleria en la mateixa, fets de temps del siti de dita present ciutat». El comanador de Ros va fer treure el pis construït damunt de la capella, on dormien els masovers, atenent les disposicions del concili de Trento, que ho prohibien. Va aprofitar l'avinentesa per refer de bell nou, segons l'estil barroc d'aleshores, l'oratori i la sagristia. Aquesta obra, que deixà el temple tal com es pot veure avui, la realitzà l'any 1728 Josep Fiter, mestre de cases de Barcelona, per un import de 268 lliures. A l'interior de la capella hi ha una làpida de marbre, coronada amb un blasó del comanador de Ros (que porta una garba d'arròs, senyal parlant del llinatge, i tots els elements propis d'escut de comanador: creu al cap, timbrat amb una corona i sobreposat a una creu de Malta). Una inscripció al peu, transcrita i traduïda per Ramon Arabia i Solanas, commemora l'efemèride: «(Lo) Sr. D. Fr. Joseph de Ros y de Sorribes, havent obtingut en (la) Ordre de(ls) caballers de Malta, á que pertany, (la) encomenda de.Sant Joan de Barcelona, á dit (Sant) erigeix aquest temple, (l')any 1730».[3]

L'any 1746, el comanador de Barcelona i batlliu de Mallorca, Joan Antoni Puigdorfila, hi féu també reformes notables que es poden apreciar actualment. La més important fou la galeria exterior, del costat que mira a la Gran Via de les Corts Catalanes. Es va fer alineada amb la capella per protegir l'entrada principal de la casa, que també es fabricà de nou en aquella ocasió. Puigdorfila, com a prova de la seva intervenció a la casa, posà dos escuts seus en algun lloc que avui ignorem, perquè Josep Goday els féu recol·locar a l'ala nord de l'edifici, sota la porxada del claustre. Ambdós escuts són de pedra i porten les armes del comanador esculpides en relleu. El camper és quarterat: al primer, un mont floronat (dels Puigdorfila); el segon és partit (dels Dameto); al tercer hi ha tres víbries mossegant-se la cua (dels Morlà), i al quart, dos pals carregats amb dos parells de rossinyols enfrontats (dels Rossinyol). L'escut està timbrat amb una corona sobreposat a una creu de Malta i a sota porta un filacteri amb el nom Puigdorfila.[3]

L'últim comanador que, segons la documentació emprada, féu reparacions a la Torre del Clot, fou Manuel de Montoliu, l'any 1775. Entre altres obres de menys importància, va fer construir dos magatzems «sota l'habitació del masover per conduhir en ells lo cànem y fruits». Quan els anys trenta del segle passat, la torre fou convertida en escola, l'arquitecte Goday envoltà tot el conjunt (exceptuant-ne la façana de la plaça de Valentí Almirall) amb una gran tanca rectangular que conté pavellons d'ampliació, un gran pati escolar i un jardí.[3]

Quan el municipi obrí el carrer que voreja l'edifici, li donà el nom de Sant Joan de Malta en record d'aquell Orde.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Districte de Sant Martí». Pat.mapa: arquitectura. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 29 agost 2014].
  2. Fuguet, 2005; contràriament al que s'ha dit, en cap moment s'hi han documentat activitats hospitalaries.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 FUGUET, 2005, p. 60-62
  4. De fet, els hospitalers ja posseïen aquest territori des de l'any 1142; els l'havia donat el bisbe Arnau Ermengol (ACA, Gran Priorat, reg. 20, quadern 6, f. 4r-6r; doc. trobat per Jordi Fossas).
  5. Eren en certa manera equivalents a les visites pastorals dels bisbes que en aquest cas les feia fer el gran prior de Catalunya de l'orde de l'Hospital.
  6. Fuguet, 2005, p. 132.

Bibliografia[modifica]

  • Joaquim MIRET I SANS, Les cases de Templers y Hospitalers en Catalunya, Impremta de la Casa de la Caritat, Barcelona, 1910.
  • Francesc CARRERAS CANDI, Geografia General de Catalunya. Ciutat de Barcelona, Barcelona, s/d, p. 1022-1023.
  • Joan FUGUET SANS, Templers i Hospitalers, IV. Guia de la Catalunya Vella, el Penedès, els comtats del Rosselló i Mallorca, Rafael Dalmau, Ed., Barcelona, 2005. Pàg. 60-62

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Torre de Sant Joan del Clot Modifica l'enllaç a Wikidata