Torre del Veguer

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
Torre del Veguer
Torre del veguer.jpg
Dades
TipusTorre i monument Modifica el valor a Wikidata
ConstruccióS. XIV-XV, XIX
Característiques
Estil arquitectònichistoricisme arquitectònic Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaPenedès
ComarcaGarraf
MunicipiSant Pere de Ribes Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióSant Pere de Ribes (Garraf)
 41° 15′ 04″ N, 1° 44′ 05″ E / 41.250977°N,1.734697°E / 41.250977; 1.734697Coord.: 41° 15′ 04″ N, 1° 44′ 05″ E / 41.250977°N,1.734697°E / 41.250977; 1.734697
BCIN
IdentificadorBCIN: 1523-MH
BIC: RI-51-0005665
IPAC: 1721

La Torre del Veguer és una obra del municipi de Sant Pere de Ribes (Garraf) declarada bé cultural d'interès nacional. Es tracta d'una casa fortificada d'origen medieval.[1] Actualment pertany al marquesat de Ferrer-Vidal.

Història[modifica]

La primera constància històrica de l'immoble data de 1318, quan Guillem de Cortei adquireix el lloc, que passa a conèixer-se com a Quadra d'Escortei, on s'escriu que habitaven vuit focs (llars).

La torre del Veguer era una antiga possessió senyorial. La quadra del Cortei on està situada, apareix documentada des del 1358, moment en què era senyor Guillem de Cortei.[2]

Aproximadament, l'any 1400 en aquest indret va ser fundat un monestir anomenat Sant Jeroni de Montolivet i habitat des del 1413 pels frares jerònims. Pocs anys després, els monjos van abandonar el lloc. Posteriorment la quadra del Cortei va passar a possessió de Gaspar d'Avinyó. Un descendent d'aquesta branca, Frederic d'Avinyó, va llegar l'any 1601 la propietat a la seva filla, casada amb un membre de la família Vilafranca.[2]

Durant l'etapa de possessió dels Vilafranca, la quadra del Cortei va passar a ser coneguda com a Torre del Veguer, segurament pel fet que un vilafranquí ostentava la vegueria.[2]

L'any 1812 l'industrial vilanoví Josep Ferrer i Vidal va adquirir la propietat i es van fer grans modificacions a l'edifici, però conserva encara alguns dels elements d'èpoques anteriors.[2]

Monestir de Sant Jeroni de Montoliver[modifica]

Al segle xv, Bertran Nicolau va obtenir del Papa Benet XIII l'autorització per fundar un monestir jeroni en la diòcesi de Barcelona. Llavors, el propietari de la "Quadra d'Escortei" era Genís Almogàver, qui va vendre al prior del Monestir de la Vall d'Hebron la finca amb totes les seves terres i els homes i dones que hi habitaven .

El 9 d'octubre de 1413 es va signar el document de fundació del Monestir i Bertran Nicolau el va dotar amb 14.000 lliures amb la condició que els frares celebressin misses per la seva salvació mentre visqués, i per la seva ànima després de mort. Però aquell lloc no era apte per a la vida cenobítica, per "falta d'aigua i llenya". Per aquest motiu, el 21 d'octubre de 1416 els jerònims van vendre la casa a Blai de Castellet i es van establir a Badalona, on van fundar el Monestir de Sant Jeroni de la Murtra en 1416, de llarga tradició.

Torre del Veguer[modifica]

En 1464, va adquirir la finca Gaspar d'Avinyó, família que ostentarà la propietat de la casa durant diversos segles. Un dels Avinyó, concretament Frederic d'Avinyó (1601), va exercir l'ofici de Veguer (representant del comte de Barcelona) al Penedès. Per tal motiu, la casa es coneixerà a partir de llavors com la Torre del Veguer. Posteriorment, Jerònima d'Avinyó es va casar amb Lluís de Vilafranca, quedant la Torre en mans dels Vilafranca fins a mitjan segle xix, quan la va adquirir la família Desmassieres i Fernández de Santillana.

En 1883, adquireix la finca Josep Ferrer i Vidal, sent els seus descendents els actuals propietaris de la finca. Josep Ferrer i Vidal va realitzar-hi importants reformes, atorgant-li l'aspecte de fortificació que posseeix la casa en l'actualitat: va fer aixecar la torre de planta quadrada, merlones, matacanes i torres amb espitlleres en els angles seguint l'estil del neoclàssic. En 1896 es va inaugurar una capella dedicada a Maria Auxiliadora, d'estil neogòtic.[3]

A Josep Ferrer i Vidal li va succeir el seu fill Joan Ferrer-Vidal i Soler, Senador i diputat de les Corts, qui va afegir un petit teatre en 1895; a aquest, li va succeir el seu fill Agustí Ferrer-Vidal i Goytisolo; a aquest, la seva filla Elena Ferrer-Vidal Llorens; i finalment, el fill d'aquesta, Joaquim Gay de Montellà i Ferrer-Vidal, propietari en l'actualitat.

Aspecte actual[modifica]

La major part de l'edificació actual correspon a les obres realitzades al segle xix, d'estil eclèctic: torrassa de planta quadrada neoclàssic, capella neogòtica. Es conserven alguns elements originals de la casa forta medieval, així com un claustre del segle XV amb diversos arcs de pedra amb voltes rodones, herència de l'època del monestir jeroni. En l'exterior trobem un gran portaló d'arc de mig punt adornat amb un escut de marbre del segle XVI amb les armes dels Avinyó, i amb sòlids contraforts adossats. A l'interior, tres arcs ogivals en el celler i un arc de mig punt en la cuina, són testimoniatges de l'antiguitat de l'edifici.

La casa sembri ha estat lligada a la tradició del cultiu de la vinya des que la van iniciar els frares Jeronis al segle XV fins a l'actualitat. A la fi del segle xix, els vins de la casa van aconseguir una medalla d'or en l'Exposició Universal de Barcelona de 1888, i en 1930 s'elaboraven vins que s'exportaven a Bordeus (França). En 1990 es va iniciar un projecte d'elaboració de vins de qualitat, projecte viu en l'actualitat.

Descripció[modifica]

Casal fortificat. Molt transformat a partir del 1882.[2]

El conjunt està situat aproximadament a un kilòmetre del palau dels Solers, no gaire lluny de Can Martí. Es tracta d'una construcció aïllada, bastida en la seva major part en el segle XIX sobre la base de l'anterior edifici medieval, del qual es conserven alguns elements: porta d'accés d'arc de mig punt i contraforts a l'exterior, i arcs de mig punt i ogivals a l'interior.[2]

La reforma efectuada al segle passat, va seguir pautes estètiques inspirades en l'arquitectura medieval. L'element més remarcable és la torre de planta quadrada amb merlets, matacà i petites torres amb espitlleres als angles.[2]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Torre del Veguer
  1. Registre número R-I-51-5665 de la Generalitat de Catalunya
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 «Torre del Veguer». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 15 desembre 2015].
  3. «Goigs a Maria Auxiliadora de la Torre del Veguer». [Consulta: 2016].

Bibliografia[modifica]

  • Garí y Siumell, José Antonio. Descripción é historia de la villa de Villanueva y Geltrú: desde su fundación hasta nuestros días. Vilanova: Imprenta Leandro Creus, 1860. 
  • Coroleu, José. Historia de Villanueva y Geltrú. Vilanova: El Cep i la Nansa Edicions, 1979.