Vés al contingut

Torre vigia de Piles

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Torre vigia de Piles
Imatge
Torre vigia de Piles
Dades
TipusTorre de guaita
Construcció1577 Modifica el valor a Wikidata
Cronologia1577
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura del Renaixement Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaPiles (la Safor) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióPiles
Map
 38° 57′ 10″ N, 0° 07′ 20″ O / 38.9527°N,0.1223°O / 38.9527; -0.1223
Bé d'interès cultural
IdentificadorRI-51-0010911
Codi IGPCV46.195-9999-000001[1] Modifica el valor a Wikidata

La torre guaita de Piles és una torre defensiva de vigilància costanera a la platja del terme municipal de Piles, a la comarca de La Safor, al País Valencià.[2] És bé d'interès cultural amb registre ministerial número RI-51-0010911 de 24 d'octubre de 2002.[2]

Descripció

[modifica]

Té un diàmetre de deu metres i una alçada de tretze. El gruix dels murs és de 2,80 metres a la base i 1,60 a la part alta. Té dues plantes i terrassa. La planta baixa s'utilitzava com a cavallerissa. La planta alta tenia una llar de foc i feia d'habitatge. A la terrassa, s'hi accedia per una escala de caragol.[2]

És de forma troncocònica, coronada per un matacà corregut recolzat en 28 mènsules. Aquest matacà va poder ser degut a la necessitat d'ampliar la plataforma superior de les torres, de manera que es pogués utilitzar peces d'artilleria que tinguessin necessitat d'espai per al retrocés.[2]

Història

[modifica]

Al 1532 algunes naus del rei d'Alger van atacar Piles. Al 1571 la població morisca del lloc intentà fugir. Això va portar al fet que el 1575 Felip II encarregués a Vespasià Gonzaga i Colonna, virrei de València, un estudi per a la defensa del litoral. Aquest va portar a l'edificació el 1577 de la torre de guaita de Piles.[2]

Durant els segles xvi i xvii tenia assignada una dotació de quatre soldats, dos a peu i dos a cavall, que s'anaven tornant. Al XVIII va disminuir l'amenaça de la pirateria, i la torre quedà abandonada fins al 1830, quan es va assignar al cos de carrabiners per a la vigilància fiscal de la costa i la persecució del contraban. Com la torre va passar a ser també l'habitatge del cap del lloc, es van efectuar lleugeres modificacions en el seu interior, com l'addició d'un altell amb bigues de fusta a la planta baixa que s'utilitzava com a dormitori, o la conversió dels pessebres a rebost i armaris. Al 1940 el cos de carrabiners va ser fusionat amb la guàrdia civil i es desallotjà l'edifici.[2]

Al 1986 va ser restaurada.[3]

Referències

[modifica]