Vés al contingut

Toshihiko Sakai

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaToshihiko Sakai
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ja) 堺利彦 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement15 gener 1871 Modifica el valor a Wikidata
Toyotsu (Japó) Modifica el valor a Wikidata
Mort23 gener 1933 Modifica el valor a Wikidata (62 anys)
Tòquio (Japó) Modifica el valor a Wikidata
Causa de morthemorràgia cerebral Modifica el valor a Wikidata
Formaciófirst higher school (en) Tradueix
Escola de secundària i secundària de Kaisei Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballHistòria del Japó Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciónovel·lista, historiador, polític, esperantista, periodista, traductor Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Comunista del Japó Modifica el valor a Wikidata
Membre de

Toshihiko Sakai (japonès: 堺 利彦, Sakai Toshihiko; Miyako, província de Buzen, actual prefectura de Fukuoka, Japó, 25 de novembre de 1871 - Tòquio, Japó, 23 de gener de 1933) va ser un escriptor, socialista i esperantista japonès.[1] També és conegut amb el pseudònim Saka Kosen (堺枯川).

Va néixer en una família samurai.[2] Va estudiar anglès a l'Acadèmia Kaisei i literatura de forma autodidacta. Mentrestant, escrivia obres de ficció. Va treballar com a professor i periodista a Fukuoka i a Osaka.[2] Suematsu Kencho el va convidar que s'allotgés a la residència de l'antic clan Mori per treballar en l'edició d'una història de la restauració Meiji.[2] Posteriorment, va treballar per al diari Yorozu. Allà va començar a donar suport a diverses causes relacionades amb la justícia social i el pacifisme. El 1903 Sakai va fundar l'organització socialista Heiminsha, juntament amb altres figures revolucionàries, com Kōtoku Shūsui, Uchimura Kanzo i Tajii Yamaga.[3] Amb l'inici de la guerra rus-japonesa, el diari Yorozu va adoptar una postura bel·licista favorable al govern. Sakai va deixar llavors aquest diari per formar el setmanari Heimin Shimbun (Notícies del comuner), juntament amb Kōtoku Shūsui.[3][4] Aquest setmanari, que editaria després Taiji Yamaga, va ser molt crític amb la guerra i els imposts que el govern va crear per sufragar-ne els costos.[5]

Sakai va ser també un important activista i pioner dels partits polítics d'esquerra japonesos. Així, el 1904 va publicar una traducció al japonès del Manifest Comunista. Va ser condemnat a dos mesos de presó.[2] El 1906 va ser un dels membres fundadors del Partit Socialista del Japó. Va ser detingut a l'incident conegut com a Bandera Roja el 1908 i va ser condemnat a dos anys de presó. El 1922 va ser un dels membres fundadors del Partit Comunista del Japó i posteriorment va fundar el Partit Proletari de Tòquio. El 1929 va ser escollit com a representant a l'assemblea de la ciutat de Tòquio.

Sakai va ser un ferm partidari del moviment esperantista. El 1905 va publicar un text de l'historiador Kroita Kacumi sobre l'esperanto al setmanari socialista Tyokugen que ell redactava, animant els socialistes a aprendre esperanto.[2] Un dels que l'aprendrien seria Sakae Ōsugi.[3] Amb Ōsugi, Kroita Kacumi i d'altres fundarà l'Associació d'Esperantistes del Japó el 1906.[2] Toshihiko Sakai també va traduir molts treballs relacionats amb el socialisme i amb la literatura utòpica al japonès.

El juny de 1932 va ser ingressat en un hospital després d'un incident de violència domèstica. Va morir d'una hemorràgia cerebral el gener de 1933. La seva tomba es troba al temple de Sojo-ji a Tsurumi-ku, Yokohama. Les seves obres completes es van publicar en sis volums el 1933.[6]

La seva filla Kondo Magara va ser una important figura del socialisme i del feminisme japonès.[7][8]

Referències

[modifica]
  1. Colombo, Eduardo. Historia del movimiento obrero revolucionario (en castellà). Buenos Aires: Libros de Anarres, Colección Utopía Libertaria, 2013. ISBN 9789871523184. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Ivan Širjaev; Ludoviko Kökény; Vilmos Bleier; Kálmán Kalocsay. Enciklopedio de Esperanto (en esperanto). Budapest: Literatura Mondo, 1933-1934. 
  3. 3,0 3,1 3,2 García, Víctor. Kotoku, Osugi, Yamaga. Tres anarquistas japoneses (en castellà). Melbourne: Ruta, 1975. 
  4. Modern Japan: An Encyclopedia of History, Culture, and Nationalism The Commoners Newspaper (Heimin Shimbun) (1903-05)
  5. Kowner, Rotem (2006). Historical Dictionary of the Russo-Japanese WarISBN 0-8108-4927-5: The Scarecrow Press., p. 337.
  6. Hoston, Germaine A. Marxism and the Crisis of Development in Prewar Japan (en anglès). Princeton University Press, 2014. 
  7. Mackie, Vera. Feminism in Modern Japan: Citizenship, Embodiment and Sexuality (en anglès). Cambridge University Press, 2003. 
  8. Mackie, Vera. Creating Socialist Women in Japan: Gender, Labour and Activism, 1900-1937 (en anglès). Cambridge University Press, 2002. 

Enllaços externs

[modifica]