Tots tres surten per l'Ozama

De Viquipèdia
Infotaula de llibreTots tres surten per l'Ozama
Tipusobra literària Modifica el valor a Wikidata

Tots tres surten per l'Ozama és una novel·la de Vicenç Riera i Llorca, publicada a Mèxic (1946) i a Barcelona (1967).[1][2]

Narra l'existència precària i l'adaptació, primer difícil i a la fi impossible, de tres exiliats catalans, que s'han refugiat a la República Dominicana, sota el règim de Rafael Trujillo. Primera novel·la conductista a Catalunya, no va poder ser prou valorada perquè, per raons de censura, no es pogué publicar fins al 1967, malgrat haver sortit a Mèxic el 1946. Ha estat traduïda al castellà.[3]

Argument de l'obra[modifica]

Lluís, Ramon i Miquel, exiliats catalans, arriben a Ciutat Trujillo, on esperen obrir-se camí. Comença llavors la recerca d'una feina i d'un habitatge estable, empresa que resulta més difícil del que pensaven. Les experiències de tots tres amb els homes i les dones del país —que és la trama d'una novel·la dividida en capítols independents— tenen com a funció posar en relleu la manca de valors que regnen a l'illa caribenya: promiscuïtat, mandra, corrupció entre les capes populars i caciquisme, amb l'abús de poder que comporta, en les altes.

D'aquesta manera, s'imposa el contrast entre dues cultures i la impossibilitat dels tres protagonistes d'integrar-se en un país, on, a més, la vida és de gran duresa, amb un clima sense pietat i encara més a l'interior de l'illa, on altres compatriotes han anat a treballar i han trobat sovint la mort. També el final dels tres protagonistes és dramàtic: Ramon, culte i interessat per la lectura i per conèixer la realitat de l'illa i les seves creences, mor, enmig de la indiferència dels seus companys, quan cau a les aigües del riu Ozama, a causa de l'escassa, per no dir nul·la, seguretat existent en el treball. També en aquest riu troba la mort Lluís, inconscient i poc treballador, al qual mata per gelosia l'amant de la dona amb qui manté relacions. Només Miquel pot marxar en un vaixell, un viatge que inicia per l'Ozama, però malalt per sempre més i desencisat, a més, el viatge per mar s'anuncia perillós per l'amenaça que representen els submarins en plena Segona Guerra Mundial. El narrador descriu, d'una manera distanciada i freda, característica del corrent conductista, els fets narrats, sovint colpidors, i d'aquesta manera encara s'intensifica el dramatisme.[4]

Referències[modifica]

  1. Antoni Comas. "Tots tres surten per l'Ozama", dins Història de la literatura catalana. Barcelona: Ariel, 1988, vol. XI, p.360-361
  2. Ventura, Albert. «La narrativa oblidada de Vicenç Riera Llorca». Núvol, 19-01-2017. [Consulta: 15 abril 2020].
  3. Jordi Castellanos, "L'home que més esforç ha fet per explicar-nos l'exili" dins El País (16/05/9)
  4. «Tots tres surten per l'Ozama». Diccionari de la Literatura Catalana. [Consulta: 15 abril 2020].

Enllaços externs[modifica]