Tovarich

Tovarich
	;
Fitxa
Direcció	Anatole Litvak
Protagonistes	Claudette Colbert; Charles Boyer; Basil Rathbone; Anita Louise; Melville Cooper; Isabel Jeans; Montagu Love; Leo White; Fritz Feld; Doris Lloyd; Gregory Gaye; Heather Thatcher; Morris Carnovsky; Victor Kilian
Director artístic	Anton Grot
Producció	Anatole Litvak
Dissenyador de producció	Anton Grot
Guió	Jacques Deval, Robert E. Sherwood i Casey Robinson
Música	Max Steiner
Fotografia	Charles Lang
Muntatge	Henri Rust
Vestuari	Orry-Kelly i Travis Banton
Productora	Warner Bros. Pictures
Distribuïdor	Warner Bros.
Dades i xifres
País d'origen	Estats Units
Estrena	1937
Durada	98 minuts
Idioma original	anglès
Color	en blanc i negre
Descripció
Gènere	Comèdia
Lloc de la narració	París

Tovarich és una pel·lícula estatunidenca d'Anatole Litvak estrenada el 1937, segons l'obra Tovarich escrita per Jacques Deval.

Argument[modifica]

Claudette Colbert i Charles Boyer, un matrimoni de la noblesa russa, es veuen obligats a fugir del país, després de la Revolució bolxevic de 1917. Una vegada instal·lats a París, i mancats de recursos econòmics, ambdós hauran de posar-se a treballar servint en una casa.^[1]

Repartiment[modifica]

Claudette Colbert: La gran Duquessa Tatania Petrovna Romanov
Charles Boyer: Príncep Michael Alexandrovitch Uratieff
Basil Rathbone: Comissari Dimitri Gorotchenko
Anita Louise: Hélène Dupont
Melville Cooper: Charles Dupont
Isabel Jeans: Fernande Dupont
Morris Carnovsky: Chauffourier Dubieff
Victor Kilian: Gendarme
Maurice Murphy: Georges Dupont
Gregory Gaye: Conte Frederic Brekenski
Montagu Love: Mr Courtois
Heather Thatcher: Lady Kartegann
Doris Lloyd: Sra. Chauffourier Dubieff

Crítica[modifica]

«L'afortunadisima comèdia de Jacques Deval ha donat vida a aquesta pel·lícula àgil i elegant, divertida i alegre. [...] El que en la pel·lícula d'avui destaca és una feliç fusió entre els recursos de la comèdia en si i els recursos, de ritme i de conjunt, pròpies de la millor comèdia cinematogràfica americana. [...] Si hi ha una sola cosa que pot fer mal a la pel·lícula, és el fet que la comèdia és notissima, i això porta a algunes sequencies una mica d'aquell imprevist que, en una actuació plaent i res més, és sempre agradable». (La Stampa del 20/03/1938)