Tractat de Corbeil

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Regne de França el 1154
  •  Dominis del rei de França
  •  Vassalls del rei de França

  •  Dominis del rei d'Anglaterra
  •  Vassalls del rei d'Anglaterra

  •  Dominis del comte de Tolosa

El Tractat de Corbeil és l'acord signat l'11 de maig del 1258 a Corbeil[1] entre els procuradors del rei de França Lluís IX i els procuradors del rei d'Aragó Jaume el Conqueridor, en el marc de les converses internacionals que donaren lloc al Tractat de París firmat deu dies després, el 28 de maig del 1258, entre els representants d'Enric III d'Anglaterra i els representants del rei de França Lluís IX, que posaren fi al conflicte que durant més de cent anys havia enfrontat la dinastia dels Plantagenet anglesos amb la dinastia dels Capets francesos. Amb aquests dos tractats —tractat de Corbeil i tractat de París— la monarquia francesa culminà la política expansionista iniciada per Felip II l'August per recuperar el domini efectiu del regne de França expulsant-ne les potències invasores —la Corona d'Aragó i el regne d'Anglaterra—, que després dels tractats tan sols mantingueren el vescomtat de Carlat i les baronies de Montpeller i Omeladès d'una banda, i una fracció del ducat d'Aquitània de l'altra.

Amb el tractat de Corbeil concretament es posà fi definitivament a la política de penetració i domini del Migdia francès seguida pels comtes de Barcelona i els reis d'Aragó en renunciar Jaume I d'Aragó a tots els seus drets sobre els territoris occitans, el domini efectiu dels quals ja havia perdut el seu pare el rei Pere el Catòlic després de la Croada Albigesa (1208-1229) i la batalla de Muret (1213), situació geopolítica agreujada per la mort de tots els seus aliats al territori —mort del comte de Provença Ramon Berenguer V el 1245 i mort del comte de Tolosa Ramon VII el 1249.[2] En contrapartida els procuradors de Jaume I aconseguiren que el rei de França renunciés a tots els drets que aquest afirmava tenir com a successor de Carlemany sobre els comtats catalans —comtat de Barcelona, comtat d'Urgell, comtat de Besalú, comtat de Rosselló, comtat d'Empúries, comtat de Cerdanya, comtat de Conflent, comtat de Girona i comtat d'Osona—, fet que culminava la independència de iure —legal— dels comtats catalans respecte de França, car la independència de facto —real— l'havien exercit des de l'any 988, quan el comte Borrell II de Barcelona no renovà el pacte de vasallatge al rei de França Hug Capet un cop extingida la dinastia carolíngia.

Context geopolític[modifica | modifica el codi]

Regne de França el 1223
  •  Dominis del rei de França
  •  Vassalls del rei de França
  •  Vassalls eclesials del rei de França

  •  Dominis del rei d'Anglaterra

Durant el segle XIII França havia esdevingut el principal aliat del Papat. Amb els drets feudals sobre els territoris de l'antic Regne dels Francs, i amb l'ajuda del Papat, havia anat recuperant-ne territoris, especialment amb la Croada contra els càtars. Jaume I, després de Muret, tenia poc marge de maniobra, i tot i intentar maniobrar no havia pogut ajudar al comte de Tolosa, que acabà caient en mans de França. L'altra front, el Comtat de Provença, regit pel Casal de Barcelona, on tradicionalment si el Comte de Provença moria sense descendència passava al Comte de Barcelona, que designava un familiar seu com a nou comte, patí un canvi sobtat. Jaume I intentà arribar a Provença un cop mort el 1245 Ramon Berenguer V de Provença (cosí seu amb el qual havia compartit a la infantesa l'estada al castell de Montsó), però fou barrat per tropes franceses. El Papat no antengué les seves reclamacions feudals. Sota les pressions de França, amb les pretensions de l'Imperi romano-germànic pel mig (del qual formava part el comtat de Provença), i amb la sorpresa de Jaume I, el Papat reconegué el casament de la filla de Ramon Berenguer V, Beatriu, amb Carles d'Anjou (germà de Lluís IX), la qual cosa representava la fi del domini del Casal de Barcelona sobre el comtat de Provença en favor de França. Ateses les males relacions amb el Papat, i les creixents reclamacions de França sobre els antics territoris del Regne dels Francs, que podien incloure els territoris fins al Llobregat, Jaume I optà per assegurar les seves possessions renunciant als drets feudals sobre Occitània (d'altra banda, virtuals) a canvi de la renúncia del rei de França als drets feudals sobre Catalunya.[2]

Disposicions del tractat[modifica | modifica el codi]

Per aquest tractat la filla de Jaume I, Elisabet, es casaria amb Felip, hereu de Lluís IX; el rei francès, com a hereu de Carlemany, renunciava als drets sobre els Comtats Catalans; i Jaume I renunciava a la Fenolleda i Perapertusès, amb el Castell de Puillorenç, el Castell de Fenollet, el Castellfisel, el Castell de Perapertusa i el castell de Querbús; a més va renunciar als seus drets sobre Tolosa, Sant Gèli, Carcí, Narbona, Albigès, Carcassonès (rebuts en feu de Tolosa el 1213), Rasès, Besiers, Lauraguès, Termenès i Menerbès (enfeudats el 1179 a Roger III de Besiers); a Agde i Nimes (llur vescomte es reconeixia feudatari del Rei d'Aragó des del 1112), i Roergue, Millau i Gavaldà (drets derivats de l'herència de Dolça de Provença). Restaven el vescomtat de Carlat o Carladès i la senyoria de Montpeller amb la baronia d'Omeladès. La renúncia als drets feudals sobre Foix va ser rebutjada pel rei al ratificar el document el 16 de juliol del 1258.


« Hoc est translatum sumptum fideliter à quadam carta pergamenea sigillato sigillo magno cereo viridi peadenti cum serico rubeo Illustris Regis Francies, in quo sigillo est Imago Regis sedendis in Catedra tenentis in manu sinistra efigiem baculi cum flore in capite et in dextra florem et littere ipsius sigilli sint, Ludovicus Dei gratia Francorum Rex, cujus carte series si se habet.


Ludovicus Dei gratia Francorum Rex universis presentes litteras inspecturis, salutem.

Notum facimus quod cum inter nos ex parte una et dilectum amicum Nostrum Jacobum eadem gratia Illustrem Regem Aragone, Majorice, et Valencie, comitem Barchinone et Urgelli et dominum Monstispesulani ex altera suborta esset materia questiones super eo quaod nos dicebamus comitatum Barchinone, Urgelli, Bisildune, Rosilione, Empuradano, Ceritanie, et Confluentis, Gironde et Eusone cum eorum pertinenciis de regno Francie et de feudis nostris esse. Et idem Rex Aragone ex adverso dicebat se ius habere in Carcassona et Carcasses, in Rede et Redensi, Laurauco et Lauredensi, Terminis et Terminensi, Biterris et vici comitatu Biterrensi, Agadha et Adadhensi, Albi et Albigensi, Ruchine et Ruchinensi, comitatu Fuxcii, Canturco et Canturcio, Narbone et ducatu Narbone, Minerba et Minerbesi, Fonolleto et Fonollades, terra de saltu, Petrapertusa et Petrapertuse, Amilliavo cum toto comitatu Amilliavi, Credone cum vice comitatu Credonensi, Guavaldani, Nemaus et Nemausensis, Tholose cum toto comitatu Tholose et Sancti Egidii cum honoribus districtibus et juribus universis ac pertinenciis eorundem; Post modum accedentes ad nos solempaes procuratores et nuncii predicti Regis Aragone ab eodem super hoc specialiter ad nos misi venerabilis videlicet Arnaudus Barchinone Episcopus, Guillermus Prior Beatae Mariae de Corneliano, et Guillermus de Rocafole enentis locum ipsius Regis in Montipesulani, nobis exhibuerunt litteras ipsius Regis procuratorias in haec verba.


Noverint Universi: quod Nos Jacobus Dei gratia Rex Aragonum, Majoricarum et Valencie, comes Barchinone et Urgelli et dominus Montispesulani, constituimus et ordinamus vos venerabilem Arnaldum Dei gratia Barchinonae Episcopum et dilectus Guillermes Priorem Sancte Marie de Corneliano, et Guillermum de Rocafole tenent locum Nostrum in Montepesulani Procuratores nostros, dantes et concedentes vobis òmnibus predictis et cuilibet vestrum plenma et liberam potestatem, auctoritatem, et licenciam transigendi et componendi vici nostra et nomine, cum Ludovicus Dei gratia Illustri Rege Francie super omni jure quod habemus et habere debemus in Carcassone et Carcassonensi, et in Rede et in Redensi, in Lauraugo et Lauragine, et Terme et Termenense, et in Menerba et Menerbense, et in Fonolleto et Fonolladense, et in Pera-pertusa et Pera-pertusense, et in comitatu Amilliave et Gavaldani et in Memse et in Nemausense, et in comitatu Tholose et Sancti Egidii et in omnia alia terra et jureccidccione Raymondi quòndam comitè Tholosane et fructibus inde perceptis, et quod vos omnes et singuli supradicti possitis vici nostra en nomine, cedere, remittere perpetuo et relaxaré predicto Illustri Regis et suis quicquid juris nos habemus et habere debemus quoquomodo vel racione in predictis òmnibus et singulis.

Damus etiam et concedimus vobis òmnibus et singulis speciale mandatum, auctoritatem et licenciam et potestatem jurandi ex parte nostra super animam nostram de òmnibus et singulis supradictis à nobis obsrevandis et complendis pro ut per vos erit super eis cum dicto Rege promissum, ordinatum, compositum et transactum, renunciantes scienter et consulte omni juri divino et humano canonico civili et consuetudinario et omni privilegio reali et personal iac omni alii auxilio generali seu speciali quibus contra predicta seu aliqua ex predictis juvari possemus. Item damus vobis omibus et singuli supradictis et concedimus speciale mandatum pro vice nostra et nomine transigatis et componatis cum dicto Illustri Rege Francie, et accipiatis ab eodem Rege cessionem, remissionem et relaxacionem de omni jure quod idem Rex Francie asseret se habere in comitatu Barchinone et de omni jure siquid habet vel habere crèdit in comitatu de Bisuldune, de Rossilione, de Empurdan, de Certanie, de Confluente vel in aliquo loco terrarum quas nos hodie tenemus et habemus et pro in òmnibus et singulis supradictos tractetis et procuretis faiatis et recipiatis quicquid vobis videbitur expedire: Promittimus insuper bone fide cum hoc autentico instrumento sigillo perpetuo quicquid cum dicto Rege per vos omnes ve duos aut unum ex vobis super predictits òmnibus et singulis factum fuerit ordinatum compositum seu transactum. Datum Dertuse V. Idus Madii anno domini MCC quinquagessimo septimo.

Tandem vero post multos tractatus habitos hinc et inde, nonorem mediante consilio cum dictis Procuratoribus nomine Procuratorio et vici predicte Regis Aragone ad hanc composicionem et transaccionem, devenimus quod nos pro nobis et heredibus et successoribus nostri predicto Regi Aragone et heredibus et successoribus suis imperpetuum, et ab ipso et antecessoribus suis causam habentibus et predictis Procuratoribus pro ipso Rege Aragone et nomine et vice ipsius deffinimus, quitamus, cedimus et omnino remittimus quicquid juris et possesioinis vel quasi habemus siquid habebamus vel habere poteramus seu etiam dicebamus nos habere ram in dominiis sive dominicaturis, quam feudis et aliis quibuscumque in predictis comitatibus Barchinone et Urgelli Bisuldune, Rossillione, Empurdane, Ceritanie, Confluente, Gerundense et Ausone cim òmnibus honoribus homagiis districtibus, jurisdiccionibus et juribus Universis et pertinenciis eorundem et cum òmnibus fructibus proventibus per ipsum Regem Aragonem et antecessores ejusdem inde perceptis et qui percipi poterunt: Promittentes et ad hoc nos et heredes ac successores nostros imperpetuum obligantes quod in predictis òmnibus et singulis nichil de cetero per nos vel per alium te clamabimus vel petemus renunciantes omnino specialiter et expresse pro nobis et herebus ac successoribus nostris òmnibus cartis et instrumentis sique super hiis habebamus, volentes et decernentes eo penitus esse nulla, ac promittentes quo dea omnia reddemus Regi Aragonum ante dicto.

Renunciamus insuper pro nobis et heredibus nostris ac successoris omni juris auxilio tam canonici quam civilis nec non et consuetudianrii et omni privilegio reali et personli quibus contra predicta vel aliquid de predictis nos juvare possemus. Prenominati autem Procuratores pro sepe dicto Rege Aragonum et heredibus ac successoribus ejusdem et vice ipsius nomine Procuratorio nobis et heredibus ac successoribus nostris et à nobis antecessoribus nostris causam habentibus vici versa quittaverunt, cesserunt, diffinierunt et remisserunt omnio specialiter et expresse quicquid juris et possessionis vel cuasi idem Rex Aragone habebat siquid habebat vel habere poterat seu dicebat etiam se habere tam in dominiis et dominicaturis quam in feodis et aliis quibuscumque in Carcasona et in Carcassense, in Rede et in Redense, in Laurago et in Lauragense, in Termense et Termonense, in Menerba et Menerbense, in Fonolleto et Fonolledense, in Petra pertusa et in in Petra pertusensem in comitatu Amilliavi et Guialdane, et in Namauso et in Nemausense, et in comitatu Tholose et Sancti Egidii et in omnia alia terra et jurisdiccione Raimundi quòndam comitis Tholosane, et fructibus et proventibus per nos vel antecessores nostros inde perceptis;Condictum est tameu et ordinatum quod si aliqua feuda movencia de donacione Fonolledensis sita sin infra terminos comitatus Rossillione vel Bisuldune seu aliorum comitatum predictorum de quibus comitatibus ipsi Regi Aragone quittacionem et diffinicionem fecimus penes ipsum Regem Aragonum et heredes ac successores suos perpetuo remanebunt et ca sibi et heredibus ac successorisbus suis cedimus et omnio quitamus salvo tamen jure siquid fuerit alieno.

Similiter si aliqua feuda movencia de donacione ipsorum comitatum sita sin infra terminos Fonoledens penes nos et heredes ac successores nostros perpetuo remanebunt et ea nobis et heredibus et successoribus nostris diffiniverunt et quitaverunt omnino nomine Procuratorio pro ipso Rege Aragone et vici ipsius Procuratoris predicti, salvo tamen jure siquid fuerit alieno.

De Amilliavo autem et comitatu Amilliavi sciendum est, dictos Procuratores nomine Procuratorio et vice dicti Regis Aragonum quittasse et deffinisse ea nobis et heredibus ac successoribus nostris et à nobis et antecessoribus nostris causam habentibus sicut ea tenemus et possidemus et à nobis et nostris tenentur et possidentur. Preterea Procuratores prenominati promisserunt et teneantur bona fide procuraré quod predictus Rex Aragone pro se et heredibus sui sac successoribus nobis et heredibus ac successoribus nostris, et à nobis et antecessoribus nostris causam habentibus diffiniet, quitabit, cedet et remitet omnino quicquid juris possessionis vel quasi habet siquid habet vel habere potest seu dicet etiam se habere tam in dominiis seu domincaturis quam ia feudis et aliis quibuscumque in poredictis òmnibus supranominatis que Procuratorio nomine et vici ipsius Regis Aragonum diffiniverunt, quittaverunt et remisserunt nobis Procuratores predicti et insuper in hiis que inferius nominatur videlicet Biterris cum vice comitatum Biterrrense, Agda et Agadense, Albi et Albigense, Ruchine et Ruchinense, comitatu Fuixense, Caturne et Caturtense, Narbone et ducatum Narbonense, Podio Laurence, Beerbuz, Castro-fideli, terra et Saltu, Gredone et vici comitatu Gredonense, et quod idem Rex Aragone cedet penitus et concedit expresse per se et heredibus ac successoribus suis nobis et heredibus ac successoribus nostris et à nobis causam habentibus omnem accionem et jus repetendi pignoris que dicit se habere in predictis Amilliavo et comitatu Amilliavi, Credone et cive comitatu Credonense, et in Gavaldane cum pertinenciis eorundem que quidem bonae memoriae Petrus quòndam Rex Argone genitor ipsius Olim titulo pignoris obligaverat Raimundo quoandam comiti Tholosane.

Et per hanc composicionem idem Rex Aragone reddet nobis plenarie omnes cartes et instrumenta que habet super dicta obligacione confecta. Ceterum Procuratores prenominati Procuratorio nomine et vice ipsius Regis Aragone diffiniverunt, quittaverunt, cesserunt et remisserunt omnio et promisserunt et tenentur bona fide procuraré quod predictus Rex Aragone cedet et concedeet specialiter ac donabit imperpetuum pro se et heredibus ac successoribus suis nobis et heredibus ac successoribus nostris et à nobis causam habentibus quicquid juris sibi competit si quod competit vel quocunque casu seu ratione vel titulo posset ad ipsum vel ad heredes et successores suos nunc vel in futurm aliquatenus devenire i a Tholos et toto comitatu Tholose, et Sancti Egidii, et in terris Agenense et Venesinense ac in tota alia terra jurisdiccione et potestate Raymondi quòndam comitis Tholosane.

Insuper Procuratores predicti Procuratorio nomine predicto Rege Aragone et vici ipsius nobis et heredibus ac sucessoribus notris et à nobis et antexessoribus nostris causam habnetibus diffiniverunt, quitaverunt cesserunt, et omnio remisserunt et promisserunt et tenentur bona fide procuraré quod idem Rex Aragone pro set et heredibus sui sac successoribus diffiniet, quittabit, cedet et remittet penitus et expresse predicta omnio et singula co modo quo superius continetur cum òmnibus honoribus homagiis districtibus, jurisdiccionibus et juribus universis ac pertinenciis eorundem et cum òmnibus fructibus et proventibus per no vel antecessores nostros vel per alios inde perceptis et qui etiam percipi poterunt, et permitent et ad hoc se et heredes ac successores suos specialiter obligavit quod in predictis òmnibus et singulis nichil de cetero per se vel per alium reclamavit nec nos vel heredes aut successores nostros seu causam à nobis vel antecessoribus notris habentes super predictis aut aliquo predictorum per ser vel per alium imposterum molestabit.

Renunciaverunt autem omnio specialiter et expresse Procuratos predicti nomine Procuratorio pro ipso Rege Aragone et vici proprius et promisserunt et tenentur bona fide procuraré quod idem Rex Aragonum renuncuabit penitus et exprese pros e et heredibus ac successoribus suis òmnibus cartis et instrumentis si que super premissis habet vel habuit et volet etiam decernet ea peaitus esse nulla quo ad Nostrum perjudicium et nostrorum et quo dea omnio reddet nobis.

Renunciavit etiam idem Rex Aragone penitus et expresse pro se et heredibus ac successoribus suis et etiam predicti Procuratores Procuratorioo nomine pro ipso et vici ipsius renunciaverunt omni juris auxilio tam cononici quam civilis à consuetudinarii et omni privilegio reali et personali quibus idem Rex Aragone aut heredes aut successores sui contra premissa vel aliquid premissorum juvare se possent et quod idem Rex Aragonum nobis super premissis òmnibus pateates litteras suas dèbit. De supradictis autem òmnibus observandis et complendis pro ut superius contiaetur Procuratores predicti prestiterunt in nostra presencia in animam prefati Regis Aragone super Sacrosancta Evangeli juramentum.



In cujus rei testimonium presentem cartam sigilii nostri fecimus impressione munire. Acta sun hoc apud Corbolium in Palacio nostro presentibus Episcopo Aprensi, Ludovico Primogenito, et Filipo filiis nostris, Raimundo Gaucelmi, Domno Lunelli, Simone de Claromonte domino Sagelle, Egidio France Constableario, Jahoanne de Ronquerolis, Ausello de Braya, Gervasio de Carniis militibus, Magistro Rade Thesaurario Sancti F. Franbondi Silvanoctense, Magistro Odene de Loratio, Mgistro Johanne de Nemesio, Magistro Filipo de Caturse, Magistro Johanne de Ulliato, FF. De Laure Sacrista Barchinone, A de Gualba canonico Visensis, quinto Idus madii anno Domini MCC quinquagessimo octavo.



Signum Petri Arnaldi de Cervario vicarii Barchinone et Vallensii qui huic translato sumpto fidelier ab originali suo non cancellato nec in aliqua parte sui viciato et cum eodem legitime comprobato ex parte Domini Regis et auctoritate oficii quo fingimur auctoritatem impendimus et drecretum, ut ei tamquam originali suo fides plenaria ab òmnibus impendatur appositum per manum mei Bernardi de Cumbis Not. Subscripti in cujus manu et posse dictus vicarius hanc firmam fecit tercio decimo kalendas marcii anno subscripto, presnetibus testibus, Berengario de Manso, Arnaldo Salvatge et Bernardo de Turre.

Nos Poncius Dei gracia electus confirmatus in Episcopum Barchinone presens translatum cum originali fideliter comprovimus et vidimus contineri in originali sicut in presenti translato continetur, et ideo fidem facimus de predictis et ad majorem fidem habendam presenti CArte nostre sigillum apponi fecimus et manu propria subscripsimus undecimo kalendas marcii anno Domini M trecentessimo.

Signum Bernardi de Cumbis notarii poublici Barchinone regentisque scribaniam curie vicarii ejusdem civitatis qui hoc translatum sumptum fideliter ab originali suo non cancelato nec in aliqua parte sui viciato et cum eodem legitime comprobatum scribi fecit et clausit tercio decimo kalendas marcii anno domini millessimo trecentessimo, cum litteris suprapositis in line XII ubi scribitur super, et cum litteris rasis et emendatis in linea XVI ubi dicitur ac, et in linea XX prima [...il·legible...] in linea XX sexta ubi dicitur ar. Preterea de mandato Petri Arnaldi de Cervaria jam dicti firmam et decretum ejus supra manu propria scripsit. Et ad majorem rei evidenciam et fidem habendam in presenti translato apposuit sigillum officii vicarii supradicti.

»
— Tractat de Corbeil[3]


El 17 de juliol el rei va renunciar als drets a Provença en favor de Margarida, filla de Ramon Berenguer V i esposa del rei francès. Els reis de França però van continuar essent hostils i el 1272 el rei va haver de fortificar el Sabartès, amenaçat pels francesos.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Coll i Alentorn, Miquel. Història. Vol. 3. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1992, p.298. ISBN 84-7826-361-6. 
  2. 2,0 2,1 Cingolani, Stefano Maria. Jaume I: Història i mite d'un rei. Rústica (en català). Barcelona: Edicions 62, 1/04/12, p. 376. ISBN 978-8429760064. 
  3. Bofarull, Pròsper. Los condes de Barcelona vindicados. Vol. 2, 1836, p. 63-73 [Consulta: 2 juny 2016]. 

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]