Tractat de Corbeil

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Simpleicons Business calendar-with-a-clock-time-tools.svgTractat de Corbeil
Tipus tractat de pau
Anomenat en referència a Corbeil-Essonnes
Inici 12 maig 1258
Estat Regne d'Aragó i França
Modifica dades a Wikidata
Regne de França el 1154
  •  Dominis del rei de França
  •  Vassalls del rei de França

  •  Dominis del rei d'Anglaterra
  •  Vassalls del rei d'Anglaterra

  •  Dominis del comte de Tolosa

El Tractat de Corbeil és l'acord signat l'11 de maig del 1258 a Corbeil[1] entre els procuradors del rei de França Lluís IX i els procuradors del rei d'Aragó Jaume el Conqueridor, en el marc de les converses internacionals que donaren lloc al Tractat de París firmat deu dies després, el 28 de maig del 1258, entre els representants d'Enric III d'Anglaterra i els representants del rei de França Lluís IX, que posaren fi al conflicte que durant més de cent anys havia enfrontat la dinastia dels Plantagenet anglesos amb la dinastia dels Capets francesos. Amb aquests dos tractats —tractat de Corbeil i tractat de París— la monarquia francesa culminà la política expansionista iniciada per Felip II l'August per recuperar el domini efectiu del regne de França expulsant-ne les potències invasores —la Corona d'Aragó i el regne d'Anglaterra—, que després dels tractats tan sols mantingueren el vescomtat de Carlat i les baronies de Montpeller i Omeladès d'una banda, i una fracció del ducat d'Aquitània de l'altra.

Amb el tractat de Corbeil concretament es posà fi definitivament a la política de penetració i domini del Migdia francès seguida pels comtes de Barcelona i els reis d'Aragó en renunciar Jaume I d'Aragó a tots els seus drets sobre els territoris occitans, el domini efectiu dels quals ja havia perdut el seu pare el rei Pere el Catòlic després de la Croada Albigesa (1208-1229) i la batalla de Muret (1213), una situació geopolítica agreujada per la mort de tots els seus aliats al territori —mort del comte de Provença Ramon Berenguer V el 1245 i mort del comte de Tolosa Ramon VII el 1249.[2] En contrapartida els procuradors de Jaume I aconseguiren que el rei de França renunciés a tots els drets que aquest afirmava tenir com a successor de Carlemany sobre els comtats catalans —comtat de Barcelona, comtat d'Urgell, comtat de Besalú, comtat de Rosselló, comtat d'Empúries, comtat de Cerdanya, comtat de Conflent, comtat de Girona i comtat d'Osona—, fet que culminava la independència de iure —legal— dels comtats catalans respecte de França, car la independència de facto —real— l'havien exercit des de l'any 988, quan el comte Borrell II de Barcelona no renovà el pacte de vassallatge al rei de França Hug Capet un cop extingida la dinastia carolíngia.

Context geopolític[modifica | modifica el codi]

Regne de França el 1223
  •  Dominis del rei de França
  •  Vassalls del rei de França
  •  Vassalls eclesials del rei de França

  •  Dominis del rei d'Anglaterra

Durant el segle XIII França havia esdevingut el principal aliat del Papat. Amb els drets feudals sobre els territoris de l'antic Regne dels Francs, i amb l'ajuda del Papat, havia anat recuperant-ne territoris, especialment amb la Croada contra els càtars. Jaume I, després de Muret, tenia poc marge de maniobra, i tot i intentar maniobrar no havia pogut ajudar al comte de Tolosa, que acabà caient en mans de França. L'altra front, el Comtat de Provença, regit pel Casal de Barcelona, on tradicionalment si el Comte de Provença moria sense descendència passava al Comte de Barcelona, que designava un familiar seu com a nou comte, patí un canvi sobtat. Jaume I intentà arribar a Provença un cop mort el 1245 Ramon Berenguer V de Provença (cosí seu amb el qual havia compartit a la infantesa l'estada al castell de Montsó), però fou barrat per tropes franceses. El Papat no antengué les seves reclamacions feudals. Sota les pressions de França, amb les pretensions de l'Imperi romano-germànic pel mig (del qual formava part el comtat de Provença), i amb la sorpresa de Jaume I, el Papat reconegué el casament de la filla de Ramon Berenguer V, Beatriu, amb Carles d'Anjou (germà de Lluís IX), la qual cosa representava la fi del domini del Casal de Barcelona sobre el comtat de Provença en favor de França. Ateses les males relacions amb el Papat, i les creixents reclamacions de França sobre els antics territoris del Regne dels Francs, que podien incloure els territoris fins al Llobregat, Jaume I optà per assegurar les seves possessions renunciant als drets feudals sobre Occitània (d'altra banda, virtuals) a canvi de la renúncia del rei de França als drets feudals sobre Catalunya.[2]

Disposicions del tractat[modifica | modifica el codi]

El rei francès, com a hereu de Carlemany, renunciava als drets sobre els Comtats Catalans i Jaume I renunciava a la Fenolleda i Perapertusès, amb el Castell de Puillorenç, el Castell de Fenollet, el Castellfisel, el Castell de Perapertusa i el castell de Querbús; a més va renunciar als seus drets sobre Tolosa, Sant Gèli, Carcí, Narbona, Albigès, Carcassonès (rebuts en feu de Tolosa el 1213), Rasès, Besiers, Lauraguès, Termenès i Menerbès (enfeudats el 1179 a Roger III de Besiers); a Agde i Nimes (llur vescomte es reconeixia feudatari del Rei d'Aragó des del 1112), i Roergue, Millau i Gavaldà (drets derivats de l'herència de Dolça de Provença). Restaven el vescomtat de Carlat o Carladès i la senyoria de Montpeller amb la baronia d'Omeladès. La renúncia als drets feudals sobre Foix va ser rebutjada pel rei al ratificar el document el 16 de juliol del 1258. El tractat es segellà amb el casament de la filla de Jaume I, Elisabet, amb Felip, hereu de Lluís IX.[n. 1][n. 2]


« Coneixent tots que quan entre el senyor rei de França d'una banda i el senyor del rei d'Aragó, de Mallorca i de València, comte de Barcelona i d'Urgell i senyor de Montpeller de l'altra, va ser sotmesa a revisió la matèria en qüestió, el rei de França va dir que els comtats de Barcelona, Besalú, Roselló, Empúries, Cerdanya, Urgell, Conflent, Girona i Osona amb les seves pertinences del regne de França i feus seus eren i, d'altra banda, l'esmentat rei d'Aragó deia que tenia dret sobre Carcassona i el seu territori, sobre Rodés i el seu territori, Lauraguès i el seu territori, Termenès i el seu territori, Besiers i el vescomtat de Besiers, Agde i el seu territori, Albi i el seu territori, Roergue i el seu territori, el comtat de Foix, Caors i el seu territori, Narbona i el ducat de Narbona, Menerba i el seu territori, Fenollet i el seu territori, la terra de Sault, Perapertusès i el seu territori, Millau amb tot el comtat de Millau, Credona amb el vescomtat de Credona, Gavaldà, Nimes i el seu territori, Tolosa amb tot el vescomtat de Tolosa i Sant Gèli, amb tots els honors, districtes, drets i pertinences que els pertanyen.

Finalment nos, Arnau bisbe de Barcelona per la gràcia de Déu, Guillem prior de Santa Maria de Cornellà, i Guilhem de Ròcafuèlh, ocupant la possessió abans esmentada del senyor rei d'Aragó a Montpeller, procuradors enviats especialment per a aquesta qüestió pel mateix rei d'Aragó davant el dit senyor rei de França, vam accedir en pròpia persona al mateix rei i li vam mostrar amb aquestes paraules les cartes de procuradors segellades amb el mateix segell del senyor rei d'Aragó.


[Segeuix la transcripció de les cartes del rei d'Aragó nomenant els seus procuradors]


Més tard, en efecte, després de molts tractats tinguts d'aquest costat i de l'altre mitjançant el consell d'homes de bé, amb el mateix senyor rei de França arribem a aquest document i transacció el qual el mateix senyor rei de França, per si, pels seus hereus i successors, a l'abans esmentat senyor rei d'Aragó, i als seus hereus i successors perpètuament, als quals per ell o els seus antecessors tinguessin dret i per a nosaltres els procuradors abans esmentats a favor del mateix senyor rei d'Aragó, i els que estiguessin en lloc d'ell, va definir, va aixecar, va cedir i va tornar absolutament qualsevol dret i possessió que bé semblés tenir o tingués, que bé podria tenir, o també que es digués que tenia, tant en els dominis o en els senyorius, com en els feus i qualsevol altre lloc, en els abans esmentats comtats de Barcelona i Urgell, Besalú, Roselló, Empúries, Cerdanya, Conflent, Girona i Osona, amb tots els seus honors, homenatges, districtes, jurisdiccions, drets generals i pertinences, i amb tots els seus beneficis i transaccions que bé hagin estat percebuts i poguessin ser percebuts pel mateix rei d'Aragó i els seus antecessors, prometent, i per això obligant-se a perpetuïtat, ell mateix, els seus hereus i successors, al fet que en les coses predites, en totes i cadascuna, res en definitiva serà reclamat o comandat ni per si mateix ni per altres, renunciant absolutament, especialment i expressament per a si, per als seus hereus i successors, a totes les cartes i instruments jurídics que sobre això puguin tenir volent i decidint que siguin completament nuls, i prometent al predit senyor rei d'Aragó el que valguin totes aquestes coses, renunciant també, per a si, per als seus hereus i els seus successors a tota mena d'auxili jurídic, tant canònic com civil, així com consuetudinari, i a tot privilegi, reial o personal, que poguessin elevar-se contra les coses predites o alguna cosa relacionada amb elles.

Nosaltres, al seu torn, els procuradors abans esmentats en nom del mateix senyor rei d'Aragó, dels seus hereus i successors, i representant en condició de procuradors a l'abans esmentat rei de França i als seus, als seus hereus i successors, defensors de la causa del mateix o dels seus antecessors, d'altra banda en correspondència, aixequem, cedim, definim, tornem absolutament, especial i expressament, qualsevol dret i possessió que bé pogués tenir el mateix senyor rei d'Aragó, en el que té o de qualsevol, o bé digués també que tenia, tant en dominis com en senyorius, com en feus o qualssevol altres coses, a Carcassona i el seu territori, a Rodés i al seu territori, al Lauraguès i al seu territori, i al Termenès i al seu territori, i a Menerba i al seu territori, i al Fenollet i al seu territori, i al Pertús i al seu territori, i al comtat de Millau i Gavaldà, i a Nimes i al seu territori, i al comtat de Tolosa i Sant Gèli, i en totes les altres terres jurisdicció de Ramon, si escau al comtat de Tolosa, i als rendiments i transaccions també percebudes per si mateix o pels seus antecessors.

Queda pactat i ordenat, però, que si alguns feus remoguts del senyoriu de Fenollet estan situats dins dels termes del comtat de Rosselló o de Besalú, o dels altres comtats predits, de que els seus comtats el referit rei de França va fer una definició i renúncia a favor del mateix rei d'Aragó, romandran a perpetuïtat possessió del mateix rei d'Aragó, i dels seus hereus i successors, i tot això per a si, per als seus hereus i successors, va ser cedit pel mateix rei de França i va aixecar absolutament el dret, llevat no obstant, en cas que existís, algun dret d'altres. Igualment, si alguns feus remoguts del domini dels esmentats comtats estiguessin situats dins dels termes de Fenollet, romandran a perpetuïtat possessió del mateix rei de França i successors, i de tot això absolutament, per a ell, per als seus hereus i successors, com a procuradors, en lloc del mateix rei d'Aragó, representants del mateix, cedim i aixequem tot dret, salvant no obstant en cas que existís algun dret d'altres. No obstant això pel que fa a Millau i el comtat de Millau és conegut que nosaltres definim i aixequem la propietat i vam cedir tot això a favor de predit rei de França, dels seus hereus i successors, com a posseïdors del seu dret, tal com ho té i el posseeix el mateix rei de França, i per ell també els seus ho tenen i posseeixen.

A més, nosaltres, els procuradors abans presentats prometem i mantenim de bona fe procurar la qual cosa el predit senyor rei d'Aragó, per si, i els seus hereus i successors, a l'esmentat senyor rei de França, als seus hereus i successors, i als quals tinguessin el seu dret per ell o pels seus antecessors, va definir i va aixecar, va cedir i va remetre en absolut qualsevol dret o possessió, bé com tenint el que té o bé el que pogués tenir, o també el que diu que té, tant en dominis com a senyorius, com en feus i altres qualssevol, en tots els predits més amunt esmentats que en exercici de la procuradoria definim, aixequem i remetem al referit senyor rei de França, i més en aquests que més baix es nomenen, a saber, Besiers amb el vescomtat de Besiers, Agde i el seu territori, Albi i el seu territori, Roerge i el seu territori, comtats de Foix, Caors i el seu territori, Narbona i el ducat de Narbona, Puillorenç, Querbús, Castellfisel i la terra de Sault, Grèsas i el vescomtat de Grèsas, i sobre el qual el mateix senyor rei d'Aragó cedeix la possessió i concedeix expressament, per si, i pels seus hereus i successors, al predit rei de França, als seus hereus i successors, ja que per ell tinguin dret, remetent tot dret per cessió i per l'actuació que diu que té en els ja esmentats Millau i el comtat de Millau, Grèsas i el vescomtat de Grèsas, i al Gavaldà amb totes les seves pertinences que en veritat per la bona memòria de Pere, en un altre temps rei dels aragonesos, progenitor del mateix senyor rei, en un altre temps obligaven a Ramon a títol de cessió, en un altre temps comte tolosà, i per aquest document totes les cartes i instruments jurídics que té el mateix rei d'Aragó relatius a aquesta obligació són retornats plenàriament al referit senyor rei de França.

Per la resta, nosaltres, els procuradors abans nomenats en la nostra condició de procuradors pel mateix senyor rei d'Aragó i en lloc d'ell mateix aixequem, cedim, remetem i prometem també, i volem de bona fe procurar, el que el predit senyor rei d'Aragó cedeix i concedeix especialment i dóna a perpetuïtat, per si, pels seus hereus i successors, al nomenat senyor rei de França, als seus hereus i successors, i els que per ell tinguessin dret, sigui el que sigui el dret que li competeixi, si el que li competeix en qualsevol cas bé sigui per raó del títol posseït per ell mateix, bé pels seus hereus i successors, bé ara o en qualsevol esdevenir futur a Tolosa i tot el comtat de Tolosa i Sant Gèli, i a les terres de Agenensi i Venaissí, i en tota l'altra terra sota potestat i jurisdicció de Ramon, en un altre temps comte de Tolosa. Ja que nosaltres els procuradors abans nomenats en la nostra condició de procuradors per l'esmentat senyor rei d'Aragó i en lloc d'ell al senyor rei de França, als seus hereus i successors, i als que per ell i els seus antecessors tinguessin dret, vam definir, aixequem, cedim i absolutament remetem i també prometem tenir de bona fe el procurar el que el mateix senyor rei d'Aragó, per si i pels seus hereus i successors, va aixecar, va cedir i va remetre, la possessió sobre totes i cadascuna de les coses expressament predites, en la manera en què s'expressa més amunt, amb tots els honors, homenatges, districtes, juridiccions i drets generals, i les seves pertinences, i amb tots els rendiments i transaccions, que hagin estat percebudes o que puguin ser percebudes pel mateix rei de França, pels seus antecessors o per altres, i promet que a això s'obliga especialment, així com els seus hereus i successors, que en totes i cadascuna de les coses predites res més es reclamarà, ni per ell ni de l'altra, ni que al mateix rei de França, bé als seus hereus o successors, o als qui per ell o pels seus antecessors tinguessin dret, sobre això o alguna cosa de les coses predites, bé per ell bé per uns altres, en va es molestarà.

Renunciem, doncs, absolutament, especial i expressament, nosaltres, els procuradors abans nomenats en la nostra condició de procuradors del mateix senyor rei d'Aragó i en representació d'ell mateix, prometent i tenint de bona fe de procurar el que el mateix senyor rei d'Aragó va renunciar a la possessió expressament per a si, els seus hereus i successors, de totes les cartes i instruments jurídics que sobre el que s'ha dit pogués tenir o haver tingut, volent també resoldre que siguin nul·les aquelles possessions, també segons el parer del mateix senyor rei de França i dels seus, i també tot allò que retorna al mateix, renunciant també el mateix senyor rei d'Aragó expressament a la possessió, per si i pels seus hereus i successors, i nosaltres també, en condició de procuradors, en lloc d'ell, renunciem a tot auxili jurídic, tant canònic com civil, o consuetudinari, i a tot privilegi, reial o personal, als que el mateix senyor rei d'Aragó, els seus hereus i successors, pogués recórrer contra allò establert abans, o alguns dels seus continguts, i el que el mateix senyor rei d'Aragó va donar a l'esmentat senyor rei de França, les seves cartes patents sobre tot el preestablert. De totes les coses més amunt esmentades que han de ser observades i complertes, segons el que més amunt es conté, nosaltres, els procuradors abans esmentats, pronunciem jurament sobre els sacrosants evangelis en presència del mateix senyor rei de França, en l'ànim de l'abans dit senyor rei d'Aragó.

En testimoni reial fem avalar el present document amb la impressió del nostre segell. Aquests actes tenen lloc al palau del senyor rei de França, a Corbeil, estant ell mateix present en el cinquè Idus de maig, en l'any del Senyor 1258, estant presents també el bisbe Aprencensi, senyor Ludovico, primogènit del senyor rei, i el senyor Philippo fill del mateix senyor rei, Raymundo Joscelmi, el senyor Lunelli, el senyor Symone de Claro Monte, el senyor Nigelle, el senyor Egidio, condestable de França, el senyor Johanne de Romquerollis, el senyor Anselmo de Braia, el senyor Gervasio de Crannis, soldats, el mestre Radulpho, tresorer de Sancti Franboudi a Senlis, el mestre Odone de Lorriaco, el mestre Johane de Nemosio, el mestre Philippo de Caturco, el mestre Johanne de Wliaco, Ferrario de Lauro, sagristà de Barcelonnette, i Arnaldo de Gualba, canònic de Vincennes

»

El 17 de juliol el rei va renunciar als drets a Provença en favor de Margarida, filla de Ramon Berenguer V i esposa del rei francès. Els reis de França però van continuar essent hostils i el 1272 el rei va haver de fortificar el Sabartès, amenaçat pels francesos.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Traducció del document conservat als Archives nationales, Instrumentum de pace inter Ludovicum, regem Franciae, et Jacobum, regem Aragonum, pacta, propter quasdam terras sibi invicem restitutas document J.589 -Aragon, II, n°5.- amb número d'ordre 4411 del Trésor des Chartes.
  2. Transcripció de la còpia del document conservat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó extret de:
    Bofarull, Pròsper. Los condes de Barcelona vindicados. Vol. 2, 1836, p. 63-73 [Consulta: 2 juny 2016]. 
    « Hoc est translatum sumptum fideliter à quadam carta pergamenea sigillato sigillo magno cereo viridi peadenti cum serico rubeo Illustris Regis Francies, in quo sigillo est Imago Regis sedendis in Catedra tenentis in manu sinistra efigiem baculi cum flore in capite et in dextra florem et littere ipsius sigilli sint, Ludovicus Dei gratia Francorum Rex, cujus carte series si se habet.


    Ludovicus Dei gratia Francorum Rex universis presentes litteras inspecturis, salutem.

    Notum facimus quod cum inter nos ex parte una et dilectum amicum Nostrum Jacobum eadem gratia Illustrem Regem Aragone, Majorice, et Valencie, comitem Barchinone et Urgelli et dominum Monstispesulani ex altera suborta esset materia questiones super eo quaod nos dicebamus comitatum Barchinone, Urgelli, Bisildune, Rosilione, Empuradano, Ceritanie, et Confluentis, Gironde et Eusone cum eorum pertinenciis de regno Francie et de feudis nostris esse. Et idem Rex Aragone ex adverso dicebat se ius habere in Carcassona et Carcasses, in Rede et Redensi, Laurauco et Lauredensi, Terminis et Terminensi, Biterris et vici comitatu Biterrensi, Agadha et Adadhensi, Albi et Albigensi, Ruchine et Ruchinensi, comitatu Fuxcii, Canturco et Canturcio, Narbone et ducatu Narbone, Minerba et Minerbesi, Fonolleto et Fonollades, terra de saltu, Petrapertusa et Petrapertuse, Amilliavo cum toto comitatu Amilliavi, Credone cum vice comitatu Credonensi, Guavaldani, Nemaus et Nemausensis, Tholose cum toto comitatu Tholose et Sancti Egidii cum honoribus districtibus et juribus universis ac pertinenciis eorundem; Post modum accedentes ad nos solempaes procuratores et nuncii predicti Regis Aragone ab eodem super hoc specialiter ad nos misi venerabilis videlicet Arnaudus Barchinone Episcopus, Guillermus Prior Beatae Mariae de Corneliano, et Guillermus de Rocafole enentis locum ipsius Regis in Montipesulani, nobis exhibuerunt litteras ipsius Regis procuratorias in haec verba.


    Noverint Universi quod Nos Jacobus Dei gratia Rex Aragonum, Majoricarum et Valencie, comes Barchinone et Urgelli et dominus Montispesulani, constituimus et ordinamus vos venerabilem Arnaldum Dei gratia Barchinonae Episcopum et dilectus Guillermes Priorem Sancte Marie de Corneliano, et Guillermum de Rocafole tenent locum Nostrum in Montepesulani Procuratores nostros, dantes et concedentes vobis òmnibus predictis et cuilibet vestrum plenma et liberam potestatem, auctoritatem, et licenciam transigendi et componendi vici nostra et nomine, cum Ludovicus Dei gratia Illustri Rege Francie super omni jure quod habemus et habere debemus in Carcassone et Carcassonensi, et in Rede et in Redensi, in Lauraugo et Lauragine, et Terme et Termenense, et in Menerba et Menerbense, et in Fonolleto et Fonolladense, et in Pera-pertusa et Pera-pertusense, et in comitatu Amilliave et Gavaldani et in Memse et in Nemausense, et in comitatu Tholose et Sancti Egidii et in omnia alia terra et jureccidccione Raymondi quòndam comitè Tholosane et fructibus inde perceptis, et quod vos omnes et singuli supradicti possitis vici nostra en nomine, cedere, remittere perpetuo et relaxaré predicto Illustri Regis et suis quicquid juris nos habemus et habere debemus quoquomodo vel racione in predictis òmnibus et singulis. Damus etiam et concedimus vobis òmnibus et singulis speciale mandatum, auctoritatem et licenciam et potestatem jurandi ex parte nostra super animam nostram de òmnibus et singulis supradictis à nobis obsrevandis et complendis pro ut per vos erit super eis cum dicto Rege promissum, ordinatum, compositum et transactum, renunciantes scienter et consulte omni juri divino et humano canonico civili et consuetudinario et omni privilegio reali et personal iac omni alii auxilio generali seu speciali quibus contra predicta seu aliqua ex predictis juvari possemus. Item damus vobis omibus et singuli supradictis et concedimus speciale mandatum pro vice nostra et nomine transigatis et componatis cum dicto Illustri Rege Francie, et accipiatis ab eodem Rege cessionem, remissionem et relaxacionem de omni jure quod idem Rex Francie asseret se habere in comitatu Barchinone et de omni jure siquid habet vel habere crèdit in comitatu de Bisuldune, de Rossilione, de Empurdan, de Certanie, de Confluente vel in aliquo loco terrarum quas nos hodie tenemus et habemus et pro in òmnibus et singulis supradictos tractetis et procuretis faiatis et recipiatis quicquid vobis videbitur expedire: Promittimus insuper bone fide cum hoc autentico instrumento sigillo perpetuo quicquid cum dicto Rege per vos omnes ve duos aut unum ex vobis super predictits òmnibus et singulis factum fuerit ordinatum compositum seu transactum.

    Datum Dertuse V. Idus Madii anno domini MCC quinquagessimo septimo.


    Tandem vero post multos tractatus habitos hinc et inde, nonorem mediante consilio cum dictis Procuratoribus nomine Procuratorio et vici predicte Regis Aragone ad hanc composicionem et transaccionem, devenimus quod nos pro nobis et heredibus et successoribus nostri predicto Regi Aragone et heredibus et successoribus suis imperpetuum, et ab ipso et antecessoribus suis causam habentibus et predictis Procuratoribus pro ipso Rege Aragone et nomine et vice ipsius deffinimus, quitamus, cedimus et omnino remittimus quicquid juris et possesioinis vel quasi habemus siquid habebamus vel habere poteramus seu etiam dicebamus nos habere ram in dominiis sive dominicaturis, quam feudis et aliis quibuscumque in predictis comitatibus Barchinone et Urgelli Bisuldune, Rossillione, Empurdane, Ceritanie, Confluente, Gerundense et Ausone cim òmnibus honoribus homagiis districtibus, jurisdiccionibus et juribus Universis et pertinenciis eorundem et cum òmnibus fructibus proventibus per ipsum Regem Aragonem et antecessores ejusdem inde perceptis et qui percipi poterunt: Promittentes et ad hoc nos et heredes ac successores nostros imperpetuum obligantes quod in predictis òmnibus et singulis nichil de cetero per nos vel per alium te clamabimus vel petemus renunciantes omnino specialiter et expresse pro nobis et herebus ac successoribus nostris òmnibus cartis et instrumentis sique super hiis habebamus, volentes et decernentes eo penitus esse nulla, ac promittentes quo dea omnia reddemus Regi Aragonum ante dicto.

    Renunciamus insuper pro nobis et heredibus nostris ac successoris omni juris auxilio tam canonici quam civilis nec non et consuetudianrii et omni privilegio reali et personli quibus contra predicta vel aliquid de predictis nos juvare possemus. Prenominati autem Procuratores pro sepe dicto Rege Aragonum et heredibus ac successoribus ejusdem et vice ipsius nomine Procuratorio nobis et heredibus ac successoribus nostris et à nobis antecessoribus nostris causam habentibus vici versa quittaverunt, cesserunt, diffinierunt et remisserunt omnio specialiter et expresse quicquid juris et possessionis vel cuasi idem Rex Aragone habebat siquid habebat vel habere poterat seu dicebat etiam se habere tam in dominiis et dominicaturis quam in feodis et aliis quibuscumque in Carcasona et in Carcassense, in Rede et in Redense, in Laurago et in Lauragense, in Termense et Termonense, in Menerba et Menerbense, in Fonolleto et Fonolledense, in Petra pertusa et in in Petra pertusensem in comitatu Amilliavi et Guialdane, et in Namauso et in Nemausense, et in comitatu Tholose et Sancti Egidii et in omnia alia terra et jurisdiccione Raimundi quòndam comitis Tholosane, et fructibus et proventibus per nos vel antecessores nostros inde perceptis;Condictum est tameu et ordinatum quod si aliqua feuda movencia de donacione Fonolledensis sita sin infra terminos comitatus Rossillione vel Bisuldune seu aliorum comitatum predictorum de quibus comitatibus ipsi Regi Aragone quittacionem et diffinicionem fecimus penes ipsum Regem Aragonum et heredes ac successores suos perpetuo remanebunt et ca sibi et heredibus ac successorisbus suis cedimus et omnio quitamus salvo tamen jure siquid fuerit alieno.

    Similiter si aliqua feuda movencia de donacione ipsorum comitatum sita sin infra terminos Fonoledens penes nos et heredes ac successores nostros perpetuo remanebunt et ea nobis et heredibus et successoribus nostris diffiniverunt et quitaverunt omnino nomine Procuratorio pro ipso Rege Aragone et vici ipsius Procuratoris predicti, salvo tamen jure siquid fuerit alieno.

    De Amilliavo autem et comitatu Amilliavi sciendum est, dictos Procuratores nomine Procuratorio et vice dicti Regis Aragonum quittasse et deffinisse ea nobis et heredibus ac successoribus nostris et à nobis et antecessoribus nostris causam habentibus sicut ea tenemus et possidemus et à nobis et nostris tenentur et possidentur. Preterea Procuratores prenominati promisserunt et teneantur bona fide procuraré quod predictus Rex Aragone pro se et heredibus sui sac successoribus nobis et heredibus ac successoribus nostris, et à nobis et antecessoribus nostris causam habentibus diffiniet, quitabit, cedet et remitet omnino quicquid juris possessionis vel quasi habet siquid habet vel habere potest seu dicet etiam se habere tam in dominiis seu domincaturis quam ia feudis et aliis quibuscumque in poredictis òmnibus supranominatis que Procuratorio nomine et vici ipsius Regis Aragonum diffiniverunt, quittaverunt et remisserunt nobis Procuratores predicti et insuper in hiis que inferius nominatur videlicet Biterris cum vice comitatum Biterrrense, Agda et Agadense, Albi et Albigense, Ruchine et Ruchinense, comitatu Fuixense, Caturne et Caturtense, Narbone et ducatum Narbonense, Podio Laurence, Beerbuz, Castro-fideli, terra et Saltu, Gredone et vici comitatu Gredonense, et quod idem Rex Aragone cedet penitus et concedit expresse per se et heredibus ac successoribus suis nobis et heredibus ac successoribus nostris et à nobis causam habentibus omnem accionem et jus repetendi pignoris que dicit se habere in predictis Amilliavo et comitatu Amilliavi, Credone et cive comitatu Credonense, et in Gavaldane cum pertinenciis eorundem que quidem bonae memoriae Petrus quòndam Rex Argone genitor ipsius Olim titulo pignoris obligaverat Raimundo quoandam comiti Tholosane.

    Et per hanc composicionem idem Rex Aragone reddet nobis plenarie omnes cartes et instrumenta que habet super dicta obligacione confecta. Ceterum Procuratores prenominati Procuratorio nomine et vice ipsius Regis Aragone diffiniverunt, quittaverunt, cesserunt et remisserunt omnio et promisserunt et tenentur bona fide procuraré quod predictus Rex Aragone cedet et concedeet specialiter ac donabit imperpetuum pro se et heredibus ac successoribus suis nobis et heredibus ac successoribus nostris et à nobis causam habentibus quicquid juris sibi competit si quod competit vel quocunque casu seu ratione vel titulo posset ad ipsum vel ad heredes et successores suos nunc vel in futurm aliquatenus devenire i a Tholos et toto comitatu Tholose, et Sancti Egidii, et in terris Agenense et Venesinense ac in tota alia terra jurisdiccione et potestate Raymondi quòndam comitis Tholosane.

    Insuper Procuratores predicti Procuratorio nomine predicto Rege Aragone et vici ipsius nobis et heredibus ac sucessoribus notris et à nobis et antexessoribus nostris causam habnetibus diffiniverunt, quitaverunt cesserunt, et omnio remisserunt et promisserunt et tenentur bona fide procuraré quod idem Rex Aragone pro set et heredibus sui sac successoribus diffiniet, quittabit, cedet et remittet penitus et expresse predicta omnio et singula co modo quo superius continetur cum òmnibus honoribus homagiis districtibus, jurisdiccionibus et juribus universis ac pertinenciis eorundem et cum òmnibus fructibus et proventibus per no vel antecessores nostros vel per alios inde perceptis et qui etiam percipi poterunt, et permitent et ad hoc se et heredes ac successores suos specialiter obligavit quod in predictis òmnibus et singulis nichil de cetero per se vel per alium reclamavit nec nos vel heredes aut successores nostros seu causam à nobis vel antecessoribus notris habentes super predictis aut aliquo predictorum per ser vel per alium imposterum molestabit.

    Renunciaverunt autem omnio specialiter et expresse Procuratos predicti nomine Procuratorio pro ipso Rege Aragone et vici proprius et promisserunt et tenentur bona fide procuraré quod idem Rex Aragonum renuncuabit penitus et exprese pros e et heredibus ac successoribus suis òmnibus cartis et instrumentis si que super premissis habet vel habuit et volet etiam decernet ea peaitus esse nulla quo ad Nostrum perjudicium et nostrorum et quo dea omnio reddet nobis.

    Renunciavit etiam idem Rex Aragone penitus et expresse pro se et heredibus ac successoribus suis et etiam predicti Procuratores Procuratorioo nomine pro ipso et vici ipsius renunciaverunt omni juris auxilio tam cononici quam civilis à consuetudinarii et omni privilegio reali et personali quibus idem Rex Aragone aut heredes aut successores sui contra premissa vel aliquid premissorum juvare se possent et quod idem Rex Aragonum nobis super premissis òmnibus pateates litteras suas dèbit. De supradictis autem òmnibus observandis et complendis pro ut superius contiaetur Procuratores predicti prestiterunt in nostra presencia in animam prefati Regis Aragone super Sacrosancta Evangeli juramentum.



    In cujus rei testimonium presentem cartam sigilii nostri fecimus impressione munire. Acta sun hoc apud Corbolium in Palacio nostro presentibus Episcopo Aprensi, Ludovico Primogenito, et Filipo filiis nostris, Raimundo Gaucelmi, Domno Lunelli, Simone de Claromonte domino Sagelle, Egidio France Constableario, Jahoanne de Ronquerolis, Ausello de Braya, Gervasio de Carniis militibus, Magistro Rade Thesaurario Sancti F. Franbondi Silvanoctense, Magistro Odene de Loratio, Mgistro Johanne de Nemesio, Magistro Filipo de Caturse, Magistro Johanne de Ulliato, FF. De Laure Sacrista Barchinone, A de Gualba canonico Visensis, quinto Idus madii anno Domini MCC quinquagessimo octavo.



    Signum Petri Arnaldi de Cervario vicarii Barchinone et Vallensii qui huic translato sumpto fidelier ab originali suo non cancellato nec in aliqua parte sui viciato et cum eodem legitime comprobato ex parte Domini Regis et auctoritate oficii quo fingimur auctoritatem impendimus et drecretum, ut ei tamquam originali suo fides plenaria ab òmnibus impendatur appositum per manum mei Bernardi de Cumbis Not. Subscripti in cujus manu et posse dictus vicarius hanc firmam fecit tercio decimo kalendas marcii anno subscripto, presnetibus testibus, Berengario de Manso, Arnaldo Salvatge et Bernardo de Turre.

    Nos Poncius Dei gracia electus confirmatus in Episcopum Barchinone presens translatum cum originali fideliter comprovimus et vidimus contineri in originali sicut in presenti translato continetur, et ideo fidem facimus de predictis et ad majorem fidem habendam presenti CArte nostre sigillum apponi fecimus et manu propria subscripsimus undecimo kalendas marcii anno Domini M trecentessimo.

    Signum Bernardi de Cumbis notarii poublici Barchinone regentisque scribaniam curie vicarii ejusdem civitatis qui hoc translatum sumptum fideliter ab originali suo non cancelato nec in aliqua parte sui viciato et cum eodem legitime comprobatum scribi fecit et clausit tercio decimo kalendas marcii anno domini millessimo trecentessimo, cum litteris suprapositis in line XII ubi scribitur super, et cum litteris rasis et emendatis in linea XVI ubi dicitur ac, et in linea XX prima [...il·legible...] in linea XX sexta ubi dicitur ar. Preterea de mandato Petri Arnaldi de Cervaria jam dicti firmam et decretum ejus supra manu propria scripsit. Et ad majorem rei evidenciam et fidem habendam in presenti translato apposuit sigillum officii vicarii supradicti.

    »

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Coll i Alentorn, Miquel. Història. Vol. 3. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1992, p.298. ISBN 84-7826-361-6. 
  2. 2,0 2,1 Cingolani, Stefano Maria. Jaume I: Història i mite d'un rei. Rústica (en català). Barcelona: Edicions 62, 1/04/12, p. 376. ISBN 978-8429760064. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]