Transport a Moçambic

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Mz-map.png

Les formes de transport a Moçambic inclouen el ferroviari, carretera, naval i aeri. Hi ha enllaços de tren que enllacen les principals ciutats i les connecten amb Malawi, Zimbabwe i Sud-àfrica. Hi ha més de 30.000 quilòmetres de carreteres, però gran part de la xarxa no està asfaltada.

A la costa de l'Oceà Índic hi ha alguns grans ports de mar com Nacala, Beira i Maputo, i s'hi estan desenvolupant més ports. Hi ha 3,750 quilòmetres d'aigües interiors navegables. Hi ha un aeroport internacional a Maputo, uns altres 21 aeroports asfaltats, i més de 100 amb pistes sense pavimentar.

Ferrocarrils[modifica | modifica el codi]

Xarxa ferroviària de Moámbic
Locomotora a vapor a Inhambane, 2009

El sistema ferroviari de Moçambic s'ha desenvolupat durant més d'un segle a partir de tres ports diferents a l'Oceà Índic que serveixen com a terminals per a línies diferents a la zona d'influència. Els ferrocarrils van ser els principals objectius durant la Guerra Civil de Moçambic, van ser sabotejats per la RENAMO, i s'estan rehabilitant. Una empresa pública, Portos e Caminhos de Ferro de Moçambique (abreujat CFM), supervisa el sistema ferroviari de Moçambic i els seus ports de contacte, però la direcció s'ha externalitzat en gran mesura. Cada línia té el seu propi corredor de desenvolupament.

Pel 2005 hi havia 3.123 kilòmetres de vies fèrries dels quals 2.983 km eren de 1,067 mm d'ample, compatible amb els sistemes ferroviaris veïns, i uns 140 km línia de 762mm d'ample, el Ferrocarril de Gaza.[1] La central Companhia dos Caminhos de Ferro da Beira enllaça el port de Beira amb els països sense litoral de Malawi, Zàmbia i Zimbabwe. Al nord d'aquest, el port de Nacala també està lligat per ferrocarril a Malawi, i al sud Maputo està lligat a Zimbabwe i Sud-àfrica. Aquestes xarxes interconnecten només a través dels països veïns. Estava previst que entrés en servei pel 2010 una nova ruta per al transport de carbó entre Tete i Beira,[2] i l'agost de 2010 Moçambic i Botswana signaren un memoràndum d'entesa per desenvolupar 1.100 km de ferrocarril a través de Zimbabwe, per portar el carbó de Serule a Botswana a un port d'aigües profundes a Techobanine a Moçambic.[3]

Construcció del Pont Armando Emilio Guebuza, Moçambic

Més recentment el material rodant ha estat proporcionat per l'empresa índia Golden Rock[4] usant acobladors AAR[5] i frens automàtics.

Ports[modifica | modifica el codi]

Els ports de mar de la costa de l'Oceà Índic són:

Marina mercant[modifica | modifica el codi]

pel 2002 la flota marina mercant consistia en tres vaixells de càrrega de 1.000 tones de registre brut o més, per un total de 4,125 RT/7.024 tones de pes mort.. Dos d'aquests vaixells són de propietat belga registrats a Moçambic com a pavelló de conveniència.

Aeroports[modifica | modifica el codi]

Pel 2006 hi havia 158 un total de aeroports, 22 d'ells tenen pistes pavimentades. El principal aeroport del país és l'Aeroport Internacional de Maputo, que és també el centre de l'aerolínia de bandera de Moçambic, Linhas Aéreas de Moçambique.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. CIA factbook
  2. «Mozambique: Australian Company Plans New Coal Mine in Tete By 2010». Allafrica.com. [Consulta: 24 December 2014].
  3. «Railway Gazette: Pointers September 2010». [Consulta: 10 setembre 2010].
  4. Railway Gazette International, August 2008, p.483
  5. «Golden Rock workshop exports locos to Mozambique». The Hindu Business Line. [Consulta: 24 December 2014].
  6. «New Mozambique port gets approval». Railways Africa. [Consulta: 24 December 2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]