Triaenops goodmani
Il·lustració d'una de les mandíbules utilitzades per a descriure l'espècie | |
Període | |
---|---|
Recent
| |
Estat de conservació | |
Fòssil | |
Taxonomia | |
Super-regne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Mammalia |
Ordre | Chiroptera |
Família | Rhinonycteridae |
Gènere | Triaenops |
Espècie | Triaenops goodmani Karen E. Samonds, 2007 |
Nomenclatura | |
Significat | Cara de trident de Goodman |
Distribució | |
Endèmic de |
Triaenops goodmani és un ratpenat extint de la família dels rinonictèrids. És conegut únicament a partir de tres mandíbules trobades el 1996 a la cova d'Anjohibe, al nord-oest de Madagascar. L'espècie fou descrita el 2007 per la naturalista Karen Samonds a partir d'aquest material de 10.000 anys d'antiguitat com a màxim. El nom específic fou triat en honor de Steven M. Goodman, un naturalista estatunidenc, pel seu treball sobre els ratpenats malgaixos. Un fragment d'húmer de quiròpter trobat a la mateixa localitat no s'ha atribuït a l'espècie amb certesa i podria correspondre a T. menamena, una espècie actual.
S'ha relacionat T. goodmani amb Triaenops o Paratriaenops, un altre gènere molt proper, basant-se en una sèrie caràcters dentals, com ara la quarta premolar unicuspidada, semblant a una canina, o l'espai que separa l'entocònid de l'hipoconúlid a les dues primeres molars. T. goodmani és més gros que les espècies malgaixes actuals de Triaenops i Paratriaenops. El protocònid de la primera molar amb prou feines supera la mida de l'hipocònid, mentre que en les altres espècies és bastant més gros.
Descripció
[modifica]T. goodmani és conegut a partir de tres mandíbules: una que presenta la quarta premolar (p4) i les dues primeres molars (m1 i m2) i dues que només presenten la segona i tercera molars (m2 i m3).[1] La mandíbula és relativament robusta.[2]
La p4 té una sola cúspide i manca de làmines accessòries, per la qual cosa sembla una canina. És igual d'alta que l'm1.[1] Les molars són més llargues que en T. menamena, Paratriaenops auritus i P. furculus.[1] L'm2 mesura 1,55-1,57 mm de llargada i 0,98-1,02 mm d'amplada.[3] En l'm1, el grup de cúspides anterior (el trigònid) és més estret i lleugerament més alt que el talònid, al darrere de la dent. El protocònid, una de les cúspides principals del trigònid, és la cúspide més alta,[4] però amb prou feines és més alta que l'hipocònid (una cúspide del talònid); en els Triaenops i Paratriaenops malgaixos actuals, el protocònid és bastant més alt que l'hipocònid. El paracònid, el metacònid (dues cúspides del trigònid) i l'entocònid (una cúspide del talònid) són més baixos que en P. auritus.[1] L'hipoconúlid (part del talònid) és baix però visible i és la cúspide més petita. Queda separat de l'entocònid per un espai.[4] T. goodmani manca de preentocrístid, una cresta que enllaça l'entocònid i el metacònid.[5] Hi ha una cresta (cíngol) al davant i el darrere de la dent.[1] Les dues últimes molars s'assemblen a l'm1, però en l'm2, el talònid és només una mica més ample que el trigònid i, en l'm3, tenen la mateixa mida.[4] Finalment, hi ha un pla entre el protocònid i l'hipocònid en l'm2[1] i l'm3 és més petita, manca d'espai entre l'entocònid i l'hipoconúlid i només té una petita cresta entre l'entocònid i el metacònid.[4] Aquestes característiques són típiques dels gèneres Triaenops i Paratriaenops.[2]
Samonds trobà un extrem distal d'húmer de Triaenops de 3,58 mm de llargada a la mateixa localitat on s'havia descobert T. goodmani. Aquest os és similar als húmers de T. menamena, però no se'l pot atribuir a cap espècie amb tota certesa a causa de la minsa diferència de mida entre T. menamena i T. goodmani.[6] A la localitat NCC-1 (fa 69.600-86.800 anys)[7] es trobaren dues mandíbules de Triaenops, una amb la p4 i l'm1 i l'altra amb l'm1, l'm2 i un fragment d'm3.[8] Aquests ossaments es poden relacionar amb els Triaenops i Paratriaenops actuals, però l'm1 d'aquestes mandíbules és més llarga i estreta. Encara que només hi ha dos ossaments, les seves dimensions semblen diferents de les de T. goodmani. A més a més, la cresta entre l'entocònid i el metacònid és més forta que en T. goodmani. Samonds assignà aquestes restes al gènere Triaenops sense més precisió.[9]
Taxonomia
[modifica]El 1996, un equip encapçalat per David Burney recollí bretxes que contenien les restes de ratpenats i d'altres animals a la cova d'Anjohibe, al nord-oest de Madagascar.[10] Els quiròpters d'aquestes mostres foren descrits per Karen Samonds (que aleshores portava el cognom del seu marit, Mitch Irwin) per a la seva tesi de doctorat el 2006 i posteriorment en un article el 2007.[11][12] Samonds catalogà diverses espècies vivents i descrigué dues noves espècies fòssils, T. goodmani i Hipposideros besaoka.[13] En aquell moment, Triaenops contenia tres espècies malgaixes: T. auritus, T. furculus i T. rufus.[1] Steven M. Goodman i Julie Ranivo descobriren posteriorment que el nom rufus no es podia aplicar a una espècie de Madagascar i proposaren el nom T. menamena per als ratpenats malgaixos coneguts com a T. rufus fins aleshores.[14] El mateix 2009, Petr Benda i Peter Vallo traslladaren les altres espècies del gènere, ambdues malgaixes, al gènere Paratriaenops amb el nom de Paratriaenops auritus i Paratriaenops furculus.[15]
El nom específic de l'espècie, goodmani fou triat en honor de Steven M. Goodman, un naturalista estatunidenc, pel seu treball sobre els ratpenats malgaixos.[1] El material tipus de T. goodmani data de l'Holocè i té un màxim de 10.000 anys.[16] Una anàlisi cladística basada en dades morfològiques no permeté aclarir les relacions filogenètiques de T. goodmani, però tampoc no el classificà juntament amb els altres Triaenops i Paratriaenops estudiats.[17] En un article publicat el 2008, Amy Russell et al. avançaren la hipòtesi que les característiques cranials de T. goodmani podrien situar-lo dins el grup T. furculus–T. auritus, espècies que actualment es classifiquen al gènere Paratriaenops.[18]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 Samonds, 2007, p. 46.
- ↑ 2,0 2,1 Samonds, 2007, p. 48.
- ↑ Samonds, 2007, p. taula 3.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Samonds, 2007, p. 47.
- ↑ Samonds, 2007, p. 46-47.
- ↑ Samonds, 2007, p. 49.
- ↑ Samonds, 2007, p. 43.
- ↑ Samonds, 2007, p. 55.
- ↑ Samonds, 2007, p. 57.
- ↑ Samonds, 2007, p. 40-41.
- ↑ Samonds, 2006.
- ↑ Samonds, 2007.
- ↑ Samonds, 2007, p. 39.
- ↑ Goodman i Ranivo, 2009.
- ↑ Benda i Vallo, 2009.
- ↑ Samonds, 2007, p. 42-43.
- ↑ Samonds, 2006, p. 178.
- ↑ Russell, Goodman i Cox, 2008, p. 1.001.
Bibliografia
[modifica]- Russell, A. L.; Goodman, S. M.; Cox «Coalescent analyses support multiple mainland-to-island dispersals in the evolution of Malagasy Triaenops bats (Chiroptera: Hipposideridae)» (en anglès). Journal of Biogeography, 35, 2008, pàg. 995-1003. DOI: 10.1111/j.1365-2699.2008.01891.x.
- Samonds (Irwin), K. E. The origin and evolution of Malagasy bats: Implications of new Late Pleistocene fossils and cladistic analyses for reconstructing biogeographic history. Ph.D. Dissertation, Department of Anatomical Sciences (en anglès). Universitat de Stony Brook, 2006.
- Samonds, K. E «Late Pleistocene bat fossils from Anjohibe Cave, northwestern Madagascar» (en anglès). Acta Chiropterologica, 9, 1, 2007, pàg. 39-65.