Llenegall dolç
Tricholoma columbetta  | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
_P._Kumm_318304.jpg) | |||||||||
| Bolet | |||||||||
| Taxonomia | |||||||||
| Super-regne | Eukaryota | ||||||||
| Regne | Fungi | ||||||||
| Ordre | Tricholomatales | ||||||||
| Família | Tricholomataceae | ||||||||
| Gènere | Tricholoma | ||||||||
| Espècie | Tricholoma columbetta (Fr.) P. Kumm. 1871[1] | ||||||||
| Nomenclatura | |||||||||
| Basiònim | Agaricus columbetta | ||||||||
| Sinònims | |||||||||
El llenegall dolç,[2] la llenega blanca o la cogoma (Tricholoma columbetta) és una espècie de bolet pertanyent a la família de les tricolomatàcies.
Etimologia[modifica]
L'epitet específic del seu nom científic (columbetta = petit colom) deriva del diminutiu en llatí de columba pel seu color blanc.[3]
Descripció[modifica]
- El barret té més o menys forma cònica de jove, després més aplanat i amb un lleuger umbó apical, de color blanc de llet. Superfície lleugerament fibril·losa, lluent. Fa un diàmetre de 4-7 cm.
- Làmines d'adnexes a gairebé lliures, denses i de color blanquinós. Presenten algun reflex glauc en envellir. Aresta irregular, una mica dentada i del mateix color.
- El peu fa 5-8 per 0,5-1,5 cm, de cilíndric a fusiforme, de color blanc i amb taques blaves o glauques a la base, no sempre presents. Superfície una mica fibril·losa.
- La carn és blanquinosa, espessa i fibrosa al peu.
- Olor de massa de pa, feble.
- Sabor suau a farina.
- L'esporada és blanca i les espores són d'ovoidals a lleugerament amigdaliformes, llises, de 5,5-7 per 4-5 micròmetres.[4][5][6][7][8][9]
Hàbitat[modifica]
És un bolet poc comú que apareix a la tardor (des de principis del setembre fins a mitjan novembre) sota planifolis, especialment sureres (Quercus suber) i castanyers (Castanea sativa), i sobre sòls preferentment àcids.[4][10]
Distribució geogràfica[modifica]
Es troba a Europa (incloent-hi Gran Bretanya i Irlanda)[11] i Nord-amèrica.[6]
Confusions amb altres espècies[modifica]
L'aspecte del barret (lleugerament umbonat), el color uniformement blanc del basidioma, l'olor no desagradable i les taques blaves o glauques de la base del peu o de les làmines, faciliten la seua ràpida identificació, i la separen d'altres espècies blanques (com ara, Tricholoma album), les quals tenen l'olor desagradable. També es podria confondre amb tàxons blancs del gènere Melanoleuca, però aquests darrers tenen un aspecte del basidioma diferent i viuen generalment en prats de muntanya.[4]
Comestibilitat[modifica]
És comestible, però sense gaire tradició culinària, a causa sobretot de la seua raresa.[4]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Catalogue of Life (anglès)
- ↑ TERMCAT (català)
- ↑ Photomazza Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. (castellà)
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Gerhardt, Ewald; Vila, Jordi; i Llimona, Xavier, 2000: Bolets dels Països Catalans i d'Europa. Manual d'identificació. Ediciones Omega, S.A, Barcelona. Pàg. 425. ISBN 84-282-1121-3
- ↑ RedNaturaleza (castellà)
- ↑ 6,0 6,1 RogersMushrooms Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. (anglès)
- ↑ Sociedad Micológica Extremeña Arxivat 2010-08-04 a Wayback Machine. (castellà)
- ↑ www.apinguela.com (castellà)
- ↑ Sociedad Micológica de Madrid (castellà)
- ↑ Parque Micológico Ultzama Arxivat 2011-09-27 a Wayback Machine. (basc) i (castellà)
- ↑ First Nature (anglès)
Bibliografia[modifica]
- Bauer, C. A., 1982: Los hongos d'Europa. Ed. Omega, S.A. Barcelona.
- Bon, M., 1987: Guía de campo de los hongos de Europa. Ediciones Omega, S.A. Barcelona.
- Butlletí de la Societat Micològica Valenciana. València.
- Lange, J.E., D. M. Lange i X. Llimona, 1981: Guía de campo de los hongos de Europa. Ediciones Omega, S.A., Barcelona.
- Llimona, X. et al., 1991: Història Natural dels Països Catalans. Vol. 5. Fongs i Líquens. Fundació Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona.
- Revista Catalana de Micologia. Editada per la Societat Catalana de Micologia. Barcelona. (Abans de 1995, Butlletí de la Societat Catalana de Micologia).
Enllaços externs[modifica]
- Encyclopedia of Life (anglès)
- Species Fungorum (anglès)
- Mycobank (anglès)
- Biopix
- Sociedad Micológica Errotari (castellà)