Vés al contingut

Trifosfat de sodi

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
No s'ha de confondre amb Fosfat de trisodi.
Infotaula de compost químicTrifosfat de sodi
Substància químicatipus d'entitat química Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular367,819 Da Modifica el valor a Wikidata
Estructura química
Fórmula químicaNa₅O₁₀P₃ Modifica el valor a Wikidata
SMILES canònic
Model 2D
[O-]P(=O)([O-])OP(=O)([O-])OP(=O)([O-])[O-].[Na+].[Na+].[Na+].[Na+].[Na+] Modifica el valor a Wikidata
Identificador InChIModel 3D Modifica el valor a Wikidata
NFPA 704: Standard System for the Identification of the Hazards of Materials for Emergency Response () Modifica el valor a Wikidata

El trifosfat de sodi és un compost inorgànic que conté el catió sodi(1+) i l'anió trifosfat la qual fórmula química és . Es fabrica a gran escala com a component de molts productes industrials i de la llar, especialment detergents. El seu ús ocasiona problemes d'eutrofització.

Propietats

[modifica]

Es presenta en forma de pols blanca. La seva densitat és de 2,52 g/cm³, el seu punt de fusió 622 °C i és soluble en aigua (20 g en 100 g d'aigua a 20 °C i 86,5 g en 100 g d'aigua a 100 °C) i insoluble en etanol. Una dissolució aquosa a l'1 % dona un pH bàsic, entre 9,1 i 10,2.[1]

Obtenció

[modifica]

La producció industrial del trifosfat de sodi es basa en la reacció de l'àcid fosfòric amb l'hidrogencarbonat de sodi segons la reacció:

Seguidament es torra en un forn giratori a una temperatura entre 400 °C i 600 °C.[2]

Aplicacions

[modifica]
Esquema de l'estructura d'un quelat de trifosfat amb un catió M

El trifosfat de sodi té una gran importància industrial, puix que troba aplicació, per les seves propietats segrestants, en la indústria de detergents, en l'ablaniment d'aigües dures i com a additiu alimentari (estabilitzant i regulador de l'acidesa E 451i).[3]

Com a detergent s'empra en els detergents en pols per a roba i per a renta-vaixelles. Les seves funcions són les d'aconseguir un pH alt o bàsic, que és necessari per a l'acció detergent; formar quelats i segrestar cations calci(2+) i magnesi(2+) de les aigües dures que, en cas contrari, reaccionarien amb d'altres detergent impedint que realitzassin la seva funció netejadora; segrestar altres cations, com el ferro(3+) o el manganès(2+), que taquen la roba; i mantenir en suspensió els greixos i la pols per a que puguin ser rentats.[4]

Problemes mediambientals

[modifica]
Riu eutrofitzat

L'ús de trifosfat de sodi emprat en els detergents en pols per a la neteja de roba i de vaixelles fa que una vegada finalitzada la seva funció sigui arrossegat amb les aigües grises i vagi a una depuradora d'aigua. En les depuradores s'ha d'eliminar el trifosfat de sodi perquè en retornar-se l'aigua al medi ambient produiria problemes d'eutrofització en ecosistemes aquàtics, això és, un creixement massiu d'algues i bacteris als llacs i rius, acabant amb l'oxigen dissolt, la qual cosa ocasionaria la mort d'altres éssers vius perquè no disposarien d'oxigen suficient per poder respirar ja que les algues l'esgotarien i també impedirien que se'n dissolgués més des de l'aire degut a la capa superficial que formarien.[4]

Per reduir aquest problema s'ha proposat substituir el trifosfat de sodi per altres compostos així com limitar-ne el seu ús en els detergents per a us domèstic. Des del 2017 a la Unió Europea la quantitat màxima per dosi normal s'ha establert en 0,3 g de fòsfor per a les pastilles dels rentaplats i des del 2013 un màxim de 0,5 g de fòsfor per a detergents en pols de les rentadores. Actualment ja hi ha fabricants que produeixen detergents sense fosfats.[5]

Referències

[modifica]
  1. PubChem. «Sodium tripolyphosphate» (en anglès). [Consulta: 25 novembre 2019].
  2. Vian Ortuño, Ángel.. Introducción a la química industrial. 2a. ed. Barcelona: Reverté, D.L. 1994. ISBN 84-291-7933-X. 
  3. «trifosfat de sodi | enciclopèdia.cat». [Consulta: 25 novembre 2019].
  4. 4,0 4,1 «Contaminación del agua por detergentes (eutrofización)». [Consulta: 25 novembre 2019].
  5. Reglament (UE) nº 259/2012 del Parlament Europeu i del Consell, de 14 de març de 2012.