Turcs a Alemanya

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La immigració turca a Alemanya constitueix un procés únic en el desenvolupament social de la nació alemanya en la postguerra. Les estadístiques oficials parlen d'1.629.480 persones, però aquí només s'hi compten els Ausländer (estrangers) i no els Türkeistämmige (ciutadans d'orgen turc).[1] Per això, i segons altres recomptes, es calcula que el nombre total de turcs a Alemanya volta els 3.500.000 de persones.[2] D'ells, uns 120.000 viuen a Berlín, en llocs com Kreuzberg, un districte de la ciutat conegut millor amb el sobrenom de Petit Istanbul.

Història[modifica | modifica el codi]

A partir de 1959 les empreses alemanyes van afrontar una falta greu de mà d'obra. L'aleshores ministre de treball Theodor Blank, va promoure la contractació de treballadors estrangers procedents de Grècia, Espanya, Turquia, Portugal, el Marroc, Tunísia, i Iugoslàvia entre 1960 i 1968.[3][4][5][6]

Entre 1972 i 2005 prop de 415.019 turcs van obtenir la nacionalitat alemanya. Des de la dècada de 1980 els turcs s'han convertit en la minoria més nombrosa del país. Rin del Nord-Westfàlia concentra poc més del 30% de la població turca del país, seguit per Baden-Wurtemberg, Baviera i Hessen. Al contrari en els nous estats de l'antiga República Democràtica Alemanya (RDA) la població turca no supera el 1%. Altres ciutats amb importants concentracions són Colònia (80.000), Hamburg (60.000) i Duisburg (50.000).

Els turcs són a més la minoria més gran a Dinamarca, amb 35.000 persones.

Cooperació[modifica | modifica el codi]

Celebració del dia de Turquia davant la Porta de Brandenburg.

Turquia va patir un devastador terratrèmol l'agost de 1999, que va incitar diversos països europeus a oferir ajuda relacionada amb la immigració. El ministre d'afers exteriors alemany de l'època, Joschka Fischer, va anunciar que certes víctimes turques del terratrèmol podrien obtenir visats per entrar a Alemanya més ràpidament.

Alemanya és el principal soci comercial de Turquia. Aquesta situació va fer que l'administració de Gerhard Schröder (1998 - 2005) fos el principal suport de Turquia a Europa per a la seva aspiració d'ingressar com a membre de la UE.

Integració cultural i islam[modifica | modifica el codi]

Per a molts dels turcs i jueus que viuen a Alemanya, el diumenge no és un dia de culte; tanmateix, els comerços minoristes han de tancar els seus magatzems a les 20:00 h en els dies feiners, a les 16:00 h el dissabte i han de romandre tancats el diumenge, tot i que aquestes lleis varien lleugerament d'un estat alemany a l'altre.

Les lleis comercials d'Alemanya permeten que els magatzems s'obrin diumenge només si aquests es troben en àrees turístiques o a prop d'aeroports o de ferrocarrils.

Actualment hi ha 2.300 mesquites i escoles islàmiques en diferents localitats del país, i en algunes zones el turc és un idioma molt generalitzat. A més, un de cada 100.000 alemanys es converteix a l'islam, sobretot dones a través del casament, segons dades de 2003.

Institucions turc-alemanyes[modifica | modifica el codi]

Organitzacions polítiques turc-alemanyes[modifica | modifica el codi]

Organitzacions islàmiques a Alemanya[modifica | modifica el codi]

Fusió informal de la bandera alemanya amb la turca.

Tan sols una minoria dels musulmans que resideixen a Alemanya són membres d'associacions religioses. Aquelles amb més membres són:

De la mateixa manera, existeixen organitzacions que aglutinen diferents grups:

A més hi ha nombroses associacions locals sense afiliació a cap de les anteriors organitzacions. Dues organitzacions van ser estat prohibides en 2002 perquè el seu programa va ser jutjat com a contrari a la constitució alemanya: Hizb at-Tahrir i l' Estat Califal fundat per Cemalettin Kaplan i que posteriorment va ser presidit pel seu fill Metin Kaplan. Estat Califal és l'organització islàmica més radical d'Alemanya, que compta amb uns 1.100 membres (2004) i va ser prohibida pel Ministeri d'Interior en 2001. Metin Kaplan és un líder radical turc conegut com el califa de Colònia, va ser extradit el 12 d'octubre de 2004 al seu país d'origen, poques hores després que el Tribunal Administratiu de Colònia donés llum verda al seu lliurament a Turquia, on podria ser processat per alta traïció i intent de trencar l'ordre constitucional.

Discriminació[modifica | modifica el codi]

Vegeu també: Neonazisme

A la societat alemanya es mantenen alguns patrons de discriminació per als turcs, que comporten desavantatges quant al seu nivell econòmic i social, alhora que restringeixen el seu avanç social. Malgrat tot, els turcs continuen plantant cara a l'hostilitat, que s'ha intensificat des de mitjans dels anys 70. Actualment, a Alemanya, hi ha un refefons de xenofòbia en l'opinió pública i una obert èmfasi en aquesta xenofòbia en les organitzacios d'extrema dreta i neonazis L'onada de violència xenòfoba que ha provocat importants atacs contra aquesta comunitat, s'ha cobrat diverses vides i ha demostrat el grau d'exclusió i vulnerabilitat de la població no alemanya que resideix en aquest país.[7]

El nombre d'actes violents duts a terme per elements de l'extrema dreta a Alemanya es va incrementar dramàticament entre 1990 i 1992.[8] El 25 de novembre de 1992 van morir tres ciutadans turcs residents a Mölln (Alemanya Occidental) per una bomba incendiària.[9] L'atac va causar més perplexitat encara, atès que les víctimes no eren ni refugiats ni vivien en un alberg.[10] El mateix va succeir amb un altre incident en una vila de Westfàlia, el 29 de maig de 1993, quan va tenir lloc un altre atac incendiari a Solingen contra una família turca que duia residint a Alemanya prop de vint-i-tres anys. Cinc dels seus membres van morir cremats.[11] Diversos veins van sentir com algú cridava Heil Hitler! abans de ruixar el porxo i la porta amb gasolina i calar foc a la casa.[12] Tanmateix, molts alemanys van condemnar aquests atacs a estrangers i molts també van marxar en processons amb espelmes.[13]

L'autor Greg Nees, en un escrit de l'any 2000, afirmà el següent: "donat que els turcs són musulmans i de pell fosca, molts alemanys conservadors estan en contra de donar-los la ciutadania".[14]

Turc-alemanys cèlebres[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Ausländische Bevölkerung» (en alemany). Oficina Federal d'Estadística d'Alemanya, 31-12-2010. [Consulta: 26 de desembre de 2011].
  2. «Turks Important Players Within European Union (p.14)» (en anglès). Today's Zaman, 22-07-2007. [Consulta: 26 de desembre de 2011].
  3. Eryılmaz 2002, 62
  4. Schönwälder, Ohliger & Triadafilopoulos 2003, 168.
  5. Heike Knortz: Diplomatische Tauschgeschäfte. "Gastarbeiter" in der westdeutschen Diplomatie und Beschäftigungspolitik 1953-1973. Böhlau Verlag, Köln 2008
  6. Cook 2001, 985
  7. Horrocks & Kolinsky 1996, 131.
  8. Ramet 1999, 72.
  9. Solsten 1999, 406.
  10. Staab 1998, 144.
  11. Dummett 2001, 142.
  12. Lee 1999, 331.
  13. Cornelius, Martin & Hollifield 1994, 213.
  14. Nees 2000, 155.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Eryılmaz, Aytaç (2002), 40 years in Germany: At Home Abroad, http://www.tusiad.us: Consultat el 26 de desembre del 2011
  • Schissler, Hanna (2000), The Miracle Years: A Cultural History of West Germany, 1949-1968, Princeton University Press, ISBN 0691058202.
  • Schönwälder, Karen; Ohliger, Rainer & Triadafilopoulos, Triadafilos (2003), European Encounters: Migrants, Migration, and European Societies Since 1945, Ashgate Publishing, ISBN 0754630862.
  • Cook, Bernard (2001), Europe since 1945: An Encyclopedia, Garland, ISBN 0815340583.
  • Horrocks, David & Kolinsky, Eva (1996), Turkish Culture in German Society Today (Culture & Society in Germany), Berghahn Books, ISBN 1571810471.
  • Ramet, Sabrina (1999), The Radical Right in Central and Eastern Europe Since 1989, Penn State Press, ISBN 0271018119.
  • Solsten, Eric (1999), Germany: A Country Study, DIANE Publishing, ISBN 0788181793.
  • Staab, Andreas (1998), National Identity in Eastern Germany: Inner Unification or Continued Separation?, Greenwood Publishing Group, ISBN 027596177X.
  • Dummett, Michael (2001), On Immigration and Refugees, Routledge, ISBN 0415227070.
  • Lee, Martin (1999), The Beast Reawakens, Taylor & Francis, ISBN 0415925460.
  • Cornelius, Wayne; Martin, Philip & Hollifield, James (1994), Controlling Immigration: A Global Perspective, Stanford University Press, ISBN 0804724989.
  • Nees, Greg (2000), Germany: Unraveling an Enigma, Intercultural Press, ISBN 1877864757.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Turcs a Alemanya

Oficina Federal d'Estadística d'Alemanya (alemany) (anglès)

Vegeu també[modifica | modifica el codi]