Vés al contingut

Uarakos

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de monedaUarakos

Modifica el valor a Wikidata
Territoris d'aplicació
Espanya ( - ) Modifica el valor a Wikidata

Uarakos o Uaracos () és la transcripció fonètica literal dels signes d'escriptura ibèrica que apareixen al revers d'unes monedes de bronze trobades al jaciment arqueològic de La Custodia de Viana, Navarra.[1][2][3] Hi ha consens entre els estudiosos que aquest jaciment correspon a la ciutat de Varia, Vareia o Vereia citada per les fonts clàssiques i que aquesta moneda tenia la seca en aquest enclavament o potser al proper castre defensiu, el jaciment del qual s'anomena Ciutat de Cantàbria, a Logronyo, La Rioja.[4][5][6][7][8]

Aquestes monedes, per la grandària, pes, material i dibuixos, corresponen a l'as romà.[2]

En general, les monedes berones s'encunyaren entre la transició entre els segles II i I ae, però les emissions d'aquesta seca foren tardanes, durant la segona meitat del segle I ae, sota domini dels berons per part de Roma i després de la Guerra de Sertori, no abans de l'any 82 ae i potser el 75 ae com a data post quem coincidint amb una eventual reconstrucció de la ciutat per part de Pompeu, i deixà d'emetre monedes al voltant del segle I.

Toponímia de la paraula Uarakos[modifica]

El topònim Vareia, recordat en les fonts escrites i que té el radical en la seca Uarakos, el transcriu Estrabó en grec Ouaria i els escriptors romans Vareia.[9] Vareia n'és, per tant, una adaptació llatina. Són abundants els noms de ciutats berones i les seues seques acabats en -kos (vegeu-ne). El nom Uaracos també s'ha identificat amb l'etnònim de la seua població, tesi recolzada en ser el nominatiu singular dels gentilicis derivats dels mots amb tema en -o en llengua ibèrica, sobre el topònim originari Uaria i amb la traducció probable de '(diners) vareià'.[10][11][12][13] Tot això fa que la majoria dels historiadors anomenen el jaciment Uaracos-La Custodia, tot esperant tesis més sòlides sobre el nom real de la ciutat berona preromana.

Descripció de les monedes[modifica]

Seguint el cànon romà, aquestes monedes presenten a l'anvers un cap barbat o nu amb torques al coll, acompanyat d'un dofí. I al revers un dibuix eqüestre amb llança o espasa curta, amb una palma o una arada o els signes UA o AUTA; aquesta última epigrafia també apareix en les monedes de la seca Teitiakos.

Les grandàries, pesos i dibuixos de les monedes amb la inscripció Uarakos són distints. El pes n'oscil·la entre els 8,5 i els 11 grams i el diàmetre entre 22 i 27 mil·límetres. És a dir, hi ha una gran varietat tipològica en aquestes monedes.[2]

Context econòmic i difusió[modifica]

La vall mitjana de l'Ebre al s. II ae

Tot i que els ibers coneixien la moneda d'altres cultures, la fabricació i ús de moneda es va produir quan el territori beró i les seues ciutats estat s'hagueren de sotmetre a Roma. Les encunyacions es feren seguint els criteris semiuncials romans, tot i que són palpables algunes diferències per ser-ne les comunitats autòctones les productores.

Encunyar moneda era símbol de submissió, però també de prestigi dels ciutadans anomenats al revers (seca) i aquestes emissions responien sobretot a les necessitats de pagar tributs o tropes a Roma i facilitar-ne el bescanvi comercial. En el cas d'Uarakos trobem una emissió tardana de moneda potser per raons de prestigi o per compensar la clientela pompeiana pel seu suport, o simplement per materialitzar el cobrament d'imposts.

Principals hipòtesis[modifica]

  • La primera hipòtesi que es planteja és sobre l'epigrama AUTA comú en les monedes de la seca Teitiakos, que podrien parlar-nos dels berons com una branca dels autrígons. Per això, la seca Teitiakos, que també conté aquest epigrama, podria estar propera i correspondre a Trici Metallum.
  • Aquestes monedes, per la seua fesomia, tenen trets comuns amb les seques de Bentian, Arsaos i Bar(s)kunes.
  • El moment de l'encunyació d'Uarakos i Ba(r)skunes sembla correspondre a la Guerra de Sertori i s'hi podria veure l'important influx economicopolític que aquesta guerra provocà en ambdues seques.
  • Es desconeix si les seques Titiakos i Teitiakos corresponen a la mateixa ciutat, tot i que es barregen diverses hipòtesis amb les antigues ciutats d'Atienza de Sòria o Guadalajara.

Referències[modifica]

  1. ↑ JORDÁN CÓLERA, CARLOS BENJAMÍN: La lengua de los Berones. - Libia: la mirada de Venus, centenario del descubrimiento de la Venus de Herramélluri (1905-2005). Coordinat per Pedro Álvarez Clavijo, (2006), pàgs. 47-90. ISBN 84-95747-44-8.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 LABEAGA MENDIOLA, JUAN CRUZ: Las monedas de Uaracos y Calagurris en el poblado berón de La Custodia, Viana (Navarra). Berceo, Nº.118-119 (1990), pp.131-148. ISSN 0210-8550.
  3. ↑ SAN VICENTE GONZÁLEZ DE ASPIRU, JOSÉ IGNACIO: Algunas posibles emisiones monetarias de autrigones y caristios. Estudios de Arqueología Alavesa, Nº.26 (2011), pp.82-94. ISSN 0425-3507.
  4. ↑ PASCUAL FERNÁNDEZ, JESÚS MARÍA: Origen de la ciudad de Logroño: historia antigua del municipio logroñés. Ed. Pevisa, Logroño (1991). ISBN 84-604-0951-1.
  5. ↑ Estrabó: Geografia, III, 4, 12. "...la seua ciutat principal és Varia, a la vora d'un pont que creua l'Ebre."
  6. ↑ Tit Livi: Història de Roma., XXIII, llibre XLV. Refirint-se a Sertori i les seues tropes "...L'endemà s'avançà amb la cavalleria per fer un reconeixement dels camins, i donà l'ordre que la infanteria n'isqués darrere formant en quadre, i arribà a Vareia, la ciutat més forta d'aquella comarca..."
  7. ↑ Gai Plini Segon: Història natural. III, 3, 14, "...regió dels ilercavons, el riu Ebre, ric pel comerç fluvial, nascut en terres càntabres no lluny de la ciutat de Iuliòbriga, flueix durant 450 p. i amb trànsit de naus a 250 m/p. des de l'oppidum de Vareia."
  8. ↑ ITINERARIA ANTONINI AUGUSTA, el burdigalià, Ed. Otto Cuntz, Leipzig (1929). Text de finals del s. III d'autor anònim. Noteu que s'hi cita Vareia com Vereia, segurament per error en la transcripció: "...Itinerarium Provinciarum. Gallia-Hispania: (393) 1 Calagorra; 2 Vereia; (394) 1 Tritio; 2 Lybia; 3 Segesamundo; 4 Verovesca; 5 Segesamone; (453) 4 De Hispania in Aquitanian; (454) 1 Lacobrigam; 4 Tritium; 5 Virovesca; 6 Vindeleia; 7 Deobriga; 8 Beleia; Suessatio; (455) 1 Tullonio..."
  9. ↑ LABEAGA MENDIOLA, JUAN CRUZ: Los Berones, Vareia y el poblado de la Custodia. Trabajos de arqueología Navarra, p.215.
  10. ↑ JORDÁN CÓLERA, CARLOS BENJAMÍN: Celtibérico (2005).
  11. ↑ LABEAGA MENDIOLA, JUAN CRUZ: Las téseras del poblado prerromano de La Custodia, Viana (Navarra): descripción, epigrafía y lingüística. Trabajos de arqueología Navarra, Nº.11, (1993-1994), pp.43-53. ISSN 0211-5174.
  12. ↑ UNTERMANN, JÜRGEN: Los etnónimos de la Hispania Antigua y las lenguas prerromanas de la Península Ibérica. Paleoetnología de la Península Ibérica: actes de la Reunió en la Facultat de Geografia i Història de la Universitat Complutense, Madrid, 13-15 desembre de 1989. Coordinat per Gonzalo Ruiz Zapatero, Martín Almagro Gorbea, Vol. 1, (1992), pàgs. 19-34. [[Special:BookSources/8474914612|ISBN 84-7491-461-2.]]
  13. ↑ També n'hi ha molts articles d'Untermann, J. Villar, F. de Bernardo P. i altres.

Vegeu també[modifica]

Altres seques berones[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Uarakos&oldid=31485871»