La Custodia
Tipus | Celtic archaeological site (en) Castre (fortificació) ciutat antiga | |||
---|---|---|---|---|
Localització | ||||
Entitat territorial administrativa | Viana (Navarra) | |||
| ||||
Característiques | ||||
Altitud | 405 m 415 m | |||
Història | ||||
Període | paleolític, neolític, Bronze final, premier âge du fer (fr) , second âge du fer (fr) i eneolític | |||
Codi de catàleg | De aldeas a ciudades. El poblamiento durante el primer milenio a.C. en Navarra (es) : 227. | |||
La Custòdia és un jaciment protohistòric situat en el paratge homònim al terme municipal de Viana, a Navarra, a 1,5 km d'aquesta ciutat. El seu substrat arqueològic inclou restes que abasten extensos períodes -aproximadament 2.000 anys- des del paleolític, edat del bronze, i del ferro I i II, fins als començaments de la romanització de la península Ibèrica i té una extensió d'unes 12,5 hectàrees, una gran ciutat per a l'època.
El conjunt arqueològic es completa amb les restes del llogaret proper lloc denominat Monte Cantabria, de Logronyo, que podrien correspondre al castre defensiu d'aquesta ciutat i segurament al seu port fluvial anterior al romà, ja que l'Ebre era navegable de Tortosa fins a Varia almenys fins al segle xi.[1]
Estrabó la cita amb el nom de Varia, els habitants de la qual eren berons, que eren ibers; i Titus Livi com Vareia, la ciutat més poderosa de la zona.[2][3][4] Es considera que la Varia que cita Estrabó correspon a la ciutat celtibera que encunyà moneda amb la llegenda Uarakos, que era el gentilici dels seus habitants i conté l'arrel del nom autòcton de la ciutat.
No s'ha de confondre amb la Vareia romana, restes arqueològiques sota el barri de Logronyo de Varea, que és un jaciment molt proper a aquest, però d'origen netament romà i on no hi ha vestigis d'una època anterior. Segurament en ser destruïda una ciutat, se'n fundà una altra a la qual els seus habitants li mantingueren el nom, tot i que aquesta probabilitat encara s'està debatent.
A hores d'ara el jaciment està protegit per les lleis sobre el patrimoni arqueològic navarrés.
Descripció del jaciment
[modifica]El jaciment és a 1,5 km de Viana, en una petita mola a uns 400 msnm en la conjunció de dos rierols a la part sud. A banda i banda del turó no queden restes de murs visibles, més aviat uns ribassos d'uns 10 a 15 m de desnivell sobre la riba dels riuets. A la part nord aquest desnivell se suavitza.
Vareia dels berons
[modifica]Els orígens de Vareia se situen en el que és hui el jaciment de la Custodia, encara que altres dades apunten que el turó de la muntanya de Cantàbria, distant a una hora de camí, fos l'origen de la futura Vareia romana. També podria ser que La Custodia en fos la ciutat principal, i el mont de Cantàbria la seua fortalesa.
Recerques arqueològiques
[modifica]Al juliol del 1973, l'equip d'arqueòlegs dirigit per Amparo Castiella excavaren en dues zones del jaciment, per tal de datar la ceràmica que aflorava durant els treballs agrícoles. Les conclusions indiquen que la zona més al sud del jaciment pot datar de l'edat del ferro I i que la zona nord és del ferro II. S'hi veié sota la terra de labor, un estrat de cendres sota la capa de tova i ceràmica, i això dona a entendre que el poblat fou destruït per un incendi.
A la fi de 2017 i començaments de 2018 s'hi feren prospeccions amb gradiòmetre magnètic i georadar: aparegueren interessants indicis de la ciutat que resta oculta a poca fondària, i deixa endevinar l'estructura urbana de la ciutat berona. La UNED publicà l'estudi realitzat com a primer projecte de recerca i protecció del paisatge cultural bimil·lenari i excepcional de La Custodia.[5]
Restes i troballes
[modifica]Mapa ubicación Varia.JPG
Tésseres d'hospitalitat
[modifica]Al jaciment s'han trobat sis tésseres d'hospitalitat amb els primers texts escrits coneguts de Navarra. Les estudià el prestigiós lingüista alemany Jürgen Untermann. Quatre en semblen esmentar antropònims escrits en caràcters ibèrics, en el que sembla ser una llengua molt propera a la celtibera.
Monedes
[modifica]Al jaciment s'han recollit fins a l'any 2000 cent trenta-nou monedes amb inscripcions ibèriques, i quatre amb caràcters llatins.[6] Molts altres exemplars poden haver estat il·legalment espoliats utilitzant detectors de metalls, sobretot en les dues darreres dècades del segle xx. Rastrejant en internet se'n troben molts exemplars de col·leccions privades, i fins i tot posats a la venda, de les seques que ací se citen, i presentats per personatges que no disten 200 km a la redona del jaciment.
Uarakos
[modifica]Al jaciment de la Custodia se'n trobaren sis d'un total de vint-i-dos exemplars coneguts d'aquesta seca. A més de la moneda, Uarakos també pot considerar-se el nom de la ciutat que degué ser la capital dels berons cèltics i aliada de Pompeu durant la Guerra de Sertori, per això fou atacada i destruïda per Sertori.
De la lectura de la descripció que Titus Livi fa de la Guerra de Sertori, es desprèn que va atacar Vareia, ciutat que cita com la més important de la zona. Alguns autors situen aquest enclavament al marge esquerre de l'Ebre, uns altres al marge dret. Estrabó cita la polis dels berons com a Varia, situada al costat del "pas del riu". En el relat de la Guerra de Sertori, l'exèrcit romà es dirigeix a Varea després d'acampar prop de Calahorra. Després creua un riu sobre el qual construeix un pont.[7] El dubte que suscita és quin riu creua, si l'Ebre o el Cidacos, en el seu camí cap a Varea.[8]
Urbano Espinosa estudià el jaciment de Varea, en l'actual barri de Logronyo homònim, i no en trobà cap substrat anterior al romà. Proposa, doncs, que la Vareia berona cal cercar-la en una altra banda, no llunyana, que podria ser La Custodia.[9]
Barskuns
[modifica]El volum de troballes de moneda (52 exemplars) suposen trenta-sis asos i setze denaris en aquesta seca. La hipòtesi que sosté J. J. Cepeda és que la seca de barskuns podria situar-se a La Custodia. En els relats sobre la Guerra de Sertori, no es concreta on és la ciutat de Vareia, però es presuposa que, al marge esquerre de l'Ebre, tot el territori és vascó, sota el domini de Pompeu.[10]
Igual que alguns poden situar la seca Barscuns a Rocaforte-Sangüesa, per ser el punt d'entrada des de l'est a la terra dels vascons; La Custodia-Viana n'és el punt d'entrada per l'oest.[11]
Alguns estudis consideren el poble beró com àgraf, amb l'excepció dels texts trobats en les tésseres de La Custodia, tret que aquest jaciment no corresponga a aquesta ètnia, sinó a una ciutat vascona relacionada.[12][13]
Isabel Rodríguez Casanova proposa que el centre de difusió d'aquestes monedes es trobava a la ciutat d'aquest jaciment.[14]
Per a García-Bellido i Cruces, Benkota (seca de barskuns) no pot ser a Pamplona, per la qual cosa la situa a La Custodia basant-se en la quantitat de troballes d'aquesta moneda al jaciment. També J. J. Sayas sosté que La Custodia podria amagar la seca de barskuns.[15] També posa en dubte que Pamplona tingués l'entitat suficient per ser l'emissora d'aquesta moneda abans de l'arribada de Pompeu.[16]
La majoria d'estudiosos de La Custodia (Juan Cruz Labeaga, Urbano Espinosa i Javier Armendáriz entre altres) atribueixen aquest lloc a la seca Uarakos i per tant la descarten.[17]
Una nova tesi doctoral sobre La seca de Baskuns, obra de Francesco Vittorio Stefanelli, de la Universitat de València publicada al 2017, proposa en les seues conclusions situar aquesta seca a La Custodia.[18]
Altres seques i monedes
[modifica]- Areikoratikos: seca atribuïda al poble sorià d'Agreda. S'hi han recollit tres asos. Vegeu-ne imatge en areikoratikos.
- Bolskan: es trobaren setze asos de la seca atribuïda a Osca en territori dels suessetans. Vegeu-ne imatge en bolskan.
- Sekaisa: quatre exemplars d'as, de la seca propera a Calataiud. Vegeu-ne imatge en sekaisa.
- Sekobirikes: un important nombre d'exemplars, dotze asos, i dèsset denaris d'aquesta seca arevaca atribuïda a la localitat burgalesa de Pinilla de Trasmonte. Vegeu-ne imatge en sekobirikes.
- Altres seques amb caràcters ibèrics: també es replegaren altres quantitats menors de moneda de fins a 12 seques diferents.
- Monedes romanes: dos exemplars són de l'època republicana, i altres dos de la seca de Calahorra.
Fíbules
[modifica]Amb el nom de fíbula es denomina tota mena de peces metàl·liques emprades en l'antiguitat per a unir o subjectar alguna de les peces del vestit, ja que no es feren servir botons fins a molt entrada l'edat mitjana. Al jaciment vianés s'han recollit fins a 46 fíbules anulars ibèriques. Destaquen les del tipus de nau amb 25 exemplars. Amb reserves sobre la cronologia per manca de referències respecte a l'estrat on es trobaven perquè es replegaren en superfície, poden situar-se temporalment des de finals del segle iii aC fins a l'any 75 ae per comparació amb altres jaciments. Cal destacar la importància del nombre total d'exemplars recuperats, respecte al total de fíbules semblants recollides en altres jaciments, que rondarien les 360 disseminades en 50 jaciments.
Límits entre ètnies
[modifica]Sembla que l'alt Ega era territori dels vàrduls, i que el marge dret de l'Ebre correspon als berons, almenys fins a l'altura de Calahorra, ciutat que Titus Livi s'absté d'assignar a cap poble. Tradicionalment s'ha situat a la vall de l'Ega la separació entre berons i vascons com a límit oriental al nord de l'Ebre. En estudis més recents, però, Javier Armendariz situa Curnonium a Els Arcs, com a ciutat vascona, i trasllada la frontera oriental dels berons al riu Linares. Com diu Armendariz, "el límit entre berons i vascons, com el de quasi totes les fronteres ètniques de l'antiguitat, no són sinó creacions exògenes més que realitats físiques i límits estancs, és difícilment perceptible, doncs a priori no s'identifiquen grans diferències ni en la cultura material ni en el model de poblament...".
Excavacions
[modifica]Les importants restes d'aquest jaciment són majoritàriament resultat de replega d'objectes després de labors agrícoles de fondària, (plantació de vinyes), la qual cosa fa que les restes recuperades apareguen descontextualitzades del seu estrat temporal.[19]
Al 2018 es practicà una petita excavació en el vall que provoca el pas de la carretera, i hi aparegué el pis d'un carrer i restes de construccions, així com estrats d'incendi clarament apreciables; els treballs s'han repetit en campanyes posteriors.
Present i futur del jaciment
[modifica]L'any 1991 durant la redacció de les Normes Subsidiàries de Viana, s'aprovà una normativa específica per als jaciments situats al terme municipal. N'inclou directrius com l'adquisició o permuta de terrenys en favor de l'ajuntament, prohibició de construccions o labors d'extracció de graves o aprofitaments llenyosos.
El jaciment està protegit per les lleis sobre el patrimoni arqueològic de Navarra: Ordre Foral 62/1994, de 2 de març de 1994. BON de 28 de març de 1994.
El DECRET FORAL, 218/1986, de 3 d'octubre regula la concessió de llicències per a excavacions i prospeccions navarreses.[20]
El 1r Pla Triennal de Patrimoni Cultural del govern de Navarra considera l'elaboració de plans directors dels jaciments amb major potencial arqueològic a Navarra. Entre aquests, la ciutat celtibera de La Custodia, a Viana.[21]
Referències històriques
[modifica]Titus Livi indica que l'any 77 ae Sertori va seguir amb les seues tropes el curs de l'Ebre aigües amunt, devastant al seu pas els camps de les ciutats de Bursao (Borja), Cascantum (Cascante) i Graccurris (Alfaro) fins a Calagurris (Calahorra), i l'endemà creuà un riu, travessà l'ager vasconum i arribà en acabant a terres dels berons. Si entenem que el riu a què fa referència Titus Livi és el Cidacos, semblaria desprendre's d'aquest text que els vascons havien aconseguit establir un tascó o cap de pont al sud de l'Ebre, més enllà de Calahorra, a la zona d'Arnedillo i Alcanadre.
Es discuteix les raons per les quals Sertori va poder creuar aquest ager vasconum sense dificultat. S'ha suposat que els vascons eren hostils a l'exèrcit sertorià, però que van preferir mantenir-se inactius fins a l'arribada de forces addictes als optimates per desencadenar la seua oposició. D'altra banda, Sertori estava en l'apogeu del seu poder i poca oposició podien oferir els vascons de la zona allén l'Ebre, que probablement només representaven una part dels vascons, i que si havien aconseguit establir un tascó a l'altre costat de l'Ebre, hauria estat amb l'anuència de Roma o a costa de lluites que, de seguir, podien afeblir-los. Si l'hostilitat dels vascons a Sertori és certa, potser els celtibers esperaven amb la seua aliança amb Sertori desembarassar-se de la pressió dels vascons.
Totes aquestes conjectures tenen el problema comú de partir de realitats ètniques construïdes de manera exògena pels romans; i tampoc hi ha constància que totes les ciutats d'una mateixa ètnia prenguessen part "en bloc" per Sertori o Pompeu, per això es dubta que el poblat que atacà Sertori a La Custodia s'haja d'identificar amb Vareia.[22]
Sertori triga dues jornades a arribar des de Calagurris a Vareia, després de pernoctar a les fronteres del territori beró. Aquest fragment ha permés establir el límit fronterer entre berons i vascons a la rodalia d'Alcanadre, tot i que el lloc exacte resulta difícil de precisar. Per fi, va haver de produir-se l'enfrontament entre l'exèrcit de Sertori i els genets berons i autrigons a la ciutat de Vareia durant la nit. Cal suposar que el resultat del xoc seria favorable a Sertori, tot i que la resta de la narració d'aquests fets no s'ha conservat.[23]
Referències
[modifica]- ↑ Gai Plini Segon, Història natural, III, 3, 14 "...regió dels ilercavons, el riu Ebre, ric pel comerç fluvial, nascut en terres càntabres no lluny de la ciutat de Iuliobriga, flueix durant 450 p. i amb trànsit de naus a 250 m/p. des de l'oppidum de Vareia". Noteu que utilitza expressament la paraula "oppidum" que servia per a designar les ciutats fortificades.
- ↑ ESTRABÓ: Geografia, III, 4, 12. "...i la seua ciutat principal és Varia, junt a un pont que creua l'Ebre".
- ↑ ESTRABÓ: Geografia, III, 4, 5. "...els celtes que ara es diuen celtibers i berons..."
- ↑ TITUS LIVI: Història de Roma, XXIII, llibre XLV. Referint-se a Sertori i les seues tropes "...L'endemà s'avançà amb la cavalleria per fer un reconeixement dels camins, i deixà l'ordre que la infanteria n'isqués darrere formant en quadre, i arribà a Vareia, la ciutat més forta d'aquella comarca..."; es desconeix si era la ciutat més forta militarment o econòmica, o ambdues coses alhora.
- ↑ «La Custodia (Viana)YACIMIENTO ARQUEOLÓGICO DE LA CAPITAL DE LOS BERONES».
- ↑ Dipositades al Museu de Navarra.
- ↑ El text de Livi diu: Haec secum agitans Sertorius praeter Hiberum amnem per pacatos agros quietum exercitum sine ullius noxa ducit. Profectus inde in Bursaonum et Cascantinorum et Graccuritanorum fines, evastatis omnibus proculcatisque segetibus, ad Calagurim Nasicam, sociorum urbem, venit; transgressusque amnem propinquum urbi ponte facto castra posuit.
- ↑ «Las clientelas de Cneo Pompeyo Magno en Hispania». [Consulta: 8 octubre 2010].
- ↑ Urbano Espinosa. «Varea, enclave romano en el valle del Ebro». [Consulta: 5 novembre 2010].
- ↑ «Pueblos, lenguas y escrituras en la Hispania prerromana». Francisco Villar,Francisco Beltrán Lloris. [Consulta: 4 juliol 2010].
- ↑ «Cecas vasconas / Zona del Pirineo occidental». Tesorillo.com. [Consulta: 4 juliol 2010].
- ↑ «Revisión paleográfica de las inscripciones celtibéricas en signario paleohispánico.». Serafín Olcoz Yanguas, Eugenio Ramón Luján Martínez, Manuel María Medrano Marqués. [Consulta: l'11 octubre 2010].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Las inscripciones paleohispánicas sobre cerámica de La Rioja (pàg. 11)». Serafín Olcoz Yanguas, Eugenio Ramón Luján Martínez, Manuel María Medrano Marqués. [Consulta: 10 octubre 2010].
- ↑ «Nuevos datos sobre el tesoro celtibérico de Monte Lejarza». Isabel Rodríguez Casanova. [Consulta: 10 octubre 2010].
- ↑ «El proceso de urbanización del sector meridional del territorio vascón...». Juan J. Sayas Abengoechea (Ver pag.21 nota 49). [Consulta: 10 octubre 2010].[Enllaç no actiu]
- ↑ «http://www.euskomedia.org/PDFAnlt/riev/44147184.pdf». Juan J. Sayas Abengoechea (Ver pag.16 y siguientes -162-). [Consulta: 31 octubre 2010].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Vascones en las filas romanas...». A. Martínez Velasco. [Consulta: 10 octubre 2010].
- ↑ «La seca de baskuns». Francesco Vittorio Stefanelli. [Consulta: 8 gener 2019].
- ↑ «El proceso de urbanización del sector meridional del territorio vascón...». Juan J. Sayas Abengoechea (Vegeu pàg. 25, nota 55). [Consulta: 10 octubre 2010].[Enllaç no actiu]
- ↑ «DECRETO FORAL,218/1986».
- ↑ Url=http://www.navarra.es/home_es/Gobierno+de+Navarra/Organigrama/Los+departamentos/Cultura+y+Turismo/Acciones/Planes+especificos/.
- ↑ «Los Vascones de las fuentes antiguas (ver pag. 10 a 20)». Arxivat de l'original el 23 de juliol de 2011. [Consulta: 5 desembre 2010].
- ↑ «Libia, fuentes literarias».